10 trucs que m’han servit per…

L’altre dia em vaig recordar que fa deu anys del meu primer viatge amb bici. Això em va fer pensar en alguns dels trucs de MacGyver que he après en aquest temps. Aquí van els deu que m’han servir per…

#1 Despertar-me cada matí

Per a mi els matins sempre havien estat el moment més crític del dia fins que per sort vaig descobrir l’últim invent en tecnologia cafetera. Des de llavors he deixat de sentir-me com un cotxe sense bateria per passar a ser un Golf GTI cada matí. Per fi he dit adéu a aquells sobres de cafè soluble insípid i a aquelles cafeteres metàl·liques que pesen tant. I tot gràcies a aquest meravellós invent! No t’ho pensis més: agafa el primer mitjó desaparellat que trobis i converteix-lo en la teva nova cafetera viatgera. FUNCIONA!

#2 No morir atropellat

pal

Hi ha països com el Marroc, l’Iraq o el Kirguizistan on anar amb bicicleta és de pobre. Tant hi fa que et decoris amb una armilla reflectant i t’engalanis amb mil llumets; si ets ciclista, ets pobre, i per tant no mereixes cap tipus de respecte. Quan els cotxes t’avancin ho faran a dos pams i mig de la teva cuixa i et pitaran perquè t’apartis del seu camí. Per combatre el perill hi ha gent que fa servir retrovisors com aquest o com aquest, però jo prefereixo la tècnica del pal travesser.

#3 Seguir menjant calent

Quan era al Pròxim Orient se’m va espatllar el fogonet de gasolina que faig servir per cuinar-me cada dia. Va ser un gran problema, ja que no trobava recanvis per arreglar-lo ni fogonets de gas per substituir-lo. Després de fer una mica de recerca a la xarxa vaig topar amb aquest vídeo, que em va permetre seguir menjant calent durant les nits fredes de l’Anatòlia hivernal.

#4 No arruïnar-me

senegal

El Senegal és un país molt bonic que m’ha ensenyat un munt de coses, sobretot a no deixar-me enganyar. Això sí, abans d’aprendre a dir que NO i a ser un bon regatejador em vaig deixar aixecar la camisa un munt de vegades. I és que en això els senegalesos són els millors…

Des d’aquell viatge a l’Àfrica, sempre que vaig a bazars o llocs turístics aplico dues tècniques que em funcionen molt bé:

  • Si m’ofereixen alguna cosa que no necessito, dic que no rotundament. Però si el venedor és simpàtic, amable i necessita els diners més que no pas jo… l’ajudo a trobar un client que sí que es pugui permetre comprar souvenirs, tot explicant-li que jo, en aquest viatge, em sap greu, però no puc.
  • Si he de comprar una cosa indispensable, començo per preguntar els preus a tots els venedors, observar els altres clients i demanar als locals quant han pagat per tal producte. Quan tinc una idea del que el venedor està disposat a acceptar, em poso els calers justos a la cartera i amago la resta en una altra butxaca, tot jurant-me que no els faré servir. Llavors entro a la botiga, ofereixo un preu ridículament més baix (però no insultant) i eventualment em poso d’acord amb el venedor. Les tècniques de regateig de tota la vida, vaja.

#5 Comunicar-me en situacions difícils

Xina

Quan era a Turquia uns amics em van escriure una nota en turc que deia deia: “Hola, em dic Raimon, sóc de Catalunya i estic fent un viatge amb bicicleta. Estic buscant un lloc on plantar la tenda aquesta nit, podria fer-ho al jardí de casa seva, sisplau? Moltíssimes gràcies per l’ajuda. L’espero al meu país amb els braços oberts quan vostè ho vulgui!”

Per demanar altres coses faig servir el Google Translate, que a banda de llegir les traduccions també et permet reproduir-les per l’altaveu del mòbil, un bon recurs per fer amics i tronxar-se de riure una estona.

#6 Espantar els gossos

En cicloturisme, les persecucions canines són un càssic. La millor tècnica que he après per desempellegar-me dels gossos és NO córrer. Abans que intentar escapar-se’n, és molt millor frenar, encarar-s’hi i bordar-los amb la mateixa ràbia que ho fan ells.

Jo, a més a més, des d’Alaska que tinc una botzina de gas que em van regalar uns caçadors quan els vaig respondre que no, que no portava cap pistola. Si em va servir per combatre óssos i ants ja et pots imaginar que funciona perfectament contra els gossos. Ara bé, he de confessar que la utilitat que més em satisfà de la botzina és una altra: venjar-me dels conductors prepotents que em piten cada dos per tres. No saps el bot que fan quan els atrapo i els torno la salutació amb el meu propi clàxon…

#7 Sortir d’un mal pas

Tadjikistan

Molt sovint he hagut de substituir peces de la bici per coses tan surrealistes com un retall de llauna de coca-cola o un tros de forquilla. L’invent estrella, però, és aquest que veus a la foto: una cambra d’aire retallada que embolica un pneumàtic que va dir prou en el moment menys oportú.

No sóc gaire manetes, però quan pedales per segons quins llocs sovint has de treure el MacGyver que portes dins si realment vols continuar el viatge. El meu material preferit i més versàtil són les cambres d’aire, que a banda de fer la seva funció òbvia també serveixen per a moltíssimes coses més que t’explicaré en un altre post.

#8 Enganyar la gana

"O derradeiro ano, en Galiza"

Per aguantar la gana hi ha gent que veu molta aigua, que menja pipes, que escolta música o que fins i tot fa hipnosi. A mi, quan els budells se’m queixen, cap d’aquestes tècniques no em funciona.

Quan tinc gana, enlloc d’intentar tallar-la en sec, dono corda a la imaginació. Penso en una cervesa, unes olives, unes escopinyes, una paella, una botifarra amb allioli, un filet de vedella poc fet o uns peus de porc a la catalana. Mentre la boca se’m fa aigua segueixo pedalant fort i imaginant tantes altres delícies com se m’ocorren.

Quan el sentiment de desig toca sostre, eventualment arribo al destí planejat. Un cop hi sóc, les olors dels bars i dels restaurants m’esvaeixien la imaginació i em fan aterrar a la realitat. De la paella, la botifarra, el filet i els peus de porc no n’hi ha ni rastre. En canvi, de coses més mundanes com una cervesa o unes olives n’hi ha a qualsevol bar o supermercat. És evident que no es pot comparar amb el fricandó de ma mare, però hi ha plaers senzills que s’han d’assaborir amb la mateixa mesura que et mantenen motivat durant els darrers 30 quilòmetres.

#9 Fer amics

IMG_4266

El viatger amb bicicleta sempre va d’un cantó a l’altre i mai no acaba de tenir una relació profunda amb ningú. Quan fas un parell de dies de descans és quan tens l’oportunitat de conèixer gent i de congeniar-hi. Per tal que això passi, jo sempre vaig als mateixos llocs a fer la compra o a prendre cafès.

La meva teoria és aquesta: si una persona desconeguda ve a comprar-te una cosa i no torna mai més, simplement te n’oblides. Si, en canvi, una persona desconeguda ve dues vegades a consumir la mateixa cosa, segurament penses: “guaita, el guiri d’ahir va marxar content i per això torna”, la qual cosa convida els dos bàndols a entaular una conversa sobre el temps, la crisi o la política que mai no saps on et pot portar.

#10 No tornar-me boig

Sahara

Quan viatges amb bicicleta et passes moltes hores sol. Hi ha vegades en què la carretera puja i vegades en què baixa; hi ha moments en què el paisatge és bonic i d’altres en què és sòrdid; hi ha llocs on la gent et saluda i llocs on et tiren pedres; hi ha camins plens de sots i barris amb superpoblació de gossos salvatges… Tot això no deixa de mantenir-te distret, però hi ha vegades en què el paisatge es torna monòton i avorrit i és llavors quan t’has d’afrontar a la veritable solitud.

A fi de no tornar-me boig, jo procuro tenir el mòbil ple de música, baixar-me podcasts i audiollibres, buscar formes als núvols, identificar ocellets; no parpellejar durant un quilòmetre; fer 100 respiracions, meditar… I si estic massa perjudicat per fer res de tot això, simplement compto pedalades (tot i que això sempre ha de ser un últim recurs, ja que et pot fer acabar tornant boig del tot).


Merci per llegir-me. Si t’ha semblat interessant, més avall pots deixar-me un comentari. I si vols donar-me un cop de mà, pots compartir l’entrada al Facebook o al Twitter. Merci!

5 Responses to 10 trucs que m’han servit per…

  1. Manel 31/01/2015 at 15:48 #

    Ole tú Raimon! m’agrada molt el teu blog i els teus consells em seran molt utils pel meu futur. Jo al meu fogonet li vaig posar coto, aixi utilitzava menys alcohol, pero veig que tambe funciona sense… tinc que provar-ho! una abraçada company!

    • Raimon 01/02/2015 at 1:48 #

      Merci, Manel! Això del cotó és bona idea, perquè l’alcohol és més car que la gasolina i amb la tonteria es nota a la butxaca. M’ho apunto per la propera. Salut!

  2. Marià Brunet 31/01/2015 at 17:20 #

    Bona tarda:

    M’encanta haver lleigit psrt de les experiencies i com reaccionar, avui e apres una miqueta més, no se si sabre aplicar-les, pero sempre t’ensenyen, el que mes m’agradat es el fogonet, genial!!!!

    Segueix explicant noves experiencies!!!!

    Endevant!!!!!

    Marià

    • Raimon 01/02/2015 at 15:57 #

      El fogonet és el número 1, Marià!

  3. Josepa 03/02/2015 at 18:28 #

    Hola Raimon
    M’ha agradat el cafè de mitjó de tota la vida, ja el feien els nostres avis. També el truc per no tornar-se boig. Tenim coses al voltant que moltes vegades ni veiem. Mira per on el primer i l’últim.
    Ets savi, ets gran tio!!

Deixa un comentari