Menú secundari

Atrapat a Agua Verde

Mapa de paper amb les indicacions que em va donar el Pedalero.

“Des de Loreto fins a la Paz la carretera es desvia cap a l’interior i és gairebé tota recta. L’alternativa més divertida és agafar el camí de carro que va fins a Agua Verde i, un cop allà, esperar que una panga o un veler et porti fins a San Evaristo.” Aquesta va ser una de les recomanacions que em va donar El Pedalero metre estava atrapat a Loreto.

Enlloc de passar per Ciudad Insurgentes i Ciudad Constitución, doncs, vaig abandonar la carretera principal i em vaig desviar per la pista que mena a Agua Verde. Tal i com ja havia estat advertit, els 40 quilòmetres de baixada fins al poble són un atzucac, així que vaig haver de muntar un campament a la platja i esperar pacientment fins que algú em recollís… Gràcies al Miguelito i a la seva família, aquells dies es van convertir en una experiència molt divertida i enriquidora.

Heus aquí algunes imatges:

De camí cap a Agua Verde.

De camí a Agua Verde.

 

Últim repetjó abans d'emprendre el descens cap al mar.

Últim repetjó abans d’emprendre el descens fins al mar.

 

IMG_3589

Al fons, el mar de Cortez i l’illa Catalana.

 

Gairebé hi som.

Arribant a Agua Verde.

 

El salnitre s'apodera del sòl d'Agua Verde.

El salnitre apoderant-se del sòl d’Agua Verde.

 

Una de les tres platges del poble.

Una de les tres platges del poble.

 

Una 'panga' de pescadors.

Una ‘panga’ de pescadors.

 

Vista des de la terrasseta de Don Pedro, que fa 20 anys que viu a la platja, retirat.

Vista des de la terrasseta de Don Pepe, que fa 20 anys que viu a la platja, retirat.

 

Don Pepe, a qui no se li escapa res del que passa pels voltants de casa seva (tampoc el joc del gat i la rata de federals i narcotraficants).

Don Pepe, a qui res no se li escapa des del llit o la cadira del seu porxo (el joc del gat i la rata entre federals i narcotraficants, tampoc).

 

La meva bici, esperant a ser recollida per alguna 'panga' o un veler que es dirigeixi cap al sud.

La meva bici, esperant a ser recollida per alguna ‘panga’ o un veler que es dirigeixi cap al sud.

 

Casa meva i el meu vehicle, de bon matí.

Casa meva i el meu vehicle, de bon matí.

 

Vistes aquàtiques del meu segon lloc d'acampada, a sota de les palmeres.

Vistes aquàtiques del lloc on em vaig traslladar la segona nit, a recer de les palmeres.

 

Vista subjectiva abans del primer pipí del dia.

Vista subjectiva abans de fer el primer pipí.

 

Preparant l'esmorzar.

Preparant l’esmorzar.

 

Primers senyals de vida humana després de l'encontre amb Don Pepe.

Primers senyals de vida humana després de l’encontre amb Don Pepe.

 

El Miguelito i el seu gos.

El Miguelito i el seu gos.

 

El 'Mini Market' Miguelito i el Miguelito (i el seu gos).

El ‘Mini Market’ Miguelito i el Miguelito (i el seu gos).

 

El 'Mini Market' Miguelito, per dins.

El ‘Mini Market’ Miguelito, per dins.

 

El Miguelito, abans de prendre foc a les deixalles (A Agua Verde no hi arriba el camió de la brossa).

El Miguelito, abans de prendre foc a les deixalles (a Agua Verde no arriba el camió de la brossa).

 

 

La família del Miguelito.

La família del Miguelito.

 

Massa de farina per fer 'tortillas'.

Massa per fer ‘tortillas de harina’, les que més agraden al Miguelito.

 

L'àvia del Miguelito, preparant-me unes 'tortillas' per endur-me al meu campament.

L’àvia del Miguelito preparant-me unes ‘tortillas de harina con bicarbonato’, perquè es mantinguin toves durant més temps quan me les emporti al meu campament.

 

El foc, cremant amb llenya 'mezquite' (paraula espanyolitzada provinent del nàhuatl).

El foc, cremant amb llenya de ‘mezquite’ (arbre de nom provinent del nàhuatl).

 

Iot i veler que vaig anar a visitar nedant però que, malauradament, anaven cap al nord (o això em van dir).

Iot i veler que vaig anar a visitar tot nedant però que, malauradament, no em van poder portar a San Evaristo perquè ells anaven cap al nord (o això em van dir) i jo cap al sud.

 

'Gringo' que es va adonar que hi havia un paio acampant a la platja des de feia dies i em va venir a saludar amb la 'zodiac'.

‘Gringo’ que es va adonar que hi havia un paio acampant a la platja des de feia dies i que em va venir a saludar amb la seva ‘zòdiac’.

 

Jo, de sobrat, a bord del veler d'uns americans que un dia em van convidar a esmorzar.

Jo, sobradíssim, a bord del veler d’uns americans que un dia em van convidar a esmorzar.

 

El peix que vaig comprar a un 'panguero ' per convidar a sopar els dos americans que m'havien convidat a esmorzar.

El pargo que vaig comprar a un ‘panguero ‘ per convidar a sopar els dos americans que m’havien convidat a esmorzar.

 

Sopant amb els dos americans.

Sopant amb els dos americans.

 

Setena nit a Agua Verde abans no arribés, finalment, una 'panga' que anés cap al nord.

Vuitena nit a Agua Verde, just  abans que arribés, finalment, una ‘panga’ que anava cap al sud.

 

Caigut del cel, el primer pescador que em va oferir un 'raite'.

El Rafa, caigut del cel, va ser el primer pescador que em va oferir un ‘raite’ i em va traslladar durant una hora en direcció San Evaristo.

 

La llanxa que em va portar fins aSan Evaristo.

I el Jorge i l’Ismael, els que em van recollir en una altra platja i em van acabar de portar fins a la meva destinació.

 

De fet n'eren dues.

Al fons, la Sierra de la Giganta; darrere nostre, una llanxa d’avistament de balenes que aprofitava la nostra estela.

 

Parada tècnica a mig recorregut per posar gasolina.

Parada tècnica per ajudar una embarcació que s’havia quedat sense gasolina.

 

Empenyent la bici pel camí de sorra que va de San Evaristo en direcció la Paz.

Arribat a San Evaristo, empenyent la bici pel camí de sorra en direcció la Paz.

 

Acampada a la platja.

Acampada a 50 quilòmetres de la Paz.

 

Robinson Crusoe.

Robinson Crusoe.

 

L'esmorzar de l'última etapa abans no arribar a la Paz.

L’esmorzar de l’última etapa abans d’arribar a la Paz.

 

A la Paz, celebrant en una pensió i amb una pizza el retorn a la civilització.

Primera nit a la Paz, en una pensió, celebrant que havia tornat a la civilització (i que dormia en un llit després de tres mesos seguits de tenda, tenda i més tenda).

 


Creus que vaig fer bé desviant-me per Agua Verde o potser hagués hagut de seguir per l’interior de ‘la Baja’ i deixar-m’hi el cul com ja vaig fer al Sàhara, al Gobi o al Turcmenistan? Digue-hi la teva als comentaris o comparteix l’entrada a les xarxes. Gràcies!

, ,

2 Responses to Atrapat a Agua Verde

  1. Josepa 09/07/2015 at 7:10 #

    Es igual no li donis mes voltes, totes dues opcions haguessin sigut aventures, diferents…, vas optar per aquesta, vas conèixer al Miguelito i la seva família i vas provar les tortillas de harina, una aventura mes al sac…. El millor de tot els milions d’estrelles que vas veure. Una abraçada

  2. Cass 28/04/2018 at 19:49 #

    Nice catch! And speargun!

Deixa un comentari