Menú secundari

Carta oberta a la meva Specialized Tricross

tricross

Estimada Specialized Tricross,

Junts hem recorregut molts països; junts hem escalat els ports del Pamir i atravessat el desert del Gobi; junts ens he enfrontat als óssos d’Alaska; junts hem provat de creuar la jungla del Darién; junts ens hem enfangat els peus i junts ens hem posat en moltíssims llocs on hauríem desitjat no haver-nos posat mai.

Junts hem recorregut 3 anys i 40.000 quilòmetres d’un viatge que ens ha fet veure la cara i el cul d’un món tant salvatge com hospitalari.

Sense tu, res del que he viscut durant aquest temps no hauria estat igual, però em reca dir-te que, després de tota la canya que t’he fotut, ara et toca retirar-te.

No cal que t’hospitalitzin ni que et tanquin en cap museu, però ha arribat l’hora de donar pas a les noves generacions (que siguin elles les que pateixin la “trocha” dels Andes!) i que comencis a gaudir de la vida d’una altra manera.

Si tot va bé, algun dia no gaire llunyà ens retrobarem a Sabadell i, cofois, ens n’anirem a passejar per la Rambla les cicatrius de la nostra joventut.
Sempre teu,
Raimon

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari