Croàcia: bon temps i bona companyia

Croàcia: bon temps i companyia

Vaig entrar a Croàcia per l’interior d’Eslovènia i ràpidament me’n vaig anar a buscar la costa. Des de Milà, arrossegava un constipat mal curat i necessitava una mica de sol i de calor per recuperar-me.

Al segon dia, que ja estava millor, vaig conèixer un altre cicloturista molt curiós. Era un noi de prop de Montpeller, en Gerland, que havia començat la volta al món fent autoestop però que, arribat a Venècia, s’havia afartat de pagar autobusos i va decidir comprar-se una bicicleta.

Vaig pedalar amb ell fins a Zadar, on ens vam quedar un parell de dies reposant i fent alguns encàrrecs. Jo havia de canviar les pastilles de fre i solucionar un problema amb el remolc; i ell va optar per un plan renove, ja cada cop era més evident que no aconseguiria travessar l’Himàlaia amb la ganga de sis pinyons que li havien venut a Itàlia.

Després del descans, vaig continuar recorrent Dalmàcia jo tot sol, a voltes torbat per excavadores que em resultaven familiars, a voltes assossegat per les illes tranquil·les que flanquegen tota la costa.

Una mica més avall, a Split, vaig passar d’acampades silvestres i d’amics de barra de bar a les comoditats i les garanties d’un bon sofà. I llavors sí: em vaig poder dutxar, rentar la roba i passejar a peu per la ciutat. Mentrestant, la bicicleta i el remolc descansaven a casa del meu amfitrió, reclamant les meves cames per reprendre la ruta cap a l’interior dels Balcans.

Dos-cents quilòmetres més amunt m’acomiadava de Croàcia i canviava kunes per marcs bosnis, tot i que els ćevapis, la rakia i la gent continuaven sent molt similars.

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari