Després d’uns dies atrapat a Agua Verde, una llanxa em va recollir i em va deixar a San Evaristo, des d’on vaig poder continuar pedalant fins La Paz, capital de la Baixa Califòrnia Sud. Allà m’esperaven el Doctor Simi i la Mara i l’Elti, que em van acollir durant uns dies.
El Viejo del Mar, estàtua situada al “malecón” de la Paz.
Aprofitant que el popular Dr. Simi[lares] feia descompte, vaig agafar unes bones cagarrines.
L’Elti i la Mara em van acollir fins que em vaig recuperar, i després em van portar a navegar amb catamaran per la badia de La Paz.
De La Paz vaig posar rumb a los Barriles, on, mentre bucejava, vaig tenir el meu enèsim accident de la Baixa Califòrnia i em vaig obrir el peu contra uns coralls. Com que la ferida va trigar a cicatritzar, vaig haver de fer bondat durant deu dies. Per sort, la Gayle, una americana que es passa ig any als EUA i l’altre mig a “la Baja”, em va acollir a casa seva fins que vaig poder tornar a pedalar.
Camí de terra a la Baixa Califòrna Sud.
Platja a prop de Los Barriles, on em vaig fer el tall al peu.
Los Barriles.
La Gayle portant-me amb el seu quad després d’obrir-me el peu contra uns coralls…
La meva mostra d’agraïment.
Dinant amb els veïns.
Fent bondat…
…a sota d’una palmera.
La piscina del condomini de la Gayle.
La platja de Los Barriles, on conviuen humans…
…i bèsties.
La Gayle i una amiga fent el còctel del capvespre.
La posta de sol.
El meu peu, ja gairebé cicatritzat gràcies a les cures de la Brittany.
La Brittany…
…que casualment era infermera.
El Doug, un amant dels gossos i del “paddle board.”
D’esquerra a dreta: jo, el seu gos i el Doug.
Rumb a Rancho Leonero…
…una travessa de sis quilòmetres.
El gos, que ho va fer tot nedant, a punt d’arribar a la platja.
Rancho Leonero.
Quan se’m va haver curat el peu, em vaig acomiadar de Los Barriles i vaig continuar pedalant cap al sud. La primera parada va ser Cabo Pulmo, on em vaig quedar a veure la final de la Champions, i la següent, la platja d’El Abolito, on em vaig quedar durant uns dies fent el Robinson Crusoe…
Direcció Cabo Pulmo.
Platja de Cabo Pulmo.
Preparat amb un tendal per la tempesta que s’aproximava.
“Defensa de la alegría”, penjat en un arbre del meu campament.
Sostre d’una “palapa”.
Preparat per veure la final entre el Barça i la Juventus (amb una Coca-cola perquè l’endemà hi havia eleccions municipals i regnava la “llei seca”…).
Uns “chilaquiles” per celebrar la victòria blaugrana.
Baixant cap a la platja del Arbolito.
Entre el munt de ferralla que hi havia acumulada la platja sortia s’alçava una passarel·la de fusta que conduïa…
…aquí.
Capvespre a l’Arbolito.
“Tortillas de maíz.”
Dos peixets que vaig punxar amb la meva hawaiana.
L’alba vista des de la meva tenda.
Després de quatre dies a la platja de l’Arbolito vaig posar-me a pedalar cap a San José del Cabo. Abans d’arribar a la civilització, però, encara em va tocar fer unes quantes acampades en platges força salvatges…
Pedalant de bon matí per una platja de “la Baja.”
En una platja a prop de Los Frailes: la bici, el remolc i la hawaiana.
Caminant cap a una platja amb bona visibilitat per bucejar.
Entrant.
Sopar.
Acampada a sota d’una altra “palapa”.
De camí a El Cardoncito.
En un resort abans d’arribar a San José.
Frappé al “pool bar”.
Rumb a la platja de Nine Palms.
Nine Palms, una platja surfera.
Amb el José, que em va allotjar a la seva autocaravana i em va deixar la seva taula de surf abans no continuar cap a San José del Cabo i acomiadar-me finalment de “la Baja”.
Quatre mesos després d’arribar a Tijuana, últims quilòmetres per la península de la Baixa Califòrnia.
Després d’uns 2.000 quilòmetres, la recompensa final!
Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera encara més directa. Merci!
Encara no hi ha comentaris.