Despeses d’una volta al món

La setmana passada vaig parlar sobre l’estalvi i el pressupost d’una volta al món, i vaig explicar que divideixo les meves despeses bàsicament en dues coses: la manutenció i tota la resta. Doncs bé, avui em centraré en com m’ho faig jo per assumir totes aquestes despeses i com s’ho fan, també, altres viatgers.

1. ALIMENTACIÓ

En termes de butxaca, alimentar-se de manera intel·ligent no només és una obligació cabdal a curt termini, sinó que a la llarga també farà que estiguis bé de salut i evitarà que hagis de pagar una visita al metge. Algunes de les coses que jo faig per menjar bé i gastar poc són:

• No anar de restaurants. I si la temptació em venç, procuro anar als mercats o les paradetes del carrer.

• Buscar les botigues i els supermercats més barats. A Europa, el Lidl, el Dia i l’Eroski són bones opcions per trobar marques blanques de qualitat. En alguns països d’Amèrica, existeixen els outlets alimentaris, magatzems de productes caducats o mal etiquetats que, si remenes bé, no tenen per què provocar-te cap úlcera d’estómac.

• Menjar molt pa, molta pasta i molt arròs, fonts d’hidrats de carboni barates que es troben a gairebé tot arreu.

• Buscar la font de proteïna en els ous i els llegums, normalment molt més barats que la carn.

• Menjar fruita local i de temporada, què òbviament és molt més econòmica i a més a més és font de vitamines que van bé per a la salut. An apple a day keeps the doctor away, diu la dita.

• No gastar en aigua si no és indispensable. En molts països la de l’aixeta és bona i la majoria de gent està encantada de poder ajudar un ciclista assedegat. Si no tens més remei, és molt més barat comprar aigua filtrada que no pas mineral. Però si continues encaparrat en no comprar-ne, sempre la pots fer bullir amb el fogonet o purificar-la amb unes gotes de iode que et pots fer tu mateix.

• Utilitzar el fogonet. Per a un viatge d’una setmana –o fins i tot de dues– et pots alimentar simplement a base de pa i tornyina. Si t’hi estàs més temps, però, el teu cos trobarà a faltar un plat calent aviat, sobretot al final del dia. El fogonet pesa poc i et permet cuinar gairebé qualsevol plat, cosa que et farà estalviar un munt de diners en menjars preparats.

• Evitar fer cocacoles. Per bé que no són gaire cares, trobar-ne és tan fàcil com treure’t mig euro de la butxaca i donar-te el gust. Si només ho fas de tant en tant no és cap problema, però si caus en la temptació massa sovint hauràs de dir adéu al teu pressupost de 5 euros al dia. L’aigua amb llimona i sucre és un molt bon substitut que pots preparar tu mateix.

• Rapinyar el que els altres no volen. Als països occidentals estem molt acostumats a comprar la fruita i la verduda pels ulls. Totes aquelles peces colpejades o una mica madures continuen sent bones per menjar però no tant per convèncer la majoria de compradors. Això fa que al final de la jornada molts comerciants no se les emportin i que tu, si ho demanes amb educació i respecte, puguis endur-te’n unes quantes per fer un guacamole o un suc de taronja.

2. ALLOTJMANET

Hi ha diverses tècniques per no gastar ni un sol euro en allotjament. Te n’enumero unes quantes per ordre d’expertesa:

• Acampada lliure. Normalment és fàcil trobar llocs amagats on ningú no et destorbi. Assegura’t que no hi ha cap cartell de “prohibit el pas” o pregunta educadament a algun veí si pots acampar a la seva propietat (normalment tots diuen que sí). El Google Maps en la seva opció de “satèl·lit” també et pot ajudar a trobar lloc aïllats i a la vora d’un riu, si necessites aigua.

• Couchsurfing o Warmshowers, dues maneres gratuïtes per dormir sota cobert i sobretot una via excel·lent per conèixer la cultura local i l’hospitalitat inherent de tots els viatgers. Si encara no saps de què va llegeix aquest post i aquest altre i dona’t d’alta ja!

• Anar a un bar i esperar a veure què passa. Normalment quan viatges amb bicicleta despertes la curiosistat de molta gent, sobretot si vas sol. Jo, si encara no he trobat un lloc on passar la nit i ja s’ha fet fosc, sovint opto per anar a un bar i així treure’m el neguit de sobre. Mentre procuro oblidar-me del problema, el més probable és que algú em recomani un lloc on acampar o m’ofereixi allotjament a casa seva. Si no pot, segurament em presentarà algú que coneix algú que farà una d’aquestes dues coses. I si això no passa sempre em quedarà buscar un lloc pel meu compte o bé esperar-me que tanquin el bar, ajudar a passar l’escombra i demanar si em puc quedar fins les 7 del matí.

• Anar a una botiga de bicis, on segurament trobaràs algú que ha fet un viatge molt similar al teu i que, com passa amb Warmshowers, voldrà retornar a algun ciclista tota l’hospitalitat que va rebre durant la seva aventura. No ho vegis com una actitud interessada per part teva, sinó com una cosa que també t’agradarà fer a tu quan hagis tornat del teu viatge.

• Anar a un parc de bombers, on normalment és ple de gent tan aventurera com a tu. Probablement et deixin plantar la tenda allà mateix o bé t’ofereixin dormir a la llitera d’aquell company que avui no té guàrdia.

• Anar a la policia local, on segurament preferiran oferir-te un lloc on acampar abans que arriscar-se a rebre la trucada d’un veí que s’ha pensat que eres un lladre de patates enlloc d’un ciclista acampant en un camp de patates.

• Anar a una una església, una mesquita o un temple budista, on segurament la teva recerca de la divinitat els semblarà poc ortodoxa però gairebé segur que estaran encantats d’acollir el pelegrí i de donar menjar al qui té fam.

• Fer Wwoofing, és a dir treballar durant 4 hores diàries a canvi d’allotjament i un plat a taula en un projecte autosostenible. Normalment són granges orgàniques on t’acullen per un mínim de dues setmanes, que pots aprofitar tant per descansar de la bici com per aprendre un munt sobre aquest tipus de projectes. Mira el vídeo d’aquest ciclista holandès.

2. HIGIENE I SALUT

Cuidar-se i anar net i polit no només t’ajuda a posar-te menys malalt, sinó que també millora la teva carta de presentació alhora d’atraure espontanis que, tu no ho saps, però un dia et salvaran el cul. Tot i que jo no sempre ho compleixo, com a mínim procuro tenir en compte aquest seguit de coses:

• Fer la bugada un cop a la setmana, ja sigui a casa d’un Warmshowers o bé per compte propi.

• Dutxar-me tan sovint com pugui. Si no hi ha dutxes, banyar-me en rius, canals, llacs… I si sóc al mig del desert i no hi ha aigua, comprar tovalloletes per a nadons, que van molt bé per arrencar la capa de ronya acumulada a la pell.

• Rentar-me les dents cada dia i tallar-me les urpes molt sovint. És una d’aquelles coses tan bàsiques que no calen dir però que hi ha viatgers que s’obliden de fer. Qui sap si algú et volia convidar a una festa i a última hora li has fet una mica d’angunieta…  Són coses que passen, però a banda d’això mantenir una bona higiene també et pot estalviar d’haver d’anar al dentista i al callista, cosa que l’assegurança difícilment et cobrirà.

• Fer estiraments. A mi sempre m’ha fet molta mandra fer-ne, però quan els he introduït a la meva rutina m’han alliberat de molts mals d’esquena i massatgistes. D’estiraments n’hi ha de molts tipus i a cadascú n’hi van bé uns de concrets. A mi m’agrada combinar postures de yoga amb estiraments de tota la vida. Tocar al terra amb les mans és el que millor em va per alliberar-me del lumbago.

3. TECNOLOGIA I COMUNICACIÓ

Una de les coses dolentes de viure en l’era de la comunicació és que quan marxes de viatge no hi ha manera desconnectar. Per altra bada, tenim l’avantatge que tots els canals que existeixen son gratuïts (o gairebé gratuïts). Jo, sempre que trobo una biblioteca pública o un bar amb internet aprofito per:

• Trucar al meu avi, a qui he de contactar per la via tradicional perquè no té Skype. Ara bé, el truco al telèfon de casa a través del mateix Skype, on tinc un crèdit que em permet telefonar a qualsevol número espanyol (mòbil o fixe) per 1,7 cèntims d’euro al minut.

• Trucar als meu pares, que sí que tenen Skype i per tant hi puc parlar gratuïtament tanta estona com vulgui.

• Xatejar per Whatsapp amb els meus amics, cosa que puc fer encara que tregui la meva targeta SIM del mòbil i en posi una altra. Si no ho canvies manualment, Whatsapp seguirà associant l’aplicació al teu número de mòbil antic encara que no hi tinguis cap targeta o n’hi tinguis una que no és la teva.

• Descarregar-me podcasts.

• Planificar la següent etapa amb les 10 aplicacions (im)prescindibles per viatjar amb bicicleta.

• Descarregar-me e-books gratuïts a Proyecto Gutenberg i a Epub.cat, per més que el Quim Monzó s’emprenyi.

• Decarregar-me guies de viatge per a l’e-reader

• Amb el mòbil, fer fotos de pantalla a blogs com aquest o com aquest.

• Descarregar-me vídeos del Youtube amb aquest programa gratuït.

• Si sóc a una biblioteca –o a una oficina de turisme–, fer fotos de tots els mapes i guies turítiques que m’interessen. (això és piratejar?)

• Pujar fotos al Flickr per si perdo la càmera.

4. MECÀNICA

Un dels grans avantatges de viatjar amb bici és que pots aprendre a arreglar-te-la tu mateix sense necessitat de ser un gran mecànic. Per a tot allò que et vingui gran (radis, rodaments, direcció…) no cal que pateixis, ja que vagis on vagis sempre trobaràs algú que sàpiga arreglar una bicicleta. Això sí, si vols estalviar-te uns euros al llarg del viatge, abans de marxar jo faria això:

• Apuntar-me a un curset de mecànica de bicicletes, com els que fan a Biciclot, Bici Escapa, Probike o Bike Escuela.

• Acostumar-me a reparar les cambres d’aire amb pegats abans que subsituir-les per una de nova.

• Aprendre a netejar bé la cadena i fer-ho almenys un cop a la setmana per tal de postposar al màxim possible el moment fatídic. Si no neteges la cadena sovint, s’anirà estirant a poc a poc i anirà desgastant les dents dels plats i dels pinyons. Això farà que quan apretis fort els pedals la cadena espetegui i t’acabi saltant, la qual cosa et portarà a haver de canviar-ho tot (cadena, plats i pinyons) d’una tacada, la qual cosa et costarà una pasta.

•  Aprendre a ajustar els desviadors de plat i de pinyó jo mateix, una operació molt senzilla que algun dia un mecànic potser em vol cobrar a preu d’or.

• Comprar cinta elèctrica per tal de no haver de canviar la cinta del manillar cada cop que se’m trenqui una miqueta (cosa molt freqüent quan viatges).

• M’acostumaria a intercanviar la coberta del davant amb la del darrere de tant en tant, ja que quan sigui de viatge ho hauré de fer molt sovint perquè el pneumàtic posterior es gasta més ràpidament quan la bici va carregada.

5. ELECTRÒNICA

Un altre dels avantatges de viatjar amb bicicleta és que el teu vehicle és completament mecànic i, per tant, no s’espatlla tan sovint com un cotxe o una moto dels d’avui en dia. Per més purs que siguem, però, també necessitem l’electrònica per coses com el llum frontal, la càmera de fotos, el mòbil o l’ordinador portàtil. Què hauries de tenir en compte, amb tot això?

• Fer servir piles de llarga durada per al forntal. Són més cares però paguen la pena.

• Utilitzar una dinamo per fer llum i carregar tots els aparells mentre pedales. El joc complet pot ser molt car, tot i que hi ha qui assegura que a la llarga també paga la pena. El debat sobre el fregament ja és una altra cosa… 

• Si no t’agraden les dinamos, fer servir una placa solar. Amb la meva es pot carregar tot (fins i tot una tauleta) menys el portàtil. I amb aquestes també pots carregar el portàtil.

• Si no et van ni les dinamos ni les plaques solars (que no són imprescindibles, ni molt menys), quan hi hagi la possibilitat de carregar alguna cosa prioritza sempre l’ordindador, ja que després el podràs fer servir per carregar els altres aparells sense haver-te de prendre cap altre cafè enlloc.

• A banda de les fundes pertinents, fer servir bosses de plàstic segellades per cada un dels aparells, sobretot per cobrir aquells que portes enganxats al cos. Encara que no plogui, el baf que desprens els va humitejant fins que un bon dia deixen de funcionar i… 

6. VESTIMENTA

Com a últim apartat, heu aquí un de força obvi però que trobo important a l’hora de contrarestar alguns dels vicis en què l’abundància ens ha abocat.

• Saps cosir? Si no en saps, demana a la teva mare o la teva àvia que te n’ensenyin el més aviat possible. No pot ser que et platengis menjar-te el món amb bicicleta si encara no et saps cosir ni un trist botó.

• Ets garrepa? Això t’ajudarà al llarg del viatge, però no pas a l’hora d’equipa-te per marxar. La qualitat del material no es veu a les botigues, sinó que s’aprecia al cap del temps. Si et vols comprar un producte i no en tens cap referència més enllà del que et recomana el paio de la botiga, mira’t els milions de fòrums que hi ha a internet i fes un cop d’ull a les valoracions  d’Amazon abans de comprar res. Més val deixar-se uns quants euros de més en una bona jaqueta que no pas haver de tenir despeses en material al llarg del viatge.

• T’agrada fer la bugada a mà? A mi, gens, però sortosament un bon dia vaig descobrir aquest mètode. Si bé potser no treu totes les taques et puc assegurar que tracta la meva roba amb molta més delicadesa que fent-ho a mà. El pots aplicar a qualsevol dutxa o banyera i no cal que facis servir cap bossa especial, amb una d’impermeable com aquesta en tindràs prou. Oblida’t de gastar-te més diners a bugaderies públiques. FUNCIONA!

• T’agrada anar foradat? Si prefereixes que no se’t vegi el cul, pots trasformar la teva roba gastada en draps de cuina o en draps per netejar la bicicleta. Hi ha moltíssimes coses que no valen diners, tot i que de vegades tendim a pensar el contrari.

Bé, això és tot. Si trobes a faltar alguna cosa que pugui reduir les meves despeses, t’agrairé que me la diguis als comentaris. I si el que si et sembla interessant, me’ncantarà que ho comparteixis al Facebook o al Twitter. La setmana que ve parlaré sobre com fer diners mentre viatges. Fins llavors, a pedala molt i a gastar poc.