Menú secundari

Deu anys sense Kapuscinski

Rizard-Kapuscinski

L’altre dia la meva estimada mare em va enviar un article del Bru Rovira titulat “Deu anys sense Kapuściński.”

Durant el primer curs de Periodisme a la UAB ens en parlaven molt, de Ryszard Kapuściński. Mentre alguns companys de classe se n’afartaven –sobretot els que només volien sortir a la tele– d’altres, més bohemis, s’escoltaven amb atenció els professors apassionats –i allunyats dels mitjans– que a cada classe ens recomanava els llibres de viatges del reporter polonès.

Kapuściński va treballar per a diversos mitjans de comunicació i va cobrir molts conflictes internacionals –sobretot a l’Àfrica–.  No començava cap article ni cap llibre sense haver-se documentat intensivament ni desplaçat on calgués per a observar amb deteniment i primera persona el seu objecte d’estudi. El seu rigor i la seva mirada pròpia el van convertir en un dels reporters més destacats del segle XX.

Desafortunadament, avui en dia aquest tipus de periodisme està en hores baixes. Ara mateix no sembla haver-hi cap gran grup de comunicació que vulgui reviscolar aquell ofici. Ara bé, si hi pensem, potser és normal: vivim una època en què no ens interessa aprofundir en els temes d’actualitat, sinó llegir titulars a Facebook i a Twitter a fi de tenir una opinió sostinguda del món –que no contrastada– i poder-nos-hi passejar sabent una miqueta de tot.

Però figures com la de Kapuściński no sols ens permeten veure-hi mes enllà dels tòpics i evitar quedar-nos amb qui són els bons i qui els dolents; gràcies a ell sabem que, malgrat els avenços tecnològics de Sillicon Valley que tots portem a la butxaca, les úniques eines possibles per a entendre la complexa realitat són el temps, el rigor i el sentit crític.

L’altre dia, després de llegir l’article del Bru Rovira, vaig  recordar-me que va ser gràcies a personatges com el Kapuściński que, poc després d’acabar la carrera, vaig decidir anar-me’n de viatge a l’Àfrica enlloc de continuar deambulant per uns mitjans de comunicació i uns gabinets de premsa que, aleshores, només em permetien veure el món des d’una pantalla.

Heus aquí un petit recull d’articles i entrevistes per a continuar tenint-lo present:

– “Deu anys sense Kapuściński”, article de Bru Rovira al diari Ara (2017).

– Entrevista de Mònica Terribas a Ryszard Kapuściński (2005).

– “Poet on the Frontline”, documental sobre la figura de Kapuściński com a corresponsal de guerra (2004).

– “Los periodistas se han vuelto hombres que no piensan”, entrevista de Juan Pablo Toro a Kapuściński (2007).

– “Para ser buen periodista hay que ser buena persona”, entrevista d’El Mundo a Kapuściński (2006).

– “El sentido de la vida es cruzar fronteras”, entrevista de Ramón Lobo a El País a Kapuściński (2006).

– Entrevista de Fernández Sánchez Dragó a Kapuściński (2003).

– “Leguineche y Kapuściński. Dos grandes en el mismo plató” (1989).

– “10 reflexiones de Ryszard Kapuścińsk sobre el periodismo.” (Clases de Periodismo, 2013)

– “Quiero que mis libros hagan entender el nacimiento del Tercer Mundo.” (Article d’El País, 1989)

– “Lo que aprendimos con los viajes de Ryszard Kapuściński.” (article al portal Traveler, 2015)

Si hi vols afegir algun altre enllaç, pots fer-ho als comentaris. Merci per llegir-me i moltes gràcies a Kapuściński per, deu anys després, continuar-nos fent viatjar amb la seva escriptura.

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari