Els tallers del segle XXI

thehub

Al llarg dels mesos que m’he passat als Estats Units he descobert uns quants tallers mecànics que, en comptes d’arregar-te la bici, es dediquen a ensenyar-te com fer-ho tu mateix. Un costum que qui més qui menys ha abandonat una mica en pro de l’enlluernament d’una bici o uns components nous de trinca.

Orígens

A finals dels 80 un mecànic de bicicletes de la costa oest dels EUA va decidir deixar de fer negoci gràcies a la mandra i la ignorància dels seus veïns per passar a aportar-los alguna cosa de profit. Després de donar-hi unes quantes voltes, va acabar reconvertint el seu taller tradicional en un negoci poc habitual: una mena d’escola de mecànica que, més endavant, algun crac del màrketing batejaria com a community bicycle shop, bike-coop i fins i tot bike kitchen.

Aquell mecànic no sabia que acabava d’inventar un concepte de taller que, si bé als anys noranta no va suposar cap canvi en el sector, a principis del segle XXI contribuiria directament en el renaixement ciclista de ciutats com Vancouver, Seattle, Portland, San Francisco o Los Àngeles.

hub2

Vist el seu èxit, a partir del segon mil·leni han anat apareixent nous tallers similars per tots els Estats Units, el Canadà i també en algunes ciutats del nord d’Europa. Uns han nascut com a negoci, d’altres com a cooperativa, alguns com a associació sense ànim de lucre… Les necessitats dels veïns i la tradició ciclista de cada lloc han acabat definint-los i marcant-ne les diferències; però en qualsevol cas, potser pel moment econòmic, per context social o per l’auge de conceptes com el DIY, tots ells han acabat compartint un mateix objectiu: educar persones que donin continuïtat a unes bicicletes que (d’acord amb la lògica capitalista) queden fora circulació.

Funcionament

A banda d’atraure vells ciclistes i membres de moviments socials alternatius, el veritable èxit dels tallers comuntaris ha estat la seva capacitat per seduir gent de tota mena, sobretot aquells que mai no s’haguessin atrevit a reparar una bicicleta sense l’ajuda d’un expert.

El funcionament els ho posa ben senzill: penges la teva bici al primer banc que trobes disponible i pagues en funció del temps que t’hi estàs (entre 5 i 10 dòlars l’hora). Si tens qualsevol dubte, un mecànic amb dots d’educador (o a la inversa) t’ajuda a resoldre’l tu mateix (sovint a canvi d’una propina); i si necessites substituir qualsevol peça, tu mateix decideixes si la compres nova o bé la busques a la secció de material de segona mà, que surt molt més barat.

Tot plegat, barrejat amb un parell de sofàs, una màquina de cafè i una nevera amb unes quantes cerveses, ha contribuit a omplir aquests locals de gent que no tan sols arregla bicicletes sinó que també coopera en l’organització d’altres activitats en benefici de la comunitat, com manifestacions, campanyes per anar a la feina amb bici, cursos de circulació per a la canalla o berenars populars com el d’aquí sota.

La meva experiència

La primera community bicycle shop que vaig visitar va ser la d’aquest vídeo, a Bellingham, a l’estat de Washingon. Com la majoria d’elles, té un nom amb força ganxo, The Hub, que podria traduir-se per alguna cosa així com Can Boixa. Malgrat que els seus voluntaris i treballadors estaven molt ocupats preparant el Halloween (el Bike-Oh!-Ween, perdó), van tenir l’amabilitat d’ensenyar-me el local i la gentilesa de de deixar-me plantar la tenda al jardí.

Després de The Hub també vaig visitar-ne d’altres, com Our Community Bikes, a Vancouver; Bike Works, a Seattle; el Community Cycling Center, a Portland; la Bike Kitchen, a San Francisco; o el Bikerowave, a Los Àngeles. Amb tantes coneixences, el missatge d’amor a la bicicleta i servei a la comunitat em va calar tant endins que finalment em vaig posar a indagar seriosament, la qual cosa que em va portar a descobrir que, un vegada més, els ianquis són els pioners en el sector.

community bike shop

A partir d’aquest article de Bikeportland.org vaig anar trobant informació interessant com el web d’un projecte similar però a l’europeaaquest wiki-llistat de tallers comunitaris de tot el món o el mapamundi de Bikecollectives.org (on no tots els links són fiables, i si no que surti algú de Sant Guim de la Rabassa i em contradigui):

Que jo sàpiga, a Catalunya i al sud d’Europa no hi ha gaires projectes similars als que m’he trobat en el meu pas pels Estats Units. Un que se m’acut és el de Biciclot (que no apareix al mapa), però no me’n vénen gaires més al cap.

Si en coneixes algun altre o tens informació útil o qualsevol enllaç que pugui complementar aquest post, t’agrairé que ho comparteixis als comentaris. Mentrestant, jo seguiré recordant amb nostàlgia les nostres bicicletades populars amb botifarrada final i deixant-me enlluernar, de tant en tant, pels seus Bike-Oh!-Weens, Pancake Feeds i Bicycle Naked Rides.

Bé,això és tot fins ara. Espero no haver malbaratat el teu temps i que et recordis d’embrutart-te bé les mans amb la teva bici o la del teu veí. Salut!

,

One Response to Els tallers del segle XXI

  1. mario 22/07/2019 at 14:03 #

    https://lacicleria.com

Deixa un comentari