I arrived to Colombia through Capurganá and Turbo. After a few weeks riding through the department of Antioquia, I arrived to its capital, Medellín. There, I stopped for a few days at the Casa del Ciclista before I started pedalling towards El Eje Cafetero region.
One of the good things of cycling through Colombia is its food: lots of beans and meat, ideal to fuel up after the long passes of the Andes…
Per sort, tota aquesta carn la podia fer tirar avall amb la gran varietat de fruites i verdures que es poden trobar al país. Vaig descobrir-ne tantes que em costa molt recordar-ne els noms…
Amb tanta vitamina vaig aconseguir arribar fins als departametns de Caldas, Risaralda i Quindío, que constitueixen la regió de l’Eje Cafetero.
A Salento, un poble amb moltes haciendas cafeteres, vaig conèixer tres ciclistes: el Dean i la Dang (una parella filipino-canadenca que ja porten dos anys de ruta) i el Bernardo (un fotògraf brasiler que feia el seu primer viatge amb bici). Junts vam continuar pedalant fins a la ciutat d’Ibagué per una pista de terra que s’enfilava fins a 3.300 metres…
Des d’allà dalt vam començar el descens cap al petit poble de Toche, on vam fer nit per l’endemà arribar a Ibagué.
L’endemà, al cap d’uns quilòmetres més de baixada i d’uns quants túnels que feien por, vam arribar a Ibagué. Després de la trompada que vaig patir en perdre la roda, per fi vaig poder donar al meu remolc i al meu genoll el tractament que es mereixien…
Les fotos d’aquesta entrada on apareixo jo són del Bernardo o del Dean i la Dang. Fes un cop d’ull als seus webs, valen molt la pena!
No comments yet.