“Cycling” through Moskitia

mapa-la-mosquitia

Durant les primeres etapes per Hondures ja vaig haver d’empènyer força la bici, però el que m’esperava després d’Iriona era molt pitjor…

Estava entrant a la Mosquitia, una àrea selvàtica molt aïllada que s’estén entre Hondures i Nicaragua on només es pot arribar en avioneta o per riu. La meva intenció era navegar fins a la població d’Ahuàs i després pedalar (o arrossegar la bici) fins la pista que va des de Puerto Lempira, al Carib, fins a Leimus, Nicaragua.

La Moskitia (Hondures)

Navegant en un “pipante” des de Batalla cap a Brus Laguna.

 

La Moskitia (Hondures)

Nens amb piragua.

 

Avançant per la jungla…

 

La Moskitia (Hondures)

Parant a deixar unes coca-coles en un poblat (l’addicció als refrescoses és molt seriosa i s’estén per tota la Mosquitia).

 

El govern d’Hondures destina molt pocs recursos a la Mosquitia. L’accés a l’educació i a la sanitat són complicats, i la majoria de famílies viuen de l’autosubsitència (planten “frijoles” i potser tenen alguna vaca).

La Moskitia (Hondures)

En un poblat a poblat a prop de Paptalaya.

 

Si volen guanyar diners sense haver de marxar de la seva terra, una de les poques opcions és involucrar-se en el tràfic de cocaïna –que viatja des de Colòmbia cap als Estats Units.

Hondures

Helicòpter militar controlant el narcotràfic (hi ha moltes pistes d’aterratge clandestines cobertes amb troncs per no ser detectades pels satèl·lits).

 

No tots es canals de la Mosquitia són sempre transitables (això depèn de les pluges), amb la qual cosa la regió es converteix en un laberint d’atzucacs en què només els locals més experimentats saben desplaçar-se. Per sort, el capità del meu “pipante” era un d’aquests i vam poder navegar fins i tot de nit…

 

A les nou del vespre vam arribar a Brus Laguna i vaig haver de buscar un hotel on passar la nit abans no reprendre la ruta pel riu al matí següent.

P1141622

L’endemà al matí, abans d’agafar una altra canoa en direcció Ahuàs, aquests dos nanos em van registrar el remolc en busca de cocaïna.

 

Aquells canals eren molt estrets i calia vigilar amb els colzes…

 

De camí a Ahuàs vam haver de fer unes quantes maniobres,

 

fins arribar al riu Patuca, on les aigües s’eixamplen i vam poder posar la directa fins arribar a port.

 

P1141799

Ahuàs (que vol dir pi en llengua miskita).

 

La Moskitia (Hondures)

Les cases típiques de la Mosquitia, dissenyades per resistir les inundacions.

 

La Moskitia (Hondures)

 

P1141752

Poder judicial d’Ahuàs.

 

La Moskitia (Hondures)

Església evangèlica morava.

 

La Moskitia (Hondures)

Clínica evangèlica morava.

 

P1141801

L’aeroport d’Ahuàs…

 

La Moskitia (Hondures)

L’avioneta és l’única alternativa al “pipante”.

 

La Moskitia (Hondures)

“Merendero y fotocopias.”

 

La Moskitia (Hondures)

Dinar: arròs, pollastre i iuca.

 

La Moskitia (Hondures)

L’habitació de l’hostal on em vaig allotjar a Ahuàs.

 

La Moskitia (Hondures)

El meu company d’habitació.

 

La Moskitia (Hondures)

Les veïnes de l’habitació del costat.

 

La Moskitia (Hondures)

Reposant en una hamaca.

 

P1141772

Adolescents miskitos de visita a Ahuàs en motiu d’una conferència evangelista.

 

La Moskitia (Hondures)

Home miskito.

 

P1151901

Germans miskitos.

 

P1151925

Fuster miskito.

 

Aquella nit ja ho tenia tot llest per posar-me a pedalar l’endemà al matí, però a la “pulpería” on vaig anar a comprar plàtans vaig conèixer el Moisés i la seva família, que em van convidar a sopar i em van convèncer perquè em quedés un parell de dies més a Ahuàs…

La Moskitia (Hondures)

El Moisés i la família, fent unes cerveses a la seva “pulpería” (són els únics que en venen).

 

La Moskitia (Hondures)

Fusió miskitocatalana…

 

Al matí següent vaig acompanyar el Moisés amb el seu camió a buscar unes mercaderies per la seva “pulpería”

La Moskitia (Hondures)

Conduint per una pista que van construir els americans a canvi d’un petroli que mai no es van poder endur.

 

Pel camí vaig anar parant l’orella a veure si entenia alguna cosa en llengua miskita, molt influenciada per l’anglès (gràcies és “tinki, y cullera és “ispún”) arran de la forta influència que els birtànics van tenir en aquesta zona del Carib.  

 

P1151849

La mercaderia, acabada d’arribar des del riu principal a través de mil canals.

 

P1151842

 

La Moskitia (Hondures)

Nens ajudant a descarregar el camió a canvi d’un “fresco”.

 

Després de dos dies a Ahuàs i de moltes històries increïbles sobre narcotraficants (com la d’un mossèn que amagava quaranta quilos de cocaïna a l’església), finalment em vaig acomidar del Moisés i em vaig posar a pedalar.

 

 

La Moskitia (Hondures)

 

La Moskitia (Hondures)

Direcció a Warunta.

 

 

La Moskitia (Hondures)

Dos adolescents carregant un sac de… mongetes?

 

La Moskitia (Hondures)

Petit bassal…

 

Desitjant que no hi hagués gaires cocodrils…

 

La Moskitia (Hondures)

 

La Moskitia (Hondures)

20% fang 80% merda.

 

Abans d’arribar a Warunta em vaig fer un embolic i vaig acabar ficat en un “suampo” infinit d’on em va costar molt sortir…

La Moskitia (Hondures)

 

 

Per sort vaig divisar un nen en la distància, i després de fer-li senyals de desesperació em va venir a rescatar amb el seu “cayuco”.

La Moskitia (Hondures)

 

La bici, però, la vaig haver d’abandonar enmig del “suampo”…

 

Afortunadament, aquests vailets es van oferir a anar-la a recollir enlloc meu (a canvi d’un “fresco”, això sí).

 

La Moskitia (Hondures)

 

Mentre buscava un lloc on plantar la tenda em vaig trobar les restes d’una avioneta. Em van explicar que no era un fet aïllat: tot sovint volen des de Colòmbia, aterren, les cremen i després s’emporten la mercaderia (que és molt més valuosa que l’avioneta).

La Moskitia (Hondures)

El “reverendo” Alejandro i la seva família em van veure buscant deambulant a prop de casa seva…

La Moskitia (Hondures)

 

…i em van deixar plantar la tenda a la seva propietat (cosa que va fascinar molt els nens, que mai no n’havie vist cap).

 

Al final, però, no van entendre que hagués de passar la nit a dins d’aquella cosa i em van convidar a passar en una de les habitacions.

La Moskitia (Hondures)

 

La Moskitia (Hondures)

 

L’endemà al matí en Carlos (cosí de l’Alejandro) va insistir en acompanyar-me fins al poble de Coco, ja que, segons ell, el recorregut era molt més complicat del que jo em pensava…

La Moskitia (Hondures)

El Carlos.

 

La Moskitia (Hondures)

 

Fent-la petar tot pedalant…

 

La Moskitia (Hondures)

Pins (“ahuás” en miskito).

 

La Moskitia (Hondures)

Un tros de camp cremat (per caçar iguanes i tot el que surti d’entre les flames, em va explicar el Carlos).

 

La Moskitia (Hondures)

Sant Tornem’hi!

 

La Moskitia (Hondures)

La meva bici, sense el remolc.

 

La Moskitia (Hondures)

El Carlos, carregat amb el meu remolc i secundat per un espontani.

 

La Moskitia (Hondures)

La Moskitia (Hondures)

A punt d’arribar a Coco.

 

Al riu Coco, que segons el Carlos estava sec…

 

La Moskitia (Hondures)

El bo d’en Carlos, just abans d’acomiadar-nos (no sé pas què hagués fet sense ell!).

 

Segons m’havien dit, un cop a Coco havia de prosseguir el meu camí cap a un poble anomenat Wouplaya. Com que no apareixia al mapa –i la ruta era camp a través–, vaig parar en una casa per demanar indicacions. Sortosament era l’hora de dinar…

La Moskitia (Hondures)

Una tortuga (com la que vaig tenir de mascota quan era petit).

 

La Moskitia (Hondures)

La dona de la casa.


La Moskitia (Hondures)

Ous de tortuga.

 

Després d’una becaina en una hamaca vaig reprendre la ruta descansat i amb el dipòsit ben ple de proteïna…

 

La Moskitia (Hondures)

Buscant una altra tortuga pel sopar…

 

Amb tanta aigua el meu mòbil (que faig servir com a GPS) es va acabar ofegant, i a mesura que passaven les hores jo estava cada cop més desorientat, cansat i desesperat… Sorprenentent encara vaig tenir esma de gravar un altre vídeo…

 

Al final, tot aquell esforç va valer la pena i vaig aconseguir arribar a Wouplaya,

La Moskitia (Hondures)

on em van rebre amb un somriure

La Moskitia (Hondures)

i em van oferir menjar sense ni demanar-lo –la meva cara de fet pols parlava per ella mateixa.

La Moskitia (Hondures)

El fang i l’aigua es van acabar allà, i finalment vaig poder tornar a pujar a la bici. 

La Moskitia (Hondures)

Després d’un caminet molt agradable vaig arribar a la pista principal,

La Moskitia (Hondures)

la qual em va menar fins a Sirsirtara,

La Moskitia (Hondures)

el poble on vaig fer nit

La Moskitia (Hondures)

abans no continuar avançant en direcció Nicaragua.

La Moskitia (Hondures)

 

La Moskitia (Hondures)

Escola de Sirsirtara.

 

La Moskitia (Hondures)

Ambulatori de Sirsirtara.

 

La Moskitia (Hondures)

Una altra església evangèlica morava.

 

La Moskitia (Hondures)

Lavabo.

 

La Moskitia (Hondures)

Dutxa.

 

La Moskitia (Hondures)

Esmorzar.

 

La Moskitia (Hondures)

De camí a Leimus.

 

La Moskitia (Hondures)

Control antinarcòtics.

 

La Moskitia (Hondures)

Cartell en espanyol i en miskito.

 

La Moskitia (Hondures)

Un pont…

 

La Moskitia (Hondures)

Agafant aigua del riu.

 

OLYMPUS CAMERA

Leimus, un dels punts fronterers més remots on he estat mai.

 

La Moskitia (Hondures)

 

La Moskitia (Hondures)

(Hay gasolina)

 

La Moskitia (Hondures)

La “pulpería” del poble.

 

La Moskitia (Hondures)

 

La Moskitia (Hondures)

Oficina de migració de Leimus.

 

La Moskitia (Hondures)

Creuant el riu Segovia, que fa de frontera entre Hondures i Nicaragua.

 


Vols col·laborar amb aquest blog? Deixa el teu comentari, comparteix l’entrada a les xarxes socials o implica-t’hi d’una manera més directa. Gràcies per la teva ajuda!

, , ,

No comments yet.

Leave a Reply