Fes-te un blog

Vés a www.wordpress.com i comença un blog. Si no saps com, tingues paciència i limita’t a llegir les instruccions. És fàcil, gratuït i et permetrà donar valor a allò que tu creus que en té.

La paraula blog és una contracció dels mots web i log, que en anglès vol dir quadern de bitàcola (d’aquí que alguns puristes de la llengua s’entestessin a anomenar-los així). Un blog és un lloc web on el contingut s’actualitza periòdicament i que, eventualment, té una comunitat que espera que s’hi publiquin noves entrades.

Un blog és un mitjà de comunicació petit amb un públic molt específic. Com que fa la mateixa funció que els mitjans de comunicació tradicionals, s’han convertit en la seva competència més directa. Després del boom d’internet, la tecnologia ha deixat de ser un impediment i l’èxit en la canalització del missatge només depèn de la credibilitat de l’emissor.

De la mateixa manera que al segle XV la impremta de Gutenberg va prendre el monopoli de la informació a l’església, ara els blogs –les persones– li prenen als mitjans tradicionals –la banca i els governs.

Als més joves ens ha tocat viure una època de molta frustració en què ben poques de les nostres expectatives s’han arribat a complir. Hem viscut bé, però els canvis sempre són durs i de vegades ens costa tornar a arrencar. De totes maneres, cada cop tenim més clar que som la generació encarregada d’assentar les bases d’un nou model de societat. I això ens anima.

En aquest nou model de societat –cada cop més desmaterialitzat i atomitzat– la nostra felicitat ja no va lligada al cotxe que conduïm ni a les possibilitats reals del partit polític que votem, sinó que donem molta més importància a la nostra capacitat de sobreviure i moure’ns en un univers d’informació en què no pas tots som capaços d’identificar el coneixement.

L’enginyeria, l’arquitectura o el disseny industrial segueixen sent disciplines molt importants –ens calen impressores 3D, habitatges autosostenibles i bicicletes elèctriques–, però el que realment fa que tot funcioni i que tingui un vessant pràctic i més eficient que en el passat és una altra cosa: la comunicació (i no ho dic jo, sinó Manuel Castells i tants altres autors que ja fa anys i panys que parlen de l’era de la informació). L’educació, l’art i les humanitats, doncs, són cabdals per tal d’estar ben connectats.

Una societat amb més emissors és una societat amb un discurs més ric. En aquest sentit, tots sabem que la diversitat del missatge afavoreix la democràcia. El que obviem amb massa lleugeresa –penso jo– és que ara el canal és internet. I és aquí on recupero el fil argumental d’aquesta entrada per demanar-te a tu, emissor, que et facis un blog.

Fes-te un blog perquè t’ajudarà a estructurar la ment; fes-te un blog per recordar que és igual el que la gent pensi de tu; fes-te un blog perquè a algú li agradarà llegir-lo; fes-te un blog per transformar les idees en praxi; fes-te un blog per convertir-te en expert del que t’entusiasma; fes-te un blog perquè serà bo per al teu negoci; fes-te un blog perquè tu decideixes què val la pena i què no; fes-te un blog perquè els mitjans tradicionals han deixat d’oferir continguts de qualitat.

Fes-te’n un, sobretot, perquè les coses han canviat i ara tu ets tan important com el New York Times.