L’1 d’agost del 2010 el Miquel Masoliver va començar una ruta cicloturista d’un mes per Islàndia. Al cap de quinze dies que ell ja fos allà, un amic el va anar a trobar i, junts, van continuar pedalant per aquesta illa remota plena de volcans, glaceres i moltes cosa més…
Quin recorregut vas fer?
Durant els primers catorze dies, vaig visitar tot sol el preciós sud (com l’anomenen els islandesos), el parc natural de Thingvellir, les pistes naturals al voltant de la glacera Langjokull, els guèisers, Skogafoss, i les pistes forestals al voltant de la glacera del famós volcà Eyjafjallajökull, que, per cert, feia pocs mesos havia entrat en erupció. En total, uns 700 quilòmetres per pistes i carreteretes secundàries poc transitades.
Al cap de 14 dies ens vam trobar amb el Raimon a Selfoss i vam enfilar cap a Landmanalogar, on vam fer una ruta a peu d’un dia. Des d’allà, i després de l’intent fallit per arribar fins al nord de l’illa a través d’una carretera anomenada Sprengisandur (“explosió d’arena” en islandès), vàrem decidir invertir els nostres dies fent el sud i deixar el nord per una propera vegada. Des de Reykjavík i en direcció est, vam arribar fins a Jokursarlon, des d’on vàrem començar la tornada passant per Hveragerdi, on vam parar a banyar-nos a unes fonts termals espectaculars abans no agafar l’avió de tornada.
Travessant l’enèssim riu del dia.
Per què vau triar aquest destí?
El nom d’Islàndia ja està carregat de simbologia, així que si et poses a pensar en un bon viatge cicloturístic, és inevitable que la teva ment et traslladi a un lloc com aquest. I un cop penses en Islàndia com a destí i comences a buscar informació, descartes immediatament qualsevol altra alternativa. (sic)
Quines bicis i quin material us vau emportar?
El Raimon, una Specialized S-Works amb roda de 26” de l’any de la picor, sense suspensions, amb cobertes primes i acompanyada d’un remolc Bob Yak. Jo portava una trek 820 de 14 anys amb alforges, sense suspensions i amb unes cobertes mixtes que em permetien rodar tant per carretera com per pista.
Observant les vistes de Landmanalaugar
Al llarg del recorregut, on us vau allotjar?
Majoritariament en càmpings, que en el fons és com acampar al mig del no res, però normalment hi ha una caseta amb un lavabo i una dutxa.
I on vau menjar?
Sempre a dins de la tenda, cuinant majoritàriament sopes deshidratades i pasta amb el fogonet. Un dia ens vam regalar un sopar en una casa de turisme rural, on una islandesa guapíssima (sic) ens va servir un plat d’hummus, un taboule, carn de xai i també peix. Vaja, una delícia després de portar més de tres setmanes menjant caldos, ous i espaguetis.
Travessant l’enèssim riu del dia.
Què va ser el millor d’aquest viatge?
Tot va ser fantàstic: la gent autòctona, la naturalesa, els banys en piscines termals naturals, el xai a la brasa marinat amb herbes i oli d’oliva… El Raimon escolliria el tall de salmó fumat de quart de quilo que es va menjar a com un víquing…
I el pitjor?
Probablement el fet de no poder travessar l’Sprengisandur degut a les ràfegues de vent que ens impossibilitaven avançar, però, com he dit abans, és l’excusa que tenim per tornar-hi.
Després d’una etapa dura, la remullada de rigor en un dels molts rius d’aigua calenta que hi ha a Islàndia.
Quines recomanacions donaries a algú que vulgui fer aquesta ruta?
Portar guants i funda de bivac per la humitat. I si té pensat entrar al centre de l’illa, portar uns pneumàtics una mica gruixuts per evitar enfonsar-se en el fang i en la sorra. Ah, i un paravent pel fogonet és totalment imprescindible!
Per altre cantó, unes suspensions poden anar bé, però no són del tot necessàries. El que si que cal és carregar-se de paciència, ja que quan el vent ataca ho fa amb molta força i durant molta estona.
Tens algun àlbum de fotos que vulguis compartir?
Entrada relacionada: Pedalant per l’Himàlia indi
Havia vists les fotos, però remirar-les de nou, un autèntic plaer.