Menú secundari

La Carretera de la Muerte (i més enllà)

Carretera de la Muerte i Yungas mapa

Després de tres setmanes explorant La Paz i el seu voltant vam posar rumb a la Carretera de Los Yungas, tristament coneguda com a Carretera de la Muerte degut a la gran quantitat d’accidents que s’hi van produir fins el 2007, any en què es va construir una via alternativa.

La Carretera de la Muerte fa d’enllaç entre l’Altiplano i la selva al llarg de 80 quilòmetres –gairebé tots de baixada–. La ruta va dels 4.650, a la Cumbre, fins als 1.200, a Coroico.

El clima de la regió, boirós i humit, fa que el camí estigui ple de fang i immers en la boira, la qual cosa, combinada amb uns revolts tancats i uns barrancs de més de cent metres, ha estat una combinació fatal durant dècades… Es calcula que entre 200 i 300 persones morien cada any fent aquest trajecte. 

Després de la famosa carretera –amb bici no té cap tipus de complicació– vam continuar pedalant per la regió cocalera de Los Yungas. La nostra intenció era arribar fins a Cochabamba a cavall entre els Andes i la selva, però un riu desbordat ens ho va impedir i, des de Quime, vam haver de pujar fins a Konani, altre cop a l’Altiplano.

De Copacabana a la Paz

En un dels telefèrics de la Paz.

 

De Copacabana a la Paz

“Pescaíto frito” del llac Titicaca.

 

Pedalant per Los Yungas.

A punt d’esmorzar uns “buñuelos” i un “api” al Mercado Rodríguez.

 

De Copacabana a la Paz

“Chuños”, patates deliberadament congelades i assecades (no pas la meva devoció).

 

De Copacabana a la Paz

Més “cuños.”

 

Pedalant per Los Yungas.

Fulles de coca.

 

De Copacabana a la Paz

Medicines de tot tipus, Mercado de las Brujas…

 

De Copacabana a la Paz

Preparat a base de “maca”, una planta que, després de preguntar en diverses botigues, vaig arribar a la conclusió que va bé per tot: “pal hígado, pa los huesos, pal cerebro, pal dolor de cabeza, pal corazón, los riñones…”

 

De Copacabana a la Paz

Fetus de llama al Mercado de las Brujas. La tradició diu molt coses, entre les quals, que si l’enterres als fonaments d’una casa abans de construir-la, portarà sort.

 

De Copacabana a la Paz

Mural a la ciutat annexa de El Alto.

 

De Copacabana a la Paz

A El Alto vam anar a veure una tradició andina ancestral, el “Cholitas Wrestling…”

 

 

De Copacabana a la Paz

Des de La Paz vam aprofitar per anar a pujar el Huayna Potosí, conegut per ser un dels sis mils més assequibles del món…

 

De Copacabana a la Paz

Al segon dia d’ascenció, després sis hores caminant en la foscor i sota una nevada incesant, la Dominique estava la mar de fresca…

 

De Copacabana a la Paz

… però jo, als 5.900 metres, vaig haver d’abandonar pel mal d’altura.

 

Després d’uns dies recuperant-me d’aquella la trifulga, finalment vam abandonar La Paz i vam posar rumb, ara sí, la Carretra de la Muerte.

Pedalant per Los Yungas.

Acampant a l’església de Pongo…

 

Pedalant per Los Yungas.

un poble ple de vivers de truites…

 

Pedalant per Los Yungas.

… el plat preferit de la Dominique.

 

Pedalant per Los Yungas.

“Las divas del amor de Pongo.”

 

Pedalant per Los Yungas.

Al segon dia després de deixar La Paz vam arribar a la famosa carretera.

 

Descomptant els 20 quilòmetres de repetjons que hi ha abans de La Cumbre i abans de Coroico, la Carretera de la Muerte són més de 60 quilòmetres de pura baixada amb un desnivell de 3.700 metres:

Pedalant per Los Yungas.

El camí és molt i molt humit.

 

Pedalant per Los Yungas.

Un barranc de centenars de metres de profundidat.

 

Pedalant per Los Yungas.

Passant una de les tantes creus commemoratives que hi ha al llarg del camí.

 

 

Pedalant per Los Yungas.

Un accident d’autobús…

 

Abans de la construcció d’una carretera alternativa entre La Paz i Coroico, aquesta era l’única via possible entre les dues localitats i accidents com el següent eren ben comuns…

 

Pedalant per Los Yungas.

Pluja i més pluja…

Des que la Carrera de la Muerte es va convertir en una atracció turística quan una agència de La Paz hi va portar els primers occidentals amb ganes d’adrenalina, les comuniats locals se n’aprofiten i fan pagar per a passar-hi. Hi ha un peatge a dalt i un altre a baix. Tot i que el servei que ofereixen és inexistent, l’extorsió al turista la tenen molt ben muntada…

Pedalant per Los Yungas.

L’única manera que vam trobar de trampejar-la va ser amb una mica de morro i imaginació…

 

Pedalant per Los Yungas.

Arribant a Coroico, a 1.200 metres, on el clima va millorar considerablement.

 

Pedalant per Los Yungas.

L’Evo Morales, omnipresent a totes les obres i infraestructures públiques.

 

Pedalant per Los Yungas.

De Coroico vam continuar pedalant per la regió de Los Yungas en direcció sud. Al poble de Puete Villa, com que plovia, la policia, amablement, ens va oferir dormir a la comissaria.

 

Pedalant per Los Yungas.

De camí a Irupana (no només és a la Carretera de la Muerte que hi ha esllavissades).

 

Pedalant per Los Yungas.

Ls meves sabates negres, brutes de fang i reclamant un “plan renove” immediat.

 

Pedalant per Los Yungas.

Plantacions de coca.

 

Pedalant per Los Yungas.

Abans de ser president, l’Evo Morales era “cocalero”, i en regions cocaleres com Los Yungas té un gran suport.

 

Pedalant per Los Yungas.

A Irupana vam passar la nit en un “hospedaje campesino”, uns hostals públics molt minimalistes i molt barats.

 

Pedalant per Los Yungas.

Un “cocalero” molt simpàtic que, orgullós de la seva feina, em va explicar tot el procés del cultiu.

 

Pedalant per Los Yungas.

 

Pedalant per Los Yungas.

A Los Yungas, els camps de futbol tenen diferents funcions.

 

Pedalant per Los Yungas.

El transport de Bolívia és molt divertit…

 

Tot i que de vegades porten la lluita antiimperialista una mica massa lluny (noti's el Bin Laden a l'esquerra).

… tot i que de vegades porten la lluita antiimperialista una mica massa lluny (el Bin Laden, a l’esquerra).

 

Pedalant per Los Yungas.

De camí a Chulumani.

 

Pedalant per Los Yungas.

De camí a Licoma.

 

Pedalant per Los Yungas.

Berenant a l’hostal de Licoma.

 

Pedalant per Los Yungas.

El “vaño” de l’hostal de Licoma.

 

 

De Copacabana a la Paz

A punt d’esmorzar uns “vuevitos”.

 

Pedalant per Los Yungas.

Descens al poble de Quime.

 

Pedalant per Los Yungas.

Entre Quime i Konani, pujant a l’Altiplano.

 

Pedalant per Los Yungas.

Vida altiplànica.

 

Pedalant per Los Yungas.

Amor altiplànic.

 

Pedalant per Los Yungas.

Mort altiplànica (mercat de Konani).

 


Per a més entrades sobre Bolívia, fes clic AQUÍ. Salut!

, , ,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari