Menú secundari

MATERIAL

Una bici senzilla i que pugui ser reparada amb poques eines és la millor per a la pràctica del cicloturisme (qualsevol mountain bike al voltant dels 500 euros equipada amb un portapaquets és perfectament apta tant per una Transpirinenca o per a una volta al món).

Jo vaig fer tota Euràsia i part del continent americà amb una Specialized Tricross Comp i un remolc BOB Yak (les alforges les prefereixo per fer rutes específicament de carretera).

La Tricross i el remolc BOB (Beast of Bundle) al Turkmenistan.

La Tricross i el remolc BOB (Beast of Bundle) al Turkmenistan.

Al cap de dos anys de volta al món vaig intercanviar la Tricross per una Specialized Awol Elite –gràcies, Specialized España i Bicicletes Escapa!– i el remolc BOB per unes bosses de bikepacking. No tenia cap problema amb la bicicleta o la configuració, simplement ja sabia el que era viatjar amb alforges i amb remolc i em van venir ganes d’un canvi que em permetés fer més mountain bike. A més, això del bikepacking m’obligaria a ser encara més minimalista i a treure’m uns quants quilos de sobre de cara als llargs ports de muntanya dels Andes…

La meva Specialized Awol al Salar de Uyuni (aguantant-se amb la motxilla de 30 litres on duc el portàtil i carregar menjar si tinc moltes etapes inhòspites per endavant).

La Specialized Awol equipada amb bosses de “bikepacking”. Al darrere, la motxilla de 30 litres on carrego el portàtil i els queviures extres en els trams més remots.

 

Pel que fa a la resta de material, no porto ni el més car ni el més modern, sinó aquell que sé que no em deixarà tirat enmig del Sàhara o del Pamir. La xarxa va plena ginys i de ressenyes que ens fan creure que la nostra bici i les nostres alforges s’han quedat antigues, però això és mentida: la bicicleta –i per extenció el cicloturisme– no ha patit cap canvi substancial en els darrers cent cinquanta anys.

La bicicleta de seguretat va ser inventada als anys 1880 i va substituir aquell velocípede clàssic que té la roda del davant tan gran. El nou quadre i les rodes petites feien que el ciclista pogués tocar fàcilment de peus al terra, de manera que el ciclisme ja no només era una cosa de rics que podien pagar-se tan un instructor d'hípica com de ciclisme. Amb els anys –i l'aparició del "temps lliure"– molts obrers van començar a enginyar-se maneres de dur més coses sobre la bici i anar-se'n a passar el seu dia de festa lluny de les fàbiques i de la ciutat.

Als anys 1880 es va inventar la bicicleta de seguretat, que va substituir aquell velocípede clàssic que té la roda del davant tan gran. El nou quadre i les rodes més petites feien que el ciclista pogués tocar fàcilment al terra, de manera que el ciclisme va passar a ser una activitat exclusiva dels rics (que tant podien pagar-se classes d’hípica com de ciclisme) per una pràctica cada cop més democràtica. Amb els anys i l’aparició del temps lliure, els obrers van enginyar-se maneres de dur més coses sobre la bici per anar-se’n no només a la fàbrica sinó també a passar el seu dia de festa lluny de la ciutat.

A l’hora de preparar un viatge hi ha gent que s’obsessiona amb el material que s’ha de comprar. A mi m’agrada veure el cicloturisme com una activitat simple i una manera sòbria per moure’s per un món consumista que no para de crear-nos noves necessitats. Enlloc d’invertir el temps llegint webs especialitzats i veient tutorials de Youtube, crec que és més enriquidor mirar d’aprendre alguna llengua, explorar camins a través del Google Earth o informar-te sobre la situació política del país que vols visitar.

Dos trossos de cambra d’aire aguantant el mòbil al manillar. Sovint les solucions més senzilles són les més eficaces.

 

Als Estats Units, com l’exemple d’una cultura obsessionada amb tot allò material, la gent s’admirava de veure’m travessar el seu país només amb una bicicleta i poca cosa més… Quan m’aturaven per fer-me alguna pregunta, no els interessava tant la meva estratègia per acampar a qualsevol lloc sense que la policia vingués a fer-me fora com el tipus de fibra, el pes i el model exacte de la meva tenda de campanya.

La tecnologia ens ha de servir per fer-nos la vida més fàcil i agradable, no pas per mantenir-nos capficats. Dit això, aquí una llista de les coses que em permeten viure com visc des de fa uns anys per si poden ser d’interès a algú:

(la llista està venint)

BOSSES I MOTXILLA

CUINA I ACAMPADA

EINES I RECANVIS

ROBA

ELECTRÒNICA