Una bici senzilla i que pugui ser reparada amb poques eines és la millor per a la pràctica del cicloturisme (qualsevol mountain bike al voltant dels 500 euros equipada amb un portapaquets és perfectament apta tant per una Transpirinenca o per a una volta al món).
Jo vaig fer tota Euràsia i part del continent americà amb una Specialized Tricross Comp i un remolc BOB Yak (les alforges les prefereixo per fer rutes específicament de carretera).
Al cap de dos anys de volta al món vaig intercanviar la Tricross per una Specialized Awol Elite –gràcies, Specialized España i Bicicletes Escapa!– i el remolc BOB per unes bosses de bikepacking. No tenia cap problema amb la bicicleta o la configuració, simplement ja sabia el que era viatjar amb alforges i amb remolc i em van venir ganes d’un canvi que em permetés fer més mountain bike. A més, això del bikepacking m’obligaria a ser encara més minimalista i a treure’m uns quants quilos de sobre de cara als llargs ports de muntanya dels Andes…
Pel que fa a la resta de material, no porto ni el més car ni el més modern, sinó aquell que sé que no em deixarà tirat enmig del Sàhara o del Pamir. La xarxa va plena ginys i de ressenyes que ens fan creure que la nostra bici i les nostres alforges s’han quedat antigues, però això és mentida: la bicicleta –i per extenció el cicloturisme– no ha patit cap canvi substancial en els darrers cent cinquanta anys.
A l’hora de preparar un viatge hi ha gent que s’obsessiona amb el material que s’ha de comprar. A mi m’agrada veure el cicloturisme com una activitat simple i una manera sòbria per moure’s per un món consumista que no para de crear-nos noves necessitats. Enlloc d’invertir el temps llegint webs especialitzats i veient tutorials de Youtube, crec que és més enriquidor mirar d’aprendre alguna llengua, explorar camins a través del Google Earth o informar-te sobre la situació política del país que vols visitar.
Als Estats Units, com l’exemple d’una cultura obsessionada amb tot allò material, la gent s’admirava de veure’m travessar el seu país només amb una bicicleta i poca cosa més… Quan m’aturaven per fer-me alguna pregunta, no els interessava tant la meva estratègia per acampar a qualsevol lloc sense que la policia vingués a fer-me fora com el tipus de fibra, el pes i el model exacte de la meva tenda de campanya.
La tecnologia ens ha de servir per fer-nos la vida més fàcil i agradable, no pas per mantenir-nos capficats. Dit això, aquí una llista de les coses que em permeten viure com visc des de fa uns anys per si poden ser d’interès a algú:
(la llista està venint)
BOSSES I MOTXILLA
CUINA I ACAMPADA
EINES I RECANVIS
ROBA
ELECTRÒNICA