Quan vaig arribar a Tànger em vaig adonar que ser del Barça era una manera ràpida i efectiva de fer amics, així que me’n vaig anar a la medina a buscar una samarreta del meu equip.
Després d’hores de buscar i rebuscar, finalment en vaig trobar una que tingués les quatre barres de la senyera –i no dues, o tres, o cinc…– i la creu de Sant Jordi –i no una mitja lluna, o un asterisc, o una cenefa qualsevol…– a l’escut. El boriguer me’n demanava 20 euros però al final vam acordar un preu amic de 6: “Ves que bien, amigo, te llevas un recuerdo de Marruecos”, es va acomiadar.
La veritat és que va ser una bona compra, ja que m’ha servit per trencar el gen en més d’una ocasió. Com ahir mateix, per exemple, quan me’n vaig anar a veure el Barça-Arsenal en un bar de Marràqueix i, quan va marcar el Messi, em vaig adonar que els culés quadriplicàvem els espectadors gunners:
Encara no hi ha comentaris.