Mentre em recupero de la picada d’una rajada continuo gaudint de la vida quotidiana a Loreto, el lloc on he estat parat durant més temps al llarg d’un any i mig de viatge.
Que ja fa dies que sóc aquí m’ho fan notar diverses coses: ja no necessito cap jaqueta en les passejades verspertines pel malecón; les balenes blaves ja han emigrat del mar de Cortez; les àloe veres que rodegen la meva tenda ja han germinat; l’alberca del càmping ja és plena; la meva doctora de capçalera ja em coneix com a el torpe del pueblo; ja m’han encarregat unes quantes pàgines web; ja tinc un company ciclista per anar a esmorzar a San Javier els diumenges…
Però el que més m’ha fet adonar de l’inexorable pas del temps és el mural de trenta metres que una artista del DF va començar a pintar el dia que jo vaig arribar al càmping Palmas Altas. Després de set setmanes de procés creatiu, finalment l’he pogut veure acabat i fins i tot tinc la sort i el privilegi de veure-m’hi reflectit.
Aquí sota, l’escrit que la Mariana –la instigadora de l’obra– i l’Azhiyelli –l’artista– van llegir el dia de la inaguració del mural, que porta per nom Metamofosis onírica.
Al ser humano se le ha dotado de la capacidad inherente de soñar. Cuando conscientemente decidimos conectarnos con nuestro interior, la colección de símbolos y signos que conforman el Sinsentido se revelan como pistas para guiarnos en la aventura de descubrirnos.
La delicada red tejida mientras dormimos nos vincula al mar de posibilidades dentro del cual podemos sumergirnos y dejarnos fluir al ritmo de las mareas con los ciclos de la Tierra y con la música del universo. Como más nos dejamos mecer por el vaivén de nuestras ilusiones, mejor calibrado está nuestro compás interno y más cercanos estamos al Sentido.
Cuando dejamos que la magia pinte de colores nuestra vida y sin miedo abrazamos la libertad y la hacemos parte de nuestros días, nuestro camino aparece de pronto sin barreras. Dejamos la piel y nacen plumas, el cuerpo se vuelve liviano, y nuestros pies se levantan del suelo. La transformación se ha dado: estamos listos para volar. Abre las alas y explora el mundo recordando que tus sueños son el mapa para llegar a donde siempre has querido…
Atentamente,
Mariana y Ahziyelli
I a continuació, unes quantes de les fotos que he fet de l’obra:
Durant la tercera setmana després d’haver començat el mural.
L’Ahziyelli prenent mides a la meva bici.
En ple procés creatiu.
Prenent mides a la bici d’un cicloturista austríac.
El resultat final.
Detall de l’àguila, el cardenal i un cactus.
L’Ahziyelli posant davant del mural amb una amiga.
El mural, finalitzat.
Un peix-ocell, un caragol, un cactus típic de la Biaxa Califòrnia i una tórtora mexicana.
Detall d’una garsa gris californiana acompanyada de peixos de procedència desconeguda.
Oriol arrepenjat damunt la meva bici, pilotada per una figura acolorida que representa la diversitat de l’espècie humana.
L’Ahziyelli Gaytan, el dia de la inauguració del mural.
La Mariana i l’Ahzi davant de l’audiència que va venir a la inauguració del mural.
Explicant el mural amb l’esboç.
Intentant transformar en paraules la feina d’una artista.
Si vols estar al corrent de les activitats que organitzen a Palmas Altas (el càmping – cooperativa on fa set setmanes que estic atrapat), fes un like a la seva pàgina de Facebook.
Salut i fins la propera!
Encara no hi ha comentaris.