‘Mi chaqueta roja’

chaqueta

Fa un any, a l’Iran, més d’un es va enfadar amb mi quan vaig sonar-me en públic o li vaig ensenyar el dit polze quan em fotografiaven amb el mòbil. En la cultura persa, sonar-se en públic vindria a ser com tirar-se un pet; i ensenyar el dit polze, com que et donin pel cul ben fort. Aixecar el dit cor, en canvi, no significa res, i ja pots sortir al carrer i  fer botifarra a tort i a dret que ningú no et trencarà la cara (comprovat).

L’altre dia, a Mèxic, em vaig oblidar la meva jaqueta vermella en un supermercat. Quan hi vaig tornar preguntant per una chaqueta roja, la primera caixera va mirar cap a una altra banda; la segona va reaccionar igual; la tercea, a mesura que m’hi atansava tot reclamant la meva chaqueta roja, es va anar posant nerviosa i em va acabar dient que no sabia de què li parlava; i la quarta es va espantar tant que va cridar el guarda de seguretat.

Quan aquest va arribar, em va acompanyar fins a objectes perduts a trobar la meva chaqueta roja. Abans d’acomiadar-nos em va recomanar que, tal i com ja devia haver fet amb la paraula coger, també eliminés el mot chaqueta del meu vocabulari. ‘Amigo, en México la palabra CHAQUETA es lo que ustedes llaman una PAJA. Ándele, buena suerte y póngase su CHAMARRA.’


I tu, has tingut mai alguna relliscada d’aquest tipus? 

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari