A mig camí entre Nouadhibou i Nouakchott hi ha l’única àrea de servei en cinc-cents quilòmetres de desert. Vaig intuir que aquell seria l’únic lloc on podria veure el partit de tornada de semifinals de Champions contra el Madrid i m’hi vaig aturar per esperar que comencés.
El Hametu, el gerent del negoci, m’hi va deixar plantar la tenda amb la condició que gastés la pastilla de sabó que em va regalar. “Quan t’hagis dutxat torna, que anirem a fer una volta.” Al cap d’uns minuts, net i polit i amb la samarreta del Barça posada, em trobava assegut al seu 4×4 amb la música a tot drap, una coca-cola en mà i sense tenir ni idea de cap on anàvem –ni ell parlava francès ni jo parlava àrab…
Al cap d’uns quants quilòmetres vam tombar cap a l’esquerra i ens vam ficar enmig del desert. Conduïnt entre les dunes vam arribar a un lloc on uns paletes construïen un pou. No duien ni casc ni talabard. De fet, no no necessitaven ni maquinària pesada, tan sols un camell. Eren professionals de trobar aigua, i després d’una setmana traient sorra i més sorra ja portaven 45 metres excavats. Eren a punt d’extreure la primera gota.
Després de fer-los les fotos de guiri i les preguntes de rigor els vaig deixar treballar en pau. Vam tornar a agafar el 4×4 cap a no sé on. Al cap de travessar unes quantes dunes, vam arribar a una haima immensa plena de catifes, coixins brodats i collarets de colors penjats per tot arreu. Al fons, un home vell jeia sol, quiet i callat. Era el pare del Hametu, que un cop fets els vuitanta passava la majoria del seu temps reposant en aquesta haima al mig del desert mentre la resta de la familia es passava la major part del temps a la capital.
L’home vestia una darrà i portava el voltant dels ulls pintat de negre i les bosses tenyides amb henna. Era seriós i feia impressió aguantar-li la mirada. Però va agafar un aire molt còmic quan de cop i volta se’m va posar a repetir com un lloro les úniques paraules que sabia en castellà: bueno, comer, la cabra, el burro i el zorro. Les havia après a Nouadhibou quan els colonitzadors espanyols encara rondaven per la zona…
Havent dinat (cus-cus) ens vam acomiadar del patriarca i vam tornar a agafar el 4×4 cap a tampoc no sabia on. Vam arribar fins a un ramat de cent camells i unes quantes vaques geperudes. Totes les bèsties s’agrupaven al voltant d’una petita bassa i s’abeuraven ordenadament, gairebé fent una fila índia. Des d’un racó, dos pastors les observaven i conversaven amb un got de llet a la mà.
Després que el Hametu conversés amb els pastors una estona i jo interactués amb les bèsties, vam tornar a agafar el 4×4 de tornada cap a l’àrea de servei.
El sol se n’estava anant i les ombres del capvespre començaven a ensenyar una altra cara del desert. La llum intensa s’apagava i les dunes prenien unes tonalitats més calides. El partit era a punt de començar.
Encara no hi ha comentaris.