Pedalant per l’Himàlaia indi

Himàlaia indi - Gerard Castellà

De profundes valls a deserts remots. De frondoses vegetacions a desafiants passos de muntanya a 5.000 metres d’altitud. De místics sufís a monjos budistes. Un viatge pel nord de l’Índia amb un total de 1.540 km i trenta-dos dies: l’Himàlaia indi amb bicicleta. Així és com el Gerard Castellà, un cicloturista empordanès amb molts pardals al cap (ell ja sap per què…), introduïa un article sobre el seu viatge per l’Himàlaia de l’any passat. Tot seguit ens n’explica alguns detalls:

Quantes persones éreu?

Dues, el Marc Cornellà i jo.

En quina època de l’any vau fer el viatge, exactament?

Durant l’agost de 2012.

Quant va durar?

Trenta-dos dies.

Havíeu fet algun altre viatge amb bici abans d’aquest?

El Marc i jo ja havíem pedalat junts per Eslovènia i pel País Basc. I jo, en solitari, havia fet un altre viatge de diversos mesos pels Andes (l’Equador, el Perú, Bolívia i Xile)

Quin recorregut vau fer?

Vam viatjar pel nord de l’Índia, concretament a la regió de l’Himàlaia. Vam aterrar a la caòtica capital del país, Nova Delhi, i ens desplaçàrem al nord, amb cotxe, fins a Shimla, punt inicial de la travessa. Vam començar a pedalejar pels valls de Kinnaur i Spiti, hinduista i budista respectivament. Llavors entràrem a la famosa Manali – Leh Highway, on vam pujar diversos ports per damunt dels 5.000 metres d’altitud, per més tard endinsar-nos a la regió del Ladakh. Una vegada a Leh, final del trajecte a priori, decidírem allargar la ruta fins a Srinagar, zona del Kashmir, la part musulmana del país indi. En total, 1.540 quilòmetres.

Per què vau triar l’Himàlaia?

L’Himàlaia ofereix tot allò que un amant de la muntanya pot cercar: cims majestuosos, paisatges onírics, aventura i una cultura i població local apassionant. Val a dir, també, que el fet de culminar el segon pas ciclable més alt del món (Taglang La, 5.359 metres) al damunt d’una bicicleta era una idea més que temptadora!

Quines bicis i quin material us vau emportar?

El Marc, una Trek d’alumini amb suspensió davantera i rodes de 26″. Jo, quadre i forquilla de CrMo amb rodes de 26″.

Quant a material, anàvem força lleugers.Cadascú duia un parell d’alforges amb roba d’abric (una jaqueta Gore-tex, una jaqueta de plomes i una samarreta tèrmica), roba de pedalejar, un bon sac de plomes, un kit de primers auxilis i peces de recanvi. No ens vam endur tenda d’acampada ni fogonet.

Al llarg del recorregut, on us vau allotjar?

Hi ha allotjaments bàsics al llarg de tota la ruta: hostals, temples budistes, monestirs, guest-houses i tendes d’acampada dels nòmades. En algunes zones, aquests són molt essencials, però de llocs per dormir n’hi ha.

I on vau menjar?

És fàcil trobar menjar i aigua en el transcurs del recorregut. Fins i tot en els pobles més allunyats hi ha alguna tenda de queviures o una dhaba (restaurant de carretera). El més freqüent és el dhal rice (arròs amb llenties). Atenció amb el menjar picant: és capaç de destrossar un estómac en qüestió d’hores! Ho vam comprovar…

Què va ser el millor del viatge?

A la memòria resten inesborrables les profundes valls de Kinnaur i Spiti, com també la immensitat de Morei Plans, a la ruta de Manali – Leh. Encara em meravella la pujada al Taglang La (5.359 metres), el segon port ciclable més alt del món. I, sobretot, l’hospitalitat musulmana que vam viure al Kashmir. A diferència d’altres viatges en solitari, compartir aquesta experiència amb un gran amic, en Marc, va ser molt especial també.

I el pitjor?

La imprudència i temeritat (per dir-ho suaument) dels conductors de cotxes i camions. I també una menció especial cap al menjar picant… Que em va deixar amb seqüeles i 10 kg menys fins a tres mesos després d’haver tornat a casa!

Quines recomanacions donaries a algú que vulgui fer aquesta ruta?

La primera, viatjar lleuger. La tenda d’acampada i el fogonet no són imprescindibles, ja que al llarg de la ruta es troben diversos allotjaments i llocs per menjar econòmics.

Després, anar de sud a nord (de Delhi a Leh) permet aclimatar-se gradualment a l’altitud de la ruta, que pot enfilar-se als 5.359 metres. Començar des del nord, a Leh (3.650), per exemple, pot provocar mal d’altura.

I, finalment, recomanaria endur-se recanvis de qualitat de casa ja que no és fàcil trobar-ne al llarg del recorregut.

Alguna cosa més a banda de l’article sobre el viatge?

Un vídeo:

,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari