L’estat de Oaxaca i el de Chiapas els vaig haver de travessar força ràpid perquè el visat de Mèxic m’estava a punt de caducar. De totes maneres, a la capital de Oaxaca m’hi vaig quedar uns quants dies, ja que la ciutat, d’estil colonial i declarada Patrimoni de la Humanitat, té un munt de coses per oferir…
A la capital de l’estat de Oaxaca, Oaxaca.
Edifici colonial.
Gegants…
En una “calenda” universitària.
Una “calenda” davant del temple de Santo Domingo de Guzmán.
Durant la meva estada a Oaxaca em vaig haver de canviar d’hostal; per sort no vaig haver d’anar gaire lluny…
Hamaques del terrat.
Nuestra Señora de la Asunción.
Classes de ball…
Bicicletada nocturna dels dijous.
Correfocs…
Geganta.
Mestres acampant al “zócalo”.
“Gusanos de maguey”.
Formigues “chicatanas”.
“Chapulines”.
Dona zapoteca venent “chapulinles”.
Subsituïnt les crispetes…
Carretera de l’estat de Oaxaca.
Acampant a l’ajuntament de San Pedro de Totolapa.
“Mujer juchiteca” (Juchitán de Zaragoza).
Pensió…
Demanant aigua a uns senyors…
…però no n’hi havia.
Reparant la bici.
Hora del pati.
Estàtua de Benito Juárez.
Cuina.
Fent “tortillas de maíz”…
Ceviche.
Apropant-me a la frontera amb Guatemala.
“Carne al pastor”.
A El Triunfo, poble fronterer amb Guatemala.
A l’oficina de migració, esperant poder sortir del país després d’haver-m’hi estat estat 24 hores més del compte (6 mesos i un dia, em van fallar les matemàtiques)
Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera encara més directa. Merci!
Encara no hi ha comentaris.