Menú secundari

Pressupost d’una volta al món

Uzbekistan

Una de les preguntes que més sovint em fan al llarg del viatge és com coi em puc permetre estar 3 anys sense treballar. Malgrat tots els arguments que dono diria que la majoria de gent segueix creient que m’ha tocat la loteria o que tinc uns papàs que em cobreixen totes les despeses.

Cadascú és lliure de gastar-se els propis diners en allò que vulgui i, si realment són seus, no cal que doni explicacions a ningú. En qualsevol cas, m’agradaria parlar sobre l’economia del meu viatge perquè, al cap i a la fi, va  ser un dels aspectes essencials a l’hora de preparar-lo.

Comencem des del principi.

1.- Què entenem per viatjar?

Al meu entendre hi ha gent que veu el viatge com unes vacances, com un premi per compensar una llarga temporada treballant i, per tant, com una cosa que s’han guanyat a pols. D’altres, en canvi, el veuen com una eina i com una via per descobrir noves realitats que, segurament, l’ajudaran a entendre la que els ha tocat viure.

Per a mi el viatge és un aprenentatge continu que m’ajuda a trobar una mica de sentit a una món complex. De fet, no sé si sabria imaginar-me la meva vida sense viatjar.

2.- Les prioritats

Si a tu també t’agrada veure món, segurament situaràs el viatge al capdamunt de les teves prioritats i, per tant, no només et limitaràs a llegir llibres, veure pel·lícules o aprendre idiomes, sinó que també estalviaràs per poder gastar-te els teus diners en allò que realment et satisfà.

Hi ha qui estalvia per comprar-se un cotxe; hi ha qui estalvia per pagar-se la universitat; hi ha qui estalvia per poder demanar una hipoteca; hi ha qui estalvia per anar-se’n una setmana a Riviera Maya, i hi qui estalvia per comprar-se una volta al món… Tot són prioritats i totes depenen de cadascú.

Jo des dels 18 anys he pogut fer un viatge amb bici cada estiu gràcies a les feines que he anat fent durant el curs. I, a més a més, quan en tenia 22 vaig obrir-me un compte corrent que TENIA per contrassenya “lavoltaalmon2013”. 

3.- Començar el viatge des de casa

Si la teva prioritat és viatjar, hi ha maneres molt diverses d’estalviar i d’apropar-te una mica més al teu objectiu. A banda de retenir una part del sou, probablement també pots prescindir d’algunes coses secundàries que et permetin estalviar uns euros extres a final de cada mes.

Qualsevol mètode d’estalvi t’ajudarà a començar a donar forma al teu viatge. Pots compartir pis, compartir cotxe, anar amb bicicleta als llocs, apagar els llums, posar plaques solars, llogar una habitació buida o fer, com a mínim, 50 coses més que t’ajudin a començar el teu viatge des de casa.

Jo vaig estar estalviant durant tres anys i he tingut la sort de tenir una família autosuficient –que a més m’havia pagat la universitat–, de no necessitar un cotxe ni una moto, de compartir un pis amb moltes humitats però un preu assequible, de no caure en la temptació d’estudiar un màster, de detestar els gimnassos i d’encantar-me el mountain bike…

Totes aquestes coses em van ajudar a estalviar un mes darrere un altre, la qual cosa em va fer sentir, d’alguna manera, com si ja hagués començat el viatge.

4.- Amb bici és més barat que sense

Mentre que un turista normal té despeses principalment en el transport, l’allotjament i l’alimentació, el cicloturista només s’ha de preocupar per una cosa: tenir la panxa ben plena. El transport no li cal i l’allotjament el resoldrà en pocs minuts anant a buscar un lloc per plantar la tenda abans no es faci fosc (cosa molt més difícil per al que va a peu).

L’experiència em diu que viatjar amb bicicleta és insultantment més barat que fer-ho sense. I els motxileros que em trobo esperant el bus i dormint en hostals, també.

5.- La manutenció

Partint de la base d’un cicloturista pelacanyes, el pressupost d’un dia de viatge pot limitar-se a 5 euros. En alguns països serà més complicat que en d’altres, però la mitjana d’euros gastats en manutenció no té per què excedir els 5.

Jo procuro mantenir-me en aquesta mitjana i, per tant, no superar els 150 euros al mes en les despeses de manutenció. Per aconseguir-ho cal ser disciplinat i gastar els diners de manera intel·ligent, però d’això en parlaré la setmana que ve.

6.- Els extres

No ens enganyem: viure amb 5 euros al dia és possible però també és dur, molt dur. Sobretot quan aparques la bicicleta per descansar un parell de dies i t’apropes als plaers de la vida quotidiana. És llavors quan et relaxes, t’acomodes i sucumbeixes als delits del bon vivant.

En el meu cas, quan faig els 2 dies de descans que em prenc cada setmana per reposar les cames ja assumeixo que doblaré el pressupost diari. Això em suposa incrementar el pressupost mensual a 190 euros, però no m’hi faig mala sang perquè em puc permetre coses com aquesta, aquesta o aquesta altra.

7.- Els imprevistos

Per tal que no et trontollin els comptes, el mes prudent és tenir un petit marge mensual per cobrir imprevistos. Els més comuns són la malaltia i les avaries de la bicicleta, que vindran en funció de com et cuidis tu mateix i com la tractis a ella. Però no oblidis que, en qualsevol cas, vindran.

Jo cada mes afegeixo 10 euros al pot, cosa que converteix el meu pressupost mensual en 200 euros. Gairebé mai no els he de fer servir, però evito gastar-me’ls amb cerveses i altres coses perquè no sé quan tindré la grip i voldré pagar-me una pensió o quan se’m gastaran les cobertes de la bici i les hauré de canviar. 

8.- L’inesquivable

Malgrat l’autonomia i llibertat que aporta la bicicleta, hi ha vegades que no pots escapar de passar per caixa i haver de pagar visats (si en necessites), ferris o avions (si n’has d’agafar) o una assegurança (si no vols que la família o els amics s’hagin d’hipotecar en cas que et passi el pitjor).

Pel que fa als visats, a l’Àsia em vaig deixar 350 euros en burocràcia, a Amèrica me’n gastaré 50 i a l’Àfrica n’hauré de pagar 350. En total, 750 euros en visats.

Pel que fa al vols i als ferris, em vaig gastar 600 euros per volar des de Xangai fins Alaska; me’n gastaré 800 per volar des de l’Argenina fins a Sud-àfrica, i pagaré vora 40 euros per creuar l’estret de Gibraltar des de Tànger fins a Tarifa. En total, 1.440 euros en vols i ferris.

Pel que fa a l’assegurança, cada any em gasto 145 euros en la llicència de la FEEC i 65 en la quota de soci de la UES, és a dir 210 euros. Multiplicats per 3 anys, 630 euros en assegurança.

9.- La tornada

Hi ha viatgers que demanen una excedència a la feina i d’altres que reserven una part dels seus estalvis per evitar quedar-se en pilotes al mig del carrer quan tornin. Sens dubte, és una qüestió a tenir molt en compte, ja que tota la màgia del viatge se’n pot anar en orris si no tens un pla de sostenibilitat per fer front a la tornada.

Jo, preveient que l’arribada a casa serà econòmicament complicada, vaig aprofitar l’any abans de començar el viatge per treure’m un títol. No és la xocolata del lloro, però m’obrirà unes quantes portes més de les que la llicenciatura en Periodisme ja m’ha obert i, com a mínim, no seré explotat eternament com a becari.

10.- El pressupost total

Suposem que tu també vols marxar de viatge i que et trobes en una d’aquestes dues situacions:

a) Tens uns quants calers estalviats i no saps quant de temps vols passar-te voltant pel món. 

En aquest cas jo pujaria a la bici, pararia de preocupar-me pels calers i deixaria que aquests em dictessin la data de tornada.

Fa uns uns anys jo em trobava en aquesta mateixa situació i vaig decidir –tot i que em va costar molt– començar a pedalar des de Sabadell en direcció sud per veure fins on era capaç d’arribar. Després de creuar l’estret de Gibraltar vaig seguir pedalant, pedalant i pedalant fins que, amb la tonteria, vaig arribar fins a Togo. En total, 8 mesos d’aventures i 2.500 euros gastats (comptant el vol de tornada, de 500 euros).

b) Tens un pressupost limitat i unes ganes il·limitades de conèixer món.

En aquest cas jo m’asseuria una bona estona, faria uns quants càlculs i procuraria esbrinar quant de temps em puc passar pasturant pel món i vivint del cuentu.

Tal i com jo em planejava la volta al món amb bicicleta, sabia de bon principi que trigaria 3 anys en completar-la. Donada aquesta premissa, vaig començar a fer càlculs i finalment vaig trobar la xifra: 15.000 euros.

Mentre feia de becari en un diari, escrivia newsletters per a una universitat, ho compaginava fent de profe d’anglès en una escola, treballava en una botiga de bicicletes, feia d’informador a la RENFE, muntava alguna pàgina web i feia de monitor en una casa de colònies, la Precarietat Laboral em va trucar a la porta i em va dir, per si encara no me n’havia adonat, que hauria de treure les tisores i fer un pressupost una mica més ajustat.

Finalment la cosa va quedar així:

  • 200 euros mensuals x 36 mesos = 7.200 euros
  • Visats per Àsia + Amèrica + Africa = 750 euros
  • 210 euros annuals d’assegurança x 3 = 630 euros
  • Vol d’Àsia a Amèrica + vol d’Amèrica a Àfrica + ferri d’Àfrica a Europa = 1.440 euros
  • TOTAL: 10.020 euros

Des de fa 1 any i 4 mesos, doncs, que procuro anar invertint aquests 10.020 euros en només allò que és essencial per poder estirar-los el màxim de temps possible. Ara bé, com que sóc humà i també m’agrada la bona vida no sé pas si aguantaré durant dos anys més l’austeritat que requereix la vida a la carretera.

Passi el que passi, en les dues properes entrades et parlaré sobre com m’ho faig per reduir les meves despeses al mínim i com m’ho faré per continuar amb el meu projecte si finalment se m’acaben els xílings.


Gràcies pel teu temps i espero haver-te aportat alguna cosa. Em pots deixar un comentari o compartir l’entrada a les xarxes socials. No faré diners però em faràs content. ;)

,

11 Responses to Pressupost d’una volta al món

  1. Sema Guti 27/01/2015 at 10:41 #

    Impresionant iniciativa, hauria d’ensenyar-se a l’escola. O millor encara, s’hauria d’apendre!l’amor pel viatge i per la bicicleta no pot fer altra cosa que formar bones persones.
    Salut i pedals!

    • Raimon 27/01/2015 at 17:44 #

      Gràcies, Sema! Abraçades des de Mèxic.

  2. txa 28/01/2015 at 18:28 #

    Periodista i millor persona!

    No deixis de regalar-nos articles pràctics i alliçonadors com aquest!

    Seguiré els teus consells per fer-te una visita :)

    Una abraçada weyyy

    • Raimon 28/01/2015 at 18:56 #

      A veure si és veritat, Arantxa! En bici o sense? ;) Un abraçada!

  3. albert 29/01/2015 at 11:39 #

    un web i unes explicacions molt precises que em fan somniar i passar molt bones estones. Gràcies!

    • Raimon 29/01/2015 at 18:49 #

      Gràcies a tu per llegir-la, Albert!

  4. Josep 02/02/2015 at 20:03 #

    He descobert la teva pàgina de rebot i estic contentíssim de seguir-te. Acabo de llegir 2 llibres seguits de la ruta de la seda en bici…. i ara estic enganxat aquí.
    Continua amb aquesta il.lusió i optimisme, mentres vas alimentant el meu somni amb els teus relats.
    Ets un crack.

    • Raimon 03/02/2015 at 0:12 #

      Moltes gràcies pels ànims, Josep! Si vols fer la Ruta de la Seda i tens cap dubte, ja ho saps :) Salut!

  5. Núria 22/02/2015 at 0:30 #

    Bon viatge per allà on paris!!
    Si per casualitats de la vida passes per Alemanya, avisa!

    P.d: una antiga companya d’escola :P
    I cuida’m a la M. Joana!

    • Raimon 24/02/2015 at 0:31 #

      Merci, Núria! Alemanya ja em queda una mica lluny, però no se sap mai. Cuida’t!

  6. bàrbara 22/07/2015 at 16:29 #

    realment… no hi ha excusa!
    potser els que la trobem és que no som prou valents!
    et segueixo.

Deixa un comentari