Menú secundari

“Sierra, selva y mar”

L’Equador és un país petit però que té tres zones climàtiques completment diferents: costa, alta muntanya i selva. Hagués pogut perdre-m’hi durant més temps i mirar d’entendre millor la seva riquesa cultural precolombina, però el calendari m’apretava i vaig haver de travessar-lo més ràpidament del que hagués volgut.

En qualsevol cas, al llarg de 1.300 quilòmetres vaig poder pujar molts ports, embrutar-me-me bé de fang, aprendre algunes paraules en llengua quítxua i gaudir de la companyia de gent ben amable i hospitalària…

Equador

Pujant al port del “páramo Ángel”, uns 30 quilòmetres de terra que s’enfilen fins a 3.700 metres.

 

Equador

Als “páramos”, zones altes, humides i àrides de Colòmbia i l’Equador, gairebé només hi creixen els “frailejones, una planta curiosa que s’escampa fins a tots els racons.

 

Equador

“Frailejones”.

 

Equador

Avindua al petit poble de El Ángel.

 

Equador

Baixant per una carretera de llambordes en direcció Ibarra.

 

Equador

Des de la victòria a les urnes de Rafael Correa el 2007, l’Equador és una república socialista (tot i que l’economia de mercat hi és tolerada i, paradoxalment, la moneda local sigui el dòlar estatunidenc).

 

Equador

Església d’Ibarra.

 

Equador

Músics quítxues otavalos.

 

Equador

Mercat de bestiar d’Otavalo, un dels més importants del país.

 

Equador

Yaguarlocho, un plat típic a base de sang fregida que va ser el meu esmorzar a les sis del matí al mercat d’Otavalo.

 

Equador

 

Equador

 

Equador

“Cuyes.”

 

Equador

Més “cuyes.”

 

Equador


Equador

Dues dones otavales amb el collar daurat que les caracteritza.

 

Equador

 

Equador


Equador

Els tres porquets…

 

Equador

… que una senyora em va demanar que li cuidés mentre ella anava a fer uns encàrrecs.

 

Equador

(pobres… ben aviat acabarien així)

 

Equador

Un dona otavala al mercat de la plaça central d’Otavalo.

 

Equador

Les espardenyes típiques dels otavalos… Avarques!?

 

Equador

Els otavalos són un poble quítxua que conserva molt millor que d’altres les seves arrels precolombines.

 

otovalos

Nois otovalos amb les seves particulars trenes.

 

Equador

Motxilla del Barcelona Sporting Club, de Guayaquil.

 

Equador

Pedalant en direcció a la capital del país socialista…

 

Equador

Pels carrers de Quito.

 

Equador

Ceviche + Chochos = Cevichochos

 

Equador

*Nota: “Chochos” són mongetes.

 

Equador

Pedalant des de Quito cap a l’Amazones.

 

Equador

Temporada de pluges + forat al terra de la tenda = desastre matutí

 

Equador

A la carretra que travessa la selva de nord a sud.

 

Equador

“Paco frito.”

 

Equador

Nit en una escola pública de l’ètnia shuar…

 

Equador

Els meus guants de fregar plats, la millor solució contra el vent i la pluja.

 

Equador

 

Equador

 

Equador

 

Equador

Amb tanta humitat se’m va esqueixar el Brooks (de pell)…

 

Equador

 

Equador

 

Equador

… i em vaig fotre de lloros contra l’asfalt.

 

Equador

(per sort no vaig acabar tan malament)

 

Equador

 

Equador

La canalla equatoriana em van semblar molt curiosos. Quan em veien a una plaça sovint em venien a parlar i a demanar d’on venia.

 

Equador

A la ciutat de Macas vaig pedalar fins a Santiago Méndez i allà em vaig acomiadar de la selva per posar rumb a Cuenca.

 

Equador

Vist a l’hostal de Macas…

 

Equador

La carretera que puja de la selva fins a Cuenca (als Andes) és espectacular però força dura…

 

Equador

Sobretot en temporada de pluges…

 

Equador

 

Equador

 

Equador

 

Equador

Amb tant de fang se’m va fer de nit a mitja ascenció…

 

Equador

Per sort, d’entre la foscor, el fred i la pluja va aparèixer la Virgen de Patacocha, que em va fer un raconet al seu costat perquè hi plantés la tenda (a 3.400 metres).

 

Equador

Gràcies!

 

Equador

L’endemà em vaig posar a pedalar muntanya avall entre la boira.

 

Equador

Fins que es va aclarir,

 

Equador

la carretera va millorar

 

Equador

i vaig arribar a les terres fèrtils de Gualaceo,

 

Equador

on hi havia tot de desfilades perquè estaven de celebració.

 

Equador

 

Equador

 

Equador

 

Equador

 

Equador

 

Equador

De Gualaceo vaig pujar fins a Cuenca,

 

Equador

d’on em va impressionar la seva arquitectura i, sobretot,

 

Equador

el seu museu etnològic, on es poden veure uns caps humans dissecats i reduïts anomenats “tzantzas.”, una pràctica del poble shuar contra els seus enemics (sort que no ho sabia quan em van acollir en aquella escola de la selva…).

 

Equador

De Cuenca em vaig posar a pedalar cap a l’oest per arribar al Pacífic.

 

Equador

En comptes d’anar-hi directament vaig fer marrada pel Parc Nacional de Cajas seguint un camí que s’enfila fins a 4.000 metres.

 

Equador

Va fer fred, però els paisatges van ser espectaculars.

 

Equador

Al poble de Chaucha un bon home em va convidar a dormir a casa seva perquè no hagués de plantar la tenda.

 

Equador

I em vaig poder dutxar amb la seva dutxa elètrica (que, com que són baixets, cal anar amb molt de compte no tocar amb la mà mentre t’ensabones perquè si no te l’electrocutes).

 

Equador

Després de 80 quilòmetres de baixada vaig arribar a la costa, plena de plataners…

 

Equador

i platnacions de cacau.

 

Equador

A la ciutat de Machala vaig fer un menú de comiat i…

 

Equador

finalment vaig dir adéu a l’Equador.

 

Ens veiem al Perú!

, , , , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. "Sierra, selva y mar": l'Equador - Bicicleta i Manta - 02/06/2017

    […] *Traducción pendiente. Ver la entrada en catalán. […]

Deixa un comentari