El Turkmenistan, en línia recta

mapa-turkmenistan

Arribat a la frontera entre l’Iran i el Turcmenistan em vaig trobar el Valentin, un ciclista alemany que havia conegut a Teheran. Ens esperaven 500 quilòmetres en línia recta pel desert del Karakum i només cinc dies de visat de trànsit per travessar-lo.

Turcmenistan

La primera etapa, de Saracks fins a Hanhowuz, va ser la més dura: vent en contra i sense asfalt. Però les condicions van millorar al segon dia, en què vam arribar a Mary, la capital de la província.

Turcmenistan

Just a l’entrada de la ciutat, vam anar a veure què es coïa entre un merder de gent que feien derrapar cotxes i llençaven manats turcmens enlaire.

Turcmenistan

Era un casament.

Turcmenistan

I aviat ens van convidar a entrar en un yurt.

Turcmenistan

De menú hi havia pilaf,

Turcmenistan

un arròs especiat i amb ceba que mengen a tota l’Àsia central, en aquest cas, acompanyat per pastanaga i carn de xai.

Turcmenistan

Turcmenistan

Turcmenistan

Turcmenistan

I a la barra, vodka,

Turcmenistan

sempre acompanyat per alguna verdureta que l’ajudi a fer tirar cap avall.

Turcmenistan

Cap al tard, després d’uns quants xupitos que ens van deixar fets pols (notis a les nostres cares), vam sortir a passejar amb taxi per la ciutat de Mary amb el nostre amfitrió,

Turcmenistan

que ens va portar a veure tot el reguitzell de d’edificis governamentals, molt nets i polits però completament buits per dintre.

Turcmenistan

Turcmenistan

I l’endemà, després d’haver-nos acomiadat dels nuvis, vam emprendre la tercera etapa pel Turcmenistan (fent una mica de trampa).

Turcmenistan

I a mesura que avançàvem cap al nord la carretera anava empitjorant.

Turcmenistan

Però l’hospitalitat nòmada dels turcmens ens recompensava en forma de converses interessantíssimes i esmorzars a base de iogurt, mel i uns pans rodons que, ai de tu, mai no pots deixar del revés (costums locals).

Turcmenistan

Turcmenistan

En un dels pobles minúsculs que anàvem trobant (la majoria fets a base del antics vagons del tren que passa per la vora) ens van portar a veure les bèsties que tenien

Turcmenistan

i no vam poder evitar fer-nos la clàssica foto de guiri

Turcmenistan

a dalt del camell.

Turcmenistan

I, més endavant, a la carretera, ho vam tornar a intentar nosaltres sols però no vam tenir èxit.

Turcmenistan

Turcmenistan

Altres bèsties que ens vam trobar pel camí van ser serps, escorpins i un varà del desert gegant,

Turcmenistan

però l’única foto que vam poder fer va ser la d’una tortuga

Turcmenistan

que vaig salvar de morir

Turcmenistan

ofegada al mig de l’asfalt.

Turcmenistan

Turcmenistan

Després de diversos encontres amb al fauna del desert, vam abandonar l’asfalt per plantar la tenda darrere d’una duna.

Turcmenistan

I vam encendre un foc per espantar totes les viudes negres i criatures verinoses que havíem llegit a la guia (i també perquè no teníem res millor per fer).

Turcmenistan

I l’endemà, després d’haver pedalat cinc-cent quilòmetres en línia recta, vam arribar a Turkmenabat, on ens van rebre amb una cursa de cavalls,

Turcmenistan

moltes càmeres de fotos i

Turcmenistan

el primer dels lagmans que vindran per tota l’Àsia central.

Turcmenistan

Havent dinat, vam aprofitar les poques hores que ens quedaven al Turkmenistan (després de tot, havíem pagat 55 dòlars per només cinc dies i calia rendibilitzar-los)

Turcmenistan

i finalment vam dir adéu a un país tancat i autoritari

Turcmenistan

però ple de gent amable i acollidora.

Turcmenistan

Turcmenistan


Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera més directa. Gràcies!

, ,

One Response to El Turkmenistan, en línia recta

  1. Sara 06/05/2015 at 0:50 #

    Es tan divertido leerte como platicar cotigo en persona , por aqui sigo mirando todas tus aventuras

Deixa un comentari