Visats i burocràcia a la Ruta de la Seda

visats-burocracia-eurasia-ruta-seda

A punt d’acabar la primera etapa de la volta al món, aquí tens un llistat dels països per on he passat amb la informació relativa als visats i la burocràcia de la Ruta de la Seda. Les condicions de l’Àsia central i la Xina canvien sovint, així que et recomano contrastar bé la informació en fòrums, blogs y les pròpies webs dels consulats.

Europa:

  • França: no cal.
  • Mònaco: no cal.
  • Itàlia: no cal.
  • Eslovènia: no cal.
  • Croàcia: no cal.
  • Bòsnia  Hercegovina: segell gratuït a la frontera, vàlid durant 90 dies.
  • Montenegro: segell gratuït a la frontera, vàlid durant 90 dies.
  • Albània: segell gratuït a la frontera, vàlid durant 90 dies.
  • Macedònia: segell gratuït a la frontera, vàlid durant 90 dies.
  • Grècia: no cal.
  • Turquia: segell de 15 euros a la frontera, vàlid durant 90 dies.

 

Àsia:

  • Kurdistan iraquià: abans del conflicte d’agost de 2014, segell gratuït a la frontera, vàlid durant 10 dies. Informació variada a www.gokurdistan.com
  • Iran: visat complicat de tramitar, per això molta gent va fins al consolat iranià de Trabzon, al nord est de Turquia, on en un matí i per 90 dòlars van concedir-me un visat d’un mes de durada. Un cop a Teheran, vaig sol·licitar una extensió d’un mes que em van concedir per 40 dòlars. Més informació en un fòrum de Lonely Planet i a Caravanistan.com.
  • Turcmenistan: per al visat de turista cal contactar amb una agència de viatges especialitzada. Per al visat de trànsit, de 5 dies, vaig haver d’omplir un formulari al consolat turcmè de Teheran i recollir-lo al cap d’una setmana al consolat turcmè de Meixad (prop de la frontera amb el Turcmenistan). I desembutxacar 55 dòlars, esclar. Més informació a Lonely Planet i a Caravanistan.
  • Uzbekistan: sol·licitat al consolat uzbek de Teheran, on vaig haver de lliurar un formulari i esperar una setmana perquè em concedissin un mes de visat per 65 dòlars. Prèviament vaig haver d’anar a l’ambaixada espanyola a sol·licitar una carta d’invitació, la qual no em volien lliurar al·legant problemes de seguretat amb els països limítrofs amb l’Iran. Vaig tardar un mes a fer-los entendre, mapa en mà, que l’Uzbequistan no fa frontera amb l’Iran… Després de diverses visites i hores d’espera entre diplomàtics que anaven a donar el condol per la mort d’Adolfo Suárez, la vaig aconseguir. Més informació a Lonely Planet i a Caravanistan.
  • Tadjikistan: sol·licitat al consolat tadjik de Teheran, on al cap de quatre dies em van concedir un mes de visat per 55 dòlars. Prèviament vaig haver d’anar a l’ambaixada espanyola a sol·licitar una carta d’invitació, que aquest cop em van lliurar sense al·legar cap problema de seguretat –un cop al Tadjikistan, a Khorough, uns narcotraficants van incendiar i fer saltar pels aires la comissaria de la ciutat… Per visitar el Gorno Badakhxan (Pamir Highway) vaig haver de sol·licitar un permís especial (5 dòlars) a l’oficina OVIR de la capital, Duixanbe. Més informació a Lonely Planet i a Caravanistan.
  • Kirguizistan: des de 2012 els europeus no necessitem visat per viatjar-hi durant menys de 90 dies. Més informació a Caravanistan.
  • Kazakhstan: al juliol de 2014 vaig haver de sol·licitar-lo per 30 dòlars al consolat kazakh de Bixkek, al Kirguizistan, però des de l’agost del mateix any que els europeus no necessitem visat per a viatges de menys de 90 dies. Més informació a Caravanistan.
  • Xina: condicions molt canviants, visat car, de curta durada i compliat de tramitar. Si no és que, com jo, el demanes al consolat xinès de Teheran, on em van concedir 3 mesos de visat (amb 3 mesos de validesa abans no entrar a la Xina) per només 40 dòlars. Quan ho explico a altres ciclistes (que majoritàriament l’han sol·licitat a Bixkek per 120 dòlars i només han aconseguit un mes de durada) no s’ho creuen… Més informació a la Wikipedia.

Espero que aquesta informació et sigui útil. Merci per seguir-me i fins la propera. Salut!

, ,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari