Després de dir adéu a la Xina, tanco l’etapa euroasiàtica amb un recull de dades no gaire científiques d’aquest primer any de viatge:
Dia de sortida / dia d’arribada: 21 de setembre de 2013 / 28 d’agost de 2014
Punt de sortida / punt d’arribada: Sabadell / Xangai
Distància total: 17.000 quilòmetres
Parts substituïdes de la bicicleta:
- 21 cambres d’aire
- 13 cobertes
- 5 cadenes
- 3 jocs de pinyons
- 3 jocs de plats
- 4 parells de pastilles de fre
- 2 cablejats / fundes de fre
- 1 cablejat / fundes de transmissió
- 2 pedalers
- 9 radis de la roda del darrere
- 2 jocs de rodaments de la roda del darrere
Reparacions fetes al remolc:
- 17 punxades
- 1 coberta
- 3 soldadures
- 1 joc de rodaments
Països visitats
- Catalunya
- França
- Mònaco
- Itàlia
- Eslovènia
- Croàcia
- Bòsnia i Hercegovina
- Montenegro
- Albània
- Macedònia
- Grècia
- Turquia
- Kurdistan iraquià
- Iran
- Turkmenistan
- Uzbekistan
- Tadjikistan
- Kirguizistan
- Kazakhstan
- Xina
Llocs on he dormit (de més a menys freqüència)
- Tenda (boscos, horts, vinyes, camps de tarongers i d’oliverers, platges, patis privats, parcs públics, rotondes, deserts i cementiris)
- Cases (invitacions espontànies, Couchsurfing i Warmshowers)
- Bars i restaurants
- Gimnassos
- Parcs de bombers
- Mitja lluna roja
- Pensions
- Temples budistes
- Comissaries de policia (sense haver fet res dolent)
- Autocaravanes
Perills trobats a la carretera (de més a menys freqüència)
- Trànsit (el Kurdistan iraquià, l’Iran, el Kirguizistan i la Xina, els més caòtics)
- Persecucions de gossos (Turquia i Albània, plagats de gossos salvatges)
- Sots a la calçada i claveguers sense cobrir (l’Iran i la Xina)
- Tempestes de sorra (el Turkmenistan i la Xina)
- Borratxos al volat (Kirguizistan)
- Pedres voladores (Kirguizistan)
Països més hospitalaris:
- L’Iran (en gairebé dos mesos només vaig plantar la tenda en l’última nit, al mig del desert, on ningú no em va poder descobrir per emportar-se’m a casa seva i engreixar-me com un garrí)
- El Kurdistan iraquià (com que és poc turístic, fins i tot els policies se m’enduien a casa seva o em pagaven una nit d’hotel)
- Turquia (potser no tan exagerat, però el gest de remenar una tassa de te en veure’m passar amb la bici sovint desencadenava grans àpats i llocs tranquils on plantar la tenda)
Altura màxima a què he pedalat: el pas de l’Ak-Baital (4.655 metres), a la Pamir Highway, al Gorno-Badakizan, el Tadjikistan.
Temperatura mínima a què he pedalat: -20 graus centígrads, a Erzurum, Turquia.
Temperatura màxima a què he pedalat: 50 graus centígrads, al desert del Gobi, prop de Turpan, a la Xina.
Etapa més llarga: 220 quilòmetres (Xina)
Etapa més curta: 40 quilòmetres (Catalunya)
Distància mitjana al dia: 100 quilòmetres
Distància mitjana a la setmana: 500 quilòmetres (5 dies de pedals, 2 de descans)
Vegades que he parat durant més d’una setmana:
- Esmirna (Turquia): 5 setmanes en un pis d’estudiants, fent temps per arribar al Pamir passat l’hivern.
- Teheran (Iran): 5 setmanes esperant que a l’ambaixada espanyola em facilitessin uns documents per entrar a l’Uzbekistan.
- Bixkek (Kirguizistan): 3 setmanes esperant retrobar un company de viatge alemany amb qui m’havia de retrobar per fe la Xina plegats.
Cops que he emmalaltit:
- Una grip (Croàcia)
- Mals d’altura (Tadjikistan)
- Molts mals de panxa (bàsicament a a la Xina)
- Una setmana al llit amb febrades de fins a 40º (desert del Gobi, a la Xina)
Paisatges preferits per on he pedalat:
- El Lluçanès i el Pirineu Oriental, Catalunya
- La Provença, França
- La costa Dàlmata, Croàcia
- El llac Ohrid, Macedònia
- La Macedònia central (Grècia)
- La costa del mar Egeu, Turquia
- El Pamir, Tadjikistan
- El pas del Kegeti, Kirguizistan
- La serralada del Tian Shan, Xina
Paisatges avorrits per on he pedalat:
- El desert de l’Iran
- El desert del Turkmenistan
- El desert de l’Uzbekistan
- El desert de la Xina
Plats interessants que he menjat
- Botifarra amb seques, Catalunya
- Botifarra negra, Catalunya
- Torrada amb escalivada i anxova al damunt, Catalunya
- Conill amb allioli, Catalunya
- Crema catalana, Catalunya
- Pizza als quatre formatges, Itàlia
- Cevapi (carn de xai, porc o vedella embolicada en una mena de pasta de full fregida), Balcans
- Gyros pita (pa farcit de carn de porc cuinada al pal giratori), Grècia
- Menemen (remenat d’ous amb espècies i verdures), Turquia
- Adana kebab (carn picada cuinada en pals de metall), Turquia
- Kebab Iskender (plat de carn amb verdures servides sobre pa)
- Ous amb sucuk (similar al xoriço, però de vedella), Turquia
- İşkembe Çorbası (sopa de menuts), Turquia
- Pide (“pizza turca”), Turquia
- Tantuni (enrotllat de carn picada i verdures), Turquia
- Yaprak (enrotllat de fulla de vinya farcida d’arròs), Turquia, Grècia i Iran
- Tah chin (pastís d’arròs amb ou, iogurt, safrà i llavors variades), Iran
- Ghhormeh sabzi (estofat de mongetes amb ceba, cilantre, espinacs i porro), Iran
- Shish Kebab (carn picada punxada en un pal), Iran
- Dizi (estofat de carn de xai amb verdures servit en un recipient de pedra individual i una mà de morter per aixafar-ho i barrejar-ho), Iran
- Samses farcides de xai, Uzbekistan i Àsia central en general
- Pilaf (arròs amb pastanaga i carn de xai, sovint barrejat amb panses, comí i altres espècies), Uzbekistan i Àsia central en general
- Txao mien (fideus saltejats amb verdures), Xina
- Ànec a la cantonesa, Xina
- Hot pot (“fondue” individual amb carn, verdures, bolets i tofus variats), Xina
Vegades que m’he fotut de lloros: 15
No sóc gens amant de les estadístiques, però espero haver aportat una mica més de llum sobre aquest viatge que estic fent, que relato i que tu tens la paciència de llegir. Gràcies per ser-hi!
Enhorabona, ets un crac! continua cuidant-se i duent el projecte com ara.
Acollonant, nen!!!!
M’ha encantat aquesta entrada! Ets un crack…Molt fan de les “pedres voladores”!
Gas als pedals, que encara et queda món per veure!
Petonets ;)
Gràcies Marina! El pitjor país pel que fa a la pedres voladores és el Kirguizistan, i sovint van acompanyades de persecucions de borratxos amb cotxe… Ja t’ho explicaré!
M’han agradat molt aquets estadítiques. amenes i curioses. Amb 17.000 km. i tenint en ccomte pels llocs que has passat 15 clatellots es una molt bona xifra. Jo m’hauria trencat tots els dits (inclosos els dels peus). Ja saps de que parlo jajah
Merci, Maite! Jo de moment tinc tots els dits sencers. Deixo el risc per quan tornem a la Molina a fer descens!
Espectacular!
Vaig trobar el teu bloc fa unes setmanes i me’l vaig llegir tot en una vesprada. Em sembla increïble la força física i mental que teniu la gent que feu la volta al món en bicicleta. És increïble! Tant de bo algun dia m’unisca al club de gent que ha fet la volta al món en bicicleta!
Força des d’un valencià!
Bones Miquel! Moltes gràcies pels ànims i discula el retard, no havia vist el teu comentari. Abraçades cap al País Valencià!