“Des de Loreto fins a la Paz la carretera es desvia cap a l’interior i és gairebé tota recta. L’alternativa més divertida és agafar el camí de carro que va fins a Agua Verde i, un cop allà, esperar que una panga o un veler et porti fins a San Evaristo.” Aquesta va ser una de les recomanacions que em va donar El Pedalero metre estava atrapat a Loreto.
Enlloc de passar per Ciudad Insurgentes i Ciudad Constitución, doncs, vaig abandonar la carretera principal i em vaig desviar per la pista que mena a Agua Verde. Tal i com ja havia estat advertit, els 40 quilòmetres de baixada fins al poble són un atzucac, així que vaig haver de muntar un campament a la platja i esperar pacientment fins que algú em recollís… Gràcies al Miguelito i a la seva família, aquells dies es van convertir en una experiència molt divertida i enriquidora.
Heus aquí algunes imatges:
De camí a Agua Verde.
Últim repetjó abans d’emprendre el descens fins al mar.
Al fons, el mar de Cortez i l’illa Catalana.
Arribant a Agua Verde.
El salnitre apoderant-se del sòl d’Agua Verde.
Una de les tres platges del poble.
Una ‘panga’ de pescadors.
Vista des de la terrasseta de Don Pepe, que fa 20 anys que viu a la platja, retirat.
Don Pepe, a qui res no se li escapa des del llit o la cadira del seu porxo (el joc del gat i la rata entre federals i narcotraficants, tampoc).
La meva bici, esperant a ser recollida per alguna ‘panga’ o un veler que es dirigeixi cap al sud.
Casa meva i el meu vehicle, de bon matí.
Vistes aquàtiques del lloc on em vaig traslladar la segona nit, a recer de les palmeres.
Vista subjectiva abans de fer el primer pipí.
Preparant l’esmorzar.
Primers senyals de vida humana després de l’encontre amb Don Pepe.
El Miguelito i el seu gos.
El ‘Mini Market’ Miguelito i el Miguelito (i el seu gos).
El ‘Mini Market’ Miguelito, per dins.
El Miguelito, abans de prendre foc a les deixalles (a Agua Verde no arriba el camió de la brossa).
La família del Miguelito.
Massa per fer ‘tortillas de harina’, les que més agraden al Miguelito.
L’àvia del Miguelito preparant-me unes ‘tortillas de harina con bicarbonato’, perquè es mantinguin toves durant més temps quan me les emporti al meu campament.
El foc, cremant amb llenya de ‘mezquite’ (arbre de nom provinent del nàhuatl).
Iot i veler que vaig anar a visitar tot nedant però que, malauradament, no em van poder portar a San Evaristo perquè ells anaven cap al nord (o això em van dir) i jo cap al sud.
‘Gringo’ que es va adonar que hi havia un paio acampant a la platja des de feia dies i que em va venir a saludar amb la seva ‘zòdiac’.
Jo, sobradíssim, a bord del veler d’uns americans que un dia em van convidar a esmorzar.
El pargo que vaig comprar a un ‘panguero ‘ per convidar a sopar els dos americans que m’havien convidat a esmorzar.
Sopant amb els dos americans.
Vuitena nit a Agua Verde, just abans que arribés, finalment, una ‘panga’ que anava cap al sud.
El Rafa, caigut del cel, va ser el primer pescador que em va oferir un ‘raite’ i em va traslladar durant una hora en direcció San Evaristo.
I el Jorge i l’Ismael, els que em van recollir en una altra platja i em van acabar de portar fins a la meva destinació.
Al fons, la Sierra de la Giganta; darrere nostre, una llanxa d’avistament de balenes que aprofitava la nostra estela.
Parada tècnica per ajudar una embarcació que s’havia quedat sense gasolina.
Arribat a San Evaristo, empenyent la bici pel camí de sorra en direcció la Paz.
Acampada a 50 quilòmetres de la Paz.
Robinson Crusoe.
L’esmorzar de l’última etapa abans d’arribar a la Paz.
Primera nit a la Paz, en una pensió, celebrant que havia tornat a la civilització (i que dormia en un llit després de tres mesos seguits de tenda, tenda i més tenda).
Creus que vaig fer bé desviant-me per Agua Verde o potser hagués hagut de seguir per l’interior de ‘la Baja’ i deixar-m’hi el cul com ja vaig fer al Sàhara, al Gobi o al Turcmenistan? Digue-hi la teva als comentaris o comparteix l’entrada a les xarxes. Gràcies!
Es igual no li donis mes voltes, totes dues opcions haguessin sigut aventures, diferents…, vas optar per aquesta, vas conèixer al Miguelito i la seva família i vas provar les tortillas de harina, una aventura mes al sac…. El millor de tot els milions d’estrelles que vas veure. Una abraçada
Nice catch! And speargun!