Després de Washington i Oregon va venir Califòrnia. Al cap d’un dia passat per aigua a Crescent City vam entrar al comtat de Humboldt, que juntament amb el de Trinity i el de Mendocino conforma l’Emerald Triangle, la regió dels Estats Units (i segurament del món) on es cultiva més marihuana per metre quadrat –malgrat no estar del tot legalitzada–. Com que hi vam arribar en època de collita ens vam plantejar la idea de parar-hi a fer uns calerons com a trimmigrants, però al final vam deixar-ho per més endavant…
Pedalant entre “redwoods”, sequoies.
El Chandelier Tree, a la localitat de Legget.
Els “redwoods” entre la boira humida del Pacífic, d’on aquests arbres immensos extreuen la major part de l’aigua que necessiten.
“Wilderness, Waves, Wineries… and tones of marihuana.”
A falta de fotos de plantes de marihuana per un tema relacionat amb la llei, més sequoies.
Un cop al comtat de Sonoma, l’olor de cànabis va desaparèixer per donar pas a les vinyes, que s’estenen per tot el comtat de Napa i arriben fins a la Bay Area, els voltants de San Francisco. Al comtat de Marin vam fer una parada al poble de Fairfax per conèixer alguns dels pioners del mountain bike; llavors, vam seguir pedalant cap a San Francisco pels pobles més rics de tot Amèrica (coses de Sillicon Valley…).
Pedalant sense el remolc per l’històric recorregut de MBT Repack.
Mural hippy a Fairfax.
Amb en Joe Breeze, la resta de pioners del MTB i una “clunker”.
Península de Tiburon.
Sausalito.
San Francisco.
Al Golden Gate.
Al barri del Castro, San Francisco.
A la casa de Harvey Milk, líder històric del moviment LGBT que va morir assassinat.
Amb el meu germà, el Bernat, de visita a San Francisco.
Celebrant el retrobamet.
El Bernat, cap a l’illa d’Alcatraz.
La presó més famosa del món.
Visita autoguiada per l’antic centre penitenciari..
Una de les cel·les.
L’Al Capone i altres trapelles històrics que van ser dignes de ser tancats en la presó de més alta seguretat.
Després de visitar Alcatraz i de passar un parell de dies més a Francisco, la Maria Joana i jo vam aparcar les bicis i ens en vam anar amb el meu germà a recórrer Califòrnia amb cotxe.
El recorregut: San Francisco – Napa i Sonoma – Yosemite – Monterey i Santa Cruz- San Francisco.
Vinyes a Sonoma.
Cap a un tast de vins.
La Maria Joana, sempre ben adaptada al medi.
Al Parc Nacional de Yosemite, amb el “Half Dome” al fons.
Dinant.
Tronc de sequoia gegant.
Sequoies amb túnel al Yosemite National Park.
Sequoia morta.
Santa Cruz.
Santa Cruz.
Aquari de Monterey.
Frai Júniper Serra, del Pla de Mallorca a les Califòrnies.
Una de les campanes del “Camino Real”, que connecta les 21 missions històriques de l’Alta Califòrnia.
Després d’aquest road trip amb el meu germà, ell se’n va tornar a Catalunya i nosaltres ens vam posar a pedalar cap a Santa Cruz i Monterey, per on vam passar força rpaìdament perquè ja hi havíem estat amb el cotxe.
Entre Santa Cruz i Monterey.
Manresa sí que té platja.
Llavors va venir Big Sur, una àrea costanera molt escènica que és on comença el que es considera com “Southern California”, molt més càlida que la part nord.
No sabem si va ser per totes les vegades que havíem escoltat la cançó d'”It never rains i Souther California“, però aquell vespre ens vam adonar que era el primer cop en dos mesos que no ens havia enganxat la pluja. Per primer cop no aniríem a dormir amb els peus humits; per primer cop no ens hauríem de tornar a posar la mateixa roba humida; per primer cop no ens despertarien els trons sinó rajos de sol de l’endemà…
Big Sur.
Amb naturalitat…
Acampant en sec!
Dutxa.
Buscant un lloc on plantar la tenda a Big Sur.
De bon matí, davant del mar.
Al sud de Califòrnia molts sense sostre van amb bici.
Més d’una vegada la policia ens hi van confondre i ens va voler fer fora del càmping (on alguns van a dormir sense pagar).
Als EUA, la indigència és un problema estructural greu que afecta ciutadans de totes les edats, però no és el mateix viure en una tenda de campanya als carrers humits de Seattle que fer-ho en una ciutat assoleiada del sud de Califòrnia…
Abans d’arribar a Los Àngeles vam afluixar el ritme per poder passar el Nadal allunyats del caos de la gran ciutat. Ens havien parlat bé de San Luis Obispo, així que vam buscar un allotjament amb cuina per aquella zona i ens hi vam quedar a passar el Nadal i el dia Sant Esteve…
Culot curt per primer cop!
Esmorzant a la intempèrie.
Decoració nadalenca del Corte Inglés d’una casa particular.
Al motel on vam passar el Nadal.
Tornant de fer la compra.
Sopa de galets (amb accent mallorquí).
Tot a punt.
Canelons de Sant Esteve, incongruentment vegetarians.
Hamburguesa nadalenca amb la carn que va sobrar del caldo (ara sí) amb un maridatge de Sierra Nevada extra Indian Pale Ale de 2014.
De San Luis Obispo vam pedalar fins a Los Àngeles, on ens vam quedar uns quants dies allotjats en tres llocs diferents (la ciutat és immensa): Mar Vista, Venice Beach i Long Beach, des d’on vam continuar pedalant arran de costa durant dos dies fins a San Diego, l’última parada del nostre recorregut pels EUA.
Santa Bàrbara.
Ventura.
Desenes d’autocaravanes de luxe aparcades a primera línia de la costa de Malibú.
Arribats a Venice Beach va ser impossible no recordar-se de la mítica sèrie Pacific Blue…
…i dels “Vigilantes de la Playa.”
Carril bici a Los Àngeles.
Hollywood.
Els nostres hostes de Warmshowers a Long Beach, que ens van convidar a passar la nit de Cap d’Any amb ells a la casa d’un veí.
Dia 1 de gener, prenent mides als rems abans no fer una incursió als canals de Los Àngeles.
La millor manera de començar l’any: amb sol!
“Oh yeah, baby.”
A punt de recuperar les calories cremades en un In-n-Out (un clàssic que dóna mil puntades de peu al McDonald’s).
Tres, dos, un…
Nyam!
De camí a San Diego, a punt de gravar uns quants vídeos…
A casa de la Murph i l’Al, amics d’uns amics de Sabadell que ens van acollir amb molt d’afecte a San Diego.
Final d’etapa.
Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera més directa. Gràcies!
Encara no hi ha comentaris.