Després de més de mil quilòmetres de desert, semi-desert i de molts països en què pedalar-hi no va ser d’allò més agradable, finalment vaig arribar al Tadjikistan, on m’esperava una icona cicloturista que m’ha ajudat a tirar endavant en els moments difícils: la Pamir Highway, una carretera construïda pels soviètics que té diversos passos de més de […]
L’arribada a l’Uzbekistan va ser força decebedora, ja que després dels cinc dies pel desert turcmè ens esperàvem una recompensa que mai no va arribar. Tot al contrari, encara vam haver de passar uns quants dies en una planura erma, monòtona i interminable. Una de les poques coses que van millorar respecte al país anterior va ser la […]
Arribat a la frontera entre l’Iran i el Turcmenistan em vaig trobar el Valentin, un ciclista alemany que havia conegut a Teheran. Ens esperaven 500 quilòmetres en línia recta pel desert del Karakum i només cinc dies de visat de trànsit per travessar-lo. La primera etapa, de Saracks fins a Hanhowuz, va ser la més dura: vent […]
Vaig arribar a l’Iran des del Kurdistan iraquià. La simpatia kurda encara em va acompanyar al llarg d’unes quantes etapes, ja que el territori d’aquesta nació s’estén per bona part de l’Iran. A l’hora de canviar moneda, degut a les sancions internacionals aplicades sobre l’Iran, de cop i volta em vaig convertir en milionari, amb […]
El Kurdistan iraquià és una regió autònoma de l’Iraq que compta amb un exèrcit i una policia pròpia que controlen la major part del que consideren el seu país, excepte algunes ciutats econòmicament imporants com Mòsul i Kirkuk, on vaig procurar no acostar-me. Cada vint o trenta quilòmetres hi ha controls policials per mantenir el territori al marge […]
Vaig arribar a Turquia per la part europea, parant a fer un te i un plàtan a la ciutat de Tekirdag abans seguir cap a Istanbul. A l’antiga Constantinoble, vaig trobar un gironí molt amable que em va acollir durant una setmana al seu pis de la vora de la plaça Taksim, des d’on vaig […]
Durant el meu pas per Grècia em va ploure la majoria dels dies i no vaig poder fer gaires fotos… Només durant alguna treva matinal, que aprofitava per recollir la tenda, i abans no em tornés a caure una altra tromba d’aigua a sobre. El poc sol que vaig tenir el vaig aprofitar per fer […]
Vaig entrar a Macedònia després d’un port de deu quilòmetres que vaig pujar amb el vent en contra, però l’esforç per travessar aquella frontera va pagar la pena, ja que començava a tenir els pulmons plens de l’aire brut que es respira a Albània. A dalt de tot, després d’ensenyar el passaport, vaig iniciar un […]
Diuen que Albània és Europa, però només passar la frontera t’adones que no només té moltes diferències amb els països de la Unió Europea, sinó també amb tots els seus veïns de la península balcànica. Tot d’una que passes la ratlla, canvia tot tan de sobte que comences a adonar-te de l’allunyada realitat que devien […]
Montenegro és un país petit, amb mar i muntanya, menys de set-cents mil habitants i, tot i així, un estat independent que es va constituir com a tal l’any 2006, quan els seus habitants van votar pel sí en un referèndum autoritzat per Sèrbia (!!). Des de llavors, els montenegrins prenen les seves pròpies decisions […]
Bicicleta i Manta va néixer durant una ruta a pedals des de Catalunya fins a Togo. Després d'un parell d'anys d'haver retornat a casa, al 2013 el web es va convertir en el relat del que en Raimon Escapa feia temps que cavil·lava: la volta al món amb bicicleta.
Fes-te membre de Warm Showers, una comunitat cicloturista sense diners pel mig; només bones persones amb ganes de conèixer el món i d'intercanviar punts de vista. Comença per aquí.
