Podsgrad, 18 d’octubre de 2013
Hola!
Com va tot? Jo us escric des d’Eslovènia, més concetament des de dins de la meva tenda, plantada enmig d’un prat després que el paio de Warmshowers que m’havia d’acollir m’hagi deixat plantat. Ens havíem de trobar al seu poble, a quinze quilòmetres d’on sóc ara, però al cap d’una hora i mitja d’espera m’ha enviat un missatge donant-me carbassa i me n’he hagut d’anar a caure mort a una altra banda. Què hi farem…
Avui al matí, després de quinze dies pedalant per Itàlia, me n’he acomiadat amb una etapa de quaranta quilòmetres de pujada finals. Però l’esforç ha valgut la pena, ja que després de la frontera he començat un llarg descens cap a les valls frondoses i espectaculars que té Eslovènia. De moment, només hi porto quaranta quilòmetres i demà al matí tan sols en faré quaranta més, però el poc que he vist fins ara coincideix exactament amb tot el que n’havia llegit o me n’havien dit abans: verd, verd i més verd. I és que Eslovènia té una mida similar a la de Catalunya, però només dos milions de persones que l’habiten, amb la qual cosa tots els prats i les muntanyes que la conformen estan força o molt aïllats de l’activitat humana.
En tot cas, la meva ruta es desvia cap a Croàcia i no podré conèixer durant gaire més temps les contrades d’aquest país, però com a mínim, gràcies al paio que m’ha deixat penjat, puc gaudir d’un bon sopar a la fresca a la terrasseta natural que he trobat per la tenda, on la vall immensa que tinc al davant sembla empassar-se tots els sorolls que hi ha al voltant. L’únic que em preocupa ara mateix és que l’olor dels cevapcices que estic cuinant no desperti l’olfacte d’algun ós bru dels que habiten la zona –m’ho han recordat en uns quants cartells…–, però procuraré menjar ben ràpid i tancar la tenda amb pany i forrellat.
I demà al matí, si encara tinc dues cames, continuaré la ruta cap a Croàcia pe resseguir la costa Dàlamata durant una setmaneta.
Fins llavors, doncs, molta sort i molts quilòmetres!
Raimon
PS: quan l’endemà d’escriure aquest correu paro en un bar amb internet a enviar-vos-el, entra un home d’uns cinquanta anys al local i em pregunta si sóc el Raimon. És el paio de Warmshowers que em va deixar plantat, que, havent vist la meva bici aparcada a l’exterior, ha entrat a disculpar-se en persona. Resulta que ahir a la tarda la seva filla es va trencar la cama i s’ha passat la nit a l’hospital. Li dic que no es preocupi, que no se m’ha menjat cap ós, i que Déu me’n guard d’haver-me enfadat amb ell, que jo també m’he trencat la cama i que fot un mal horrible. Així que ens diem adéu amistosament i, abans d’anar-se’n em regala dues mandarines i una cervesa que portava al cotxe tot desitjant-me molta força.
—————————————————————————————————————
Si vols rebre un correu personalitzat des de cada país per on passo en la meva volta al món, només m’has de donar les teves dades.
Encara no hi ha comentaris.