Després de passar el cap d’any a Ayacucho vam decidir començar el 2017 amb un cop de timó: enlloc de continuar resseguint el Andes fins a Cusco tal i com teníem previst, vam fer marrada pel VRAEM, una regió selvàtica que encara pateix les conseqüències del conflicte armat entre l’estat peruà i el Sendero Luminoso.
Malgrat les pluges, el fang i les esllavissades, vam aconseguir arribar a la ciutat de Quillabamba, on vam aparcar les bicis (una mica perjudicades) per anar a visitar el Machu Picchu a peu.
De tornada a Quillabamba vam seguir pedalant fins a Cusco, i després de quatre dies a l’històrica capital de l’imperi inca vam reprendre la ruta pel Valle Sagrado en direcció al llac Titicaca. Passat Juliaca, ens vam endinsar a la península de Capachica i vam agafar un parell de barques per fins a les illes d’Amantaní i de Taquile.
Un cop a Puno ens vam unir a la celebració de la Candelària per posar punt i final a la nostra estada de quatre mesos al Perú.
Pedalant cap a la regió del VRAEM (Valle de los Ríos Apurímac, Ene y Mantaro), l’única regió del Perú on encara té presència la banda armada Sendero Luminoso…
Les plantacions de coca hi tenen molt a veure.
Fulla de coca assecant-se.
Una bossa de coca per mastegar.
Camp de futbol ple de coca destinada (probablement una part anirà destinada als laboratoris clandestins de la selva i serà convertida en cocaïna)
Mate de coca.
Rumb a Kimbiri.
Un malson a tot el Perú (“sensillo” vol dir monedes, que mai ningú no en té i per tant has d’esperar llargues estones perquè et tornin el canvi)
Cartell intimidatori de la policia de Kimbiri.
Jardín los Bananines.
Amèrica?
Amb tant de fang, ust abans d’arrbar a Kimbiri se’m va trencar la puntera del canvi. Per sort, un paio amb traça me’n va fabricar una de nova.
El “paco frito”, un clàssic a l’hora de dinar mentre pedalàvem per la selva.
Militars buscant un company desaparegut en el darrer “huayco” (inundació).
De camí a Kiteni.
Armadillo accidentat.
Borratxos perjudicats.
A Quillabamba vam agafar un autobús fins a Santa Teresa, d’on ens vam posar a caminar per la via del tren en direcció Aguas Calientes.
La Dominique i la Jéssica, una noia colombiana que també havia triat l’opció més barata per arribar al Machu Picchu .
Arribant a Aguas Calientes.
Després d’una caminada solitària i pacífica vam arribar a la realitat del Machu Picchu…
De tornada a Quillabamba vam reprendre la ruta cap a Cusco i el Valle Sagrado.
Nit en una barraca de Carrizales, abans d’arribar a dalt de l’últim port que ens deparava el Perú.
A dalt de l’Abra Málaga.
Placa de carrer en quítxua (Ollantaytambo).
Mare i fill a Ollantaytambo.
Pedalant pel Valle Sagrado.
Salines de Maras.
Basílica de la Virgen de la Asunción, Cusco.
Últims quilòmetres pel Valle Sagrado.
De nou a l’Altiplano.
Entrada a Juliaca, una ciutat famosa pel contraban i…
… la brutícia.
A porp de Capachica, fent un descans, una dona simpàtica i de barret extravangant (molt comú a les vores del Titicaca) ens va venir a donar conversa.
Per a ella, el nostre barret també ho era, d’extravagant.
La Dominique, molestant un pobre garrí a Capachica.
El llac Titicaca vist des del bonic poble de Llachón.
Un gos rastafari…
Pedalant per la península de Capachica em vaig creuar amb aquesta senyora (com per no cedir-li el pas…).
Pels camins precolombins de la península de Capachica.
Pedalant amb l’illa d’Amantaní al darrere.
A Llachón.
Al vaixell entre Llachón i Amantaní.
Campament a l’illa d’Amantaní.
Bugada al Titicaca.
Posta de sol a l’illa d’Amantaní.
Pòrtic de pedra (només pedra!) a Amantaní.
Passejant per l’illa.
D’Amantaní vam passar a l’illa de Taquile (que no Tequila!).
Molt mediterrni, oi?
Nens jugant a la plaça de Taquile.
Puno durant les festes de la Candelària…
… una de les festivitats més importants…
… i concorregudes…
… del Perú.
Vols veure més entrades del Perú? Fes clic aquí. Vols veure el recorregut de la meva volta al món? Aquí tens al mapa. Salut i fins la propera!
Encara no hi ha comentaris.