Primers quilòmetres després de desviar-nos a la localitat costanera de Chaos.
Com més avançavem, més petits ens tornàvem…
Els túnels són només d’un sentit i cal estar atent als cotxes que vénen de cara.
Entre la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra.
Com que hi ha molt poc trànsit podíem sentir el motor dels cotxes i apartar-nos amb temps.
(Jo no tinc ni timbre…)
Després dels trenta-cinc túnels vam fer nit a Yuracmarca. L’endemà vam entrar al Callejón de Huaylas, la carretera que ens va menar fins a Yungay, un poble que l’any 1970 va quedar completament soterrat per un despreniment gegantí provinent del Huascarán, el cim més alt del país.
Arran d’un terratrèmol de 7,9 graus a l’escapa de Richter, una allau de roques, gel i fang es va precipitar a més de 200 km/h des de la muntanya sobre el poble, que en menys de cinc minuts va desaparèixer literalment.
Només hi va haver 300 supervivents: un grup nens que assistia a un espectacle a les afores i unes quantes persones que, paradoxalment, van córrer a refugiar-se al cementiri, situat al capdamunt d’un turó.
A dia d’avui encara sobresurten teulades i trossos de vehicle de la terra, i a dos quilòmetres d’on va tenir lloc el desastre –el més recordat del Perú–, vuit mil persones conformen el poble de Nueva Yungay.
Tot i no sembla que el nou poble s’hagi de convertir en una altra víctima del Huascarán de forma imminent, els geòlegs no descarten que l’història es pugui repetir…
L’abans i el després.
Abans de l’última etapa fins arribar a Huaraz, vam parar a recuperar forces al poble de Caraz, on vam fer nit.
Església de Caraz.
“Cuy frito.”
“Cochería.”
Com a l’Equador, “chochos” són mongetes!
Arribats a Huaraz, a 3.000 metres, vam deixar les bicis aparcades en un hostal i ens vam calçar les botes. Primer vam fer una caminada de dos dies fins la Laguna 69 (4.700 msnm) i després una excursioneta amb bus fins a la glacera del Pastoruri (4.900 msnm). Un cop acostumats a aquests alçades, vam anar a pujar el Pico Mateo, un cim de 5.150 metres.
La Dominique, alta com un Sant Pau, al costat de doña Agatonia, una treballadora de l’hostal de Huaraz.
De moto-taxis se’n veuen per tot el Perú, però de tan tunejats com aquest costen de veure. Després de fer aquesta foto ens vam adonar que a dins hi havia una parella fent marranades…
“Pollería” al mercat de Huaraz.
El cap.
I el cos.
De camí a la Laguna 69 amb el Huascarán de fons (6.768).
Fent el sopar.
La Laguna 69, a 4.000 metres.
Una planta cosina meva, la Puya Raimundi, de camí a la glacera Pastoruri.
Els efectes del canvi climàtic.
A gairebé 5.000 metres, posant i fent veure que l’altura no m’afecta (estava a punt de vomitar).
Davant de l’hostal de Huaraz, a les tres de la matinada, esperant que el guia ens passés a recollir per anar a fer el Pico Mateo (5.150).
El guia i la Dominique, fent l’aproximació a cim.
El nostre primer cinc mil! (que no es va caracteritzar per les bones vistes)
Per a més entrades del Perú, fes clic AQUÍ. Que vagi bé i fins la propera!
Encara no hi ha comentaris.