Després de la incursió a la regió de Los Yungas vam tornar a l’Altiplano. A Oruro vam parar dos dies per preparar, amb l’ajut d’un PDF molt útil i del web Andes by Bike, el tram de Bolívia que em feia més il·lusió: el Salar de Uyuni i el departament de Potosí.
Passat Santiago de Huari vam arribar a Salinas de Garci-Mendoza, on vam comprar menjar pels tres dies de ruta que ens esperaven fins a la ciutat d’Uyuni. D’allà vam rodejar el volcà Tanupa fins al poble Coqueza, per on vam entrar al Salar de Uyuni. Després de 37 quilòmetres pedalant per la salt en direcció sud vam parar a la vora de l’illa Incahuasi per fer una de les acampades més espectaculars que recordo. L’endemà al matí, completament untats amb crema solar, vam continuar avançant per sobre de tot de rajoles blanques fins que, 70 quilòmetres més endavant, vam sortir del “salar” i vam arribar a Colchani.
De la ciutat d’Uyuni vaig continuar tot sol pel departament de Potosí en direcció al Sud-oest del país. Passats els pobles d’Alota i Soniquera vaig entrar a la província de Sud-Lípez. Durant els següents set dies vaig estar pedalant pels paisatges més durs però també més espectaculars que m’he trobat a Sud-amèrica: el volcà Uturuncu (6.008 m), la Laguna Colorada, els guèisers Sol de Mañana, les aigües termals de Polques, el Desierto de Dalí…
“Chicharrones de llama.”
Al poble de Bengal Vinto em va agafar un mal de panxa i l’alcalde ens va cedir aquesta habitació per passar-hi la nit.
Collita de quinoa.
Camps de quinoa.
Hora del pati.
Cràter Maragua (rodejat per petjades de dinosaure).
A Salinas Garci-Mendoza s’acaba l’asfalt i comença la sorra…
A la vora del volcà Tanupa el terra es torna més compacte…
Cada cop era més evident que ens apropàvem al “salar.”
Al poble de Coqueza, a l’extrem nord del Salar de Uyuni, és per on hi vam entrar.
De sobte, el camí va quedar submergit sota un pam d’aigua (la temporada de pluges havia acabat feia molt poc).
Primeres sensacions…
Els pneumàtics de la Dominique eren massa prims…
A mesura que avançavem, però, cada cop hi havia menys aigua.
De tant en tant apareixia un punt a l’horitzó…
Eren 4×4 amb turistes que venien des d’Uyuni.
Al cap de dos o tres anys la salt ja se’ls ha menjat tota la carrosseria i el xassís.
Al cap de deu quilòmetres ja gairebé no hi havia aigua.
Al capvespre…
Al matí següent, despertar-se en aquell desert de color blanc, va ser impressionant.
L’illa Incahuasi, un tros de terra ple de cactus enmig de la salt (hi ha hotels i restaurants on vam aprofitar per fer un cafè).
Els hexàgons que forma la sal en assecar-se.
100 quilòmetres després…
Arribant al poble de Colchani.
La bici de la Dominique, reclamant una dutxa el més aviat possible.
Amb les bicis aparcades en un hostal d’Uyuni, vam agafar un bus fins a Potosí.
El Cerro Rico, responsable de l’expressió “això val un Potosí!”
La visita a les mines va valer molt la pena (no apta per a claustrofòbics).
De camí a Alota.
Rumb a Villa Mar.
Acampant al restaurant de Villa Mar (4.300 metres).
Villa Mar (i la cua de l’avioneta que s’hi va estavellar als anys noranta).
El camí cap a Quetena Chico.
A 4.400 metres.
Vent…
El volcà Uturuncu.
Al cim de l’Uturuncu (6008 metrres).
El camí que uneix Quetena Chico amb la Laguna Colorada.
A 4.950 metres.
Refugiant-me del vent en contra, l’altre gran enemic (aliat del mal l’altura).
Recta infinita a gairebé 5.000 metres.
Arribant, per fi, a la Laguna Colorada…
Hi ha un moment del dia, normalment als matins, en què la Laguna Colorada es torna completament vermella.
L’altra peculiaritat que té són els flamencs que s’hi passegen…
I que, com que està rodejada per volcans, en alguns racons la seva aigua és calenta.
Els únics serveis es troben a l’extrem Sud-oest de la Laguna Colorada, a Huayllajara, un poblat d’aparença no gaire amable però on hi ha botigues que venen cervesa i hostals amb prou nets.
La Sebastiana i el Manuel, propietaris del Lodge Cordillera.
Sortint de la laguna Colorada.
Pujant fins a 4.930 metres.
Guèisers Sol de Mañana.
Laguna Chalviri.
Posta de sol a les aigües termals de Polques (40ºC i a davant un llac gelat!).
L’endemà al matí, després d’una nit a -15ºC.
Desierto de Dalí…
Vicunyes.
Laguna Verde.
Aduana de Bolívia.
Asfalt… Per fi!
Si vols llegir més sobre Bolívia, aquí tens més entrades. I si t’interessa la ruta, descarrega’t el PDF que et deia al principi i fes un cop d’ull a la web Andes by Bike. Una abraçada i fins la propera!
Encara no hi ha comentaris.