Si no estigués fent la volta al món, aquest estiu me’n tornaria a alguns dels llocs per on ja he pedalat. Com que no puc, te’ls recomano perquè hi vagis tu!
#1 MALLORCA
Si tens una setmana vés a Mallorca, el paradís del ciclisme de carretera. Un gran nombre d’equips professionals hi entrenen, i segons Bradly Wiggins, de l’Sky, és com un circuit d’Scalextric però adaptat als ciclistes.
Tota l’illa és plena de carreteres estretes i poc transitades. A la Serra de Tramuntana, ports de muntanya que no t’acabràs –com el mític Coll de la Corbata (vídeo); i al centre i al sud, itineraris més planers que et faran recordar de “la comarca” d’El Senyor dels Anells (vídeo).
RECORREGUT.– Una bona manera de captar l’essència de Mallorca és fer la volta a l’illa a través de l’anomenada ‘ruta 312’ [km]. A la web dels companys de Rodadas.net trobaràs la descripció del viatge que van fer una parella de lectors. I aquí, el mapa per a GPS i l’altimetria. A ritme tranquil, es pot fer en una setmana. I si encara et queden dies, pots anar a visitar el cor d’aquest trosset de terra que els ciclistes que no som d’allà obviem amb massa facilitat.
#2 ISLÀNDIA
Si tens tres setmanes, planteja’t anar a fer un recorregut per ‘l’illa del gel i del foc.’ Islàndia no és ni Europa ni tampoc Amèrica. Islàndia és ‘allà al mig’, al damunt de la falla tectònica que separa els dos continents. És per això que hi ha tants terratrèmols i volcans. Jo hi vaig ser el 2010, el mateix any en què el famós Eyjafjallajökull va entrar en erupció i es va carregar el trànsit aeri de mig món. Però uns quants mesos després de l’incident, no només no vaig tenir cap problema aeri sinó que, a més a més, vaig aprendre a pronunciar bé el refotut nom del volcà i me’n vaig emportar unes cendres de record.
RECORREGUT.– La ruta que vaig fer va ser només pel sud perquè tenia poc dies. Si disposes de tres setmanes o més, pots fer la volta a l’illa, tal i com va fer en José Manuel Rivera, un ciclista que va escriure un llibre sobre la seva experiència i també va compartir aquesta fitxa tant completa on explica que va fer 1.200 quilòmetres en bici i 400 en autobús. A Islàndia la natura és tan indòmita que molts islandesos creuen en els elfs i els trols –fins i tot l’alcalde de Reykjavik. Així que si vols conèixer una cultura única i molt diferent de totes les altres, comença per mirar bitllets aquí o aquí. I si vols que les excentricitats dels islandesos –de tots, no només de la Björk o dels Sigur Rós– t’agafin desprevingut, et recomano una lectura que et servirà per començar a entendre’ls: Islàndia, l’illa secreta, de Xavier Moret.
Per saber unes quantes dades més d’Islàndia fes un cop d’ull a aquesta entrada.
#3 ELS BALCANS
Si tens un mes de vacances vés a pedalar pels Balcans. Per a un cicloturista nord-americà seria tot un somni, ja que ells, encara que pedalin –o condueixin– durant vint hores seguides, no arribaran a cap lloc on no se segueixi parlant anglès o menjant hamburgueses i coses per l’estil. En canvi, els europeus tenim la fortuna de moure’ns unes quantes desenes de quilòmetres i entrar en un altre país, en una altra cultura, en un altre territori lingüístic… Això és una sort de la qual em temo que no ens adonem fins que sortim d’Europa però que també podem apreciar si ens n’anem a un altre cantó de la Mediterrània, als Balcans, una regió barata i hospitalària on es barregen religions i moltes coses més.
RECORREGUT.– Compra’t un vol només d’anada a Venècia o Trieste –mirat amb temps, no arriba als 100 euros. Un cop a l’avió, treu un mapa i comença-te’l a estudiar. Quants quilòmetres pots pedalar en un mes? 1.000? Doncs fes una ruta fins a Tirana (MAPA 1). 1.700? Doncs allarga-la una mica i fes una ruta fins a Atenes (MAPA 2). Pel que fa a la tornada, tant des de la capital d’Àlbània com des de la capital de Grècia podràs tornar a Barcelona per uns 100 euros més.
Si els Balcans encara no et diuen res, provaré de convence’t: pensa que la majoria dels països per on passaries no fa ni trenta anys que formaven part de l’antiga Iugoslàvia; que Eslovènia és el país més verd de tota Europa; que la costa Dàlmata de Croàcia és plena d’illes espectaculars; que a Bòsnia i Hercegovina les cicatrius de la guerra no t’encaixaran amb l’amabilitat de la gent; que coneixeràs musulmans rossos i amb els ulls blaus; que Montenegro es va independitzar de Sèrbia el 2007 amb un referèndum; que Albània serà un dels països més estranys on hauràs estat mai; i que, quan entris a Grècia, et preguntaràs: ‘De veritat que torno a ser a la Unió Europea?’
#4 EL MARROC
Si tens dos mesos, pots anar-te’n al Marroc, un país que tenim just a l’altre cantó del Mediterrani però que, per tradició religiososa, és molt diferent de qualsevol dels del sud d’Europa. Els marroquins són tan a prop nostre que, si vols, pots anar-los a visitar per només una setmana; però si és la teva primera vegada en un país musulmà, no entendràs res. En canvi, si t’hi passes més temps podràs identificar el que ens diferencia i –més important– el que ens uneix.
Si vius a Catalunya, pots plantar-t’hi tot pedalant en només dues setmanes. Pel camí, descobriràs les terres de l’Ebre, la serra de Mariola i la Sierra Nevada. Un cop arribis a Tarifa, tu i la bici –que no paga– creuareu l’estret de Gibraltar per 37€ fins a Tànger, on et recomano que t’estiguis un setmana per descobrir una de les ciutats més cosmopolites de la Mediterrània alhora que t’habitues al país.
A la tercera setmana de viatge ja estaràs preparat físicament i mental per sortir de Tànger i començar a explorar la resta del Marroc – en àrab, Al-Mahreb, “allà on es pon el sol”.
RECORREGUT.– Sense comptar el tros de la península Ibèrica, el recorregut que et recomano té entre 1.200 i 1.500 quilòmetres –varia en funció de les carreteres que decideixis agafar. He procurat que tingui una mica de tot –desert, mar i muntanya– perquè així puguis apreciar al màxim la gran diversitat paisatgística del Marroc. A grans trets, seria com la traça que he fet en aquest mapa, que també et descric a continuació:
Pedala fins a Xauen i descobreix l’inici de la ruta del haixix que ens fumem a Europa; baixa fins Fes i visita la medina més gran del Marroc; continua fins a Meknès i fes una cata de vins; enfronta’t a les carreteres entortolligades de l’Alt Atles i no et perdis el port de les Gorges del Dadès; endinsa’t al desert del Sàhara i fes una parada a Ouarzazate, Erfud o Zagora i canvia la bici per un camell –els companys sabadellencs del Xaluca en poden ajudar–; tomba cap a l’oest i visita la ciutat imperial de Marràqueix; pedala fins al poble d’Imlil i escala el Djebel Toubkal –4.000 metres no són res per a un ciclista entrenat–; torna a pujar a la bici i escala els 40 quilòmetres del Tizi-n-Test; baixa fins a Taroudant, una de les ciutats insígnies del poble berber; continua pedalant cap avall i arribaràs a Agadir, des d’on et recomano desplaçar-te fins la Bali del Magrib per fer una mica de surf abans no agafis un avió de tornada a Catalunya.
El Marroc és just aquí sota i ofereix moltíssimes possiblitats. Cal dedicar-li temps per entendre’l i així poder gaudir-ne al màxim. La bona cuina, la bona gent, la diversitat natural i tota la resta està embolicat per l’exotisme de l’altre cantó de la Mediterrània i només cal creuar l’estret per experimentar-lo.
#5 ELS ESTATS UNITS
Si ets tan afortunat de tenir tres mesos de vacances, et recomano que creuis l’Atlàntic. Els Estats Units és un país immens i amb una diversitat natural privilegiada. A més a més, malgrat que tots els americans parlin anglès i sembla que només mengin hamburgeses, t’asseguro que la diferència cultural entre la costa est i la costa oest és grandiosa.
RECORREGUT.– Per emportar-te l’essència del país, la ruta cicloturista que et recomano és la coneguda com la “Coast to coast”, uns 4.500 quilòmetres que pots fer, tranquil·lament, en 3 mesos de viatge.
El gran avantatge d’aquesta ruta és que l’Adventure Cycling Assocication –una entitat amb més de 40 anys d’antiguitat– ofereix una immensitat de recursos digitals i en paper perquè te la puguis preparar al més mínim detall. Tot i que quan vas amb bici les regles les poses tu, l’Adventure Cycling et proposa tres rutes diferents:
- Pel nord / Northern Tier –> Clica AQUÍ per veure’n els detalls.
- Pel centre / TranAmerican Trail –> Clica AQUÍ per veure’n els detalls.
- Pel Sud / Southern Tier –> Clica AQUÍ per veure’n els detalls.
Durant el meu pas pels EUA jo vaig resseguir tota la costa oest i em va agradar moltíssim. De totes maneres, veure el canvi cultural entre l’est i l’oest –tot experimentant la immensitat del midwest o la particularitat dels estats del sud– ha de ser un viatge grandiós que un dia o altre faré. Així, en fred, no sé quina ruta triaré, però la del centre, amb inici a Nova York i final a l’estat de Washington, té molt bona pinta.
Però també estaria bé passar pel Gran Canyon, les Rocalloses, Texas –i conèixer un redneck de veritat–, Lousinana –i anar a una taverna de Nova Orleans a escoltar jazz–, visitar els parcs nacionals de Yosemite i Yellowstone, passar pel desert de Death Valley, visitar la Bay Area de San Francisco, explorar els estats de Utah i Colorado…
Les possibilitats són infinites i l’Adventure Cycling Association és una molt bona guia per planejar la teva ruta. De totes maneres, un viatge de veritat se sap on comença però mai on acaba; així que tant si és a Seattle, com a San Francisco, com a Los Àngeles, estic segur que tornaràs a Europa sorprès per l’hospitaliat ianqui, parlant millor l’anglès i amb moltes ganes d’emprendre altres viatges i projectes a gran escala.
Els States molen, I’m tellin’ ya.
Si t’animes a fer-ne alguna, contacta’m i estaré encantat dir-te’n més coses!
No comments yet.