Mail from Italy

correu-italia-pan

San Giorgio di Nogaro, 17 d’octubre de 2013

Hola!

Què tal? El tercer correu de la volta al món us l’escric des d’Itàlia, després d’haver travessat la Ligúria, el Piemont, la Llombardia, el Vènet i, finalment, la regió del Friül – Venècia Júlia. Tot plegat han estat deu etapes i mil quilòmetres que ja en sumen dos mil d’acumulats.

La primera nit la vaig passar acampat en un bosc, i la segona, a Gènova, a casa de dos trempats que vaig conèixer fent l’aperitivo que, com que havien viatjat i viscut a fora, deien, no tenien cap problema en ficar-se’m a casa seva.

L’endemà, després d’un llarg ascens fins al poble de Casellas, vaig passar de l’estiu a la tardor en un moment. Vaig arribar a Tortona amb molt fred a tot el cos, però confiava trobar dos bons jans igual de ben parits que m’acollirien. Al final, malauradament, me’n vaig haver de tornar a fer nit al bosc i treure la roba d’abric que porto de cara a l’hivern, però al cap d’unes quantes hores el Sol em despertava per escalfar-me durant tot el recorregut fins a Milà. Allí, m’esperava una amiga de l’Erasmus que em va acollir durant una setmana, en què vaig aprofitar per enviar unes quantes coses a casa –l’obsessió ciclista pel pes…– i preparar-me les següents etapes del viatge.

Amb les cames descansades i gairebé un quilo més lleuger (!), vaig reprendre la ruta per fins arribar al llac de Garda, on el propietari d’un restaurant em va oferir el sofà de casa seva i em va voler convidar a tots els àpats al seu local. L’endemà, quan content per la simpatia i la desimbolutra italianes vaig reprendre la ruta, vaig topar amb una colla de ciclistes fashions molt divertits que molt amablement em van estirar fins a Verona, “Dai, Rààààimon, dai!”. Al cap d’uns quants quilòmetres i d’intercanvi de contactes, ens vam acomiadar i vaig continuar tot sol pels següents tres-cents quilòmetres de planura i avorriment que m’esperaven fins a Venècia.

Un cop allà, al cap d’un dia de fer el guiri i havent arrossegat la bici pont amunt i pont fins a un alberg, vaig acabar completament tip d’aquella ciutat de preus desorbitats, així que vaig desfer la gincama fins a l’entrada, vaig parar a dir adéu als funcionaris que em volien fer pagar per aparcat la bici, i vaig tornar per l’autovia cap a Mestre, on , ja de nit, vaig plantant la tenda enmig d’un parc.

Avui al matí, abans que sortís el sol, he arreplegar el fato i he començat l’etapa fins al poble de San Giorgio di Nogaro, des d’on us escric aquestes línies assegut en un bar. Quan s’acabi l’hora de l’aperitivo –mentre duri, puc anar endrapant tot el que vulgui!–, agafaré altre cop la bici i me n’aniré a dormir ben d’hora en alguna banda, ja que demà m’espera un etapa ben dura amb final a Eslovènia.

Fins llavors, doncs, salut, una abraçada i molts quilòmetres!
Raimon

—————————————————————————————————————

Si vols rebre un correu personalitzat des de cada país per on passo en la meva volta al món, només m’has de donar les teves dades:



—————————————————————————————————————

ENTRADES RELACIONADES

No comments yet.

Leave a Reply