Powered by EPO in Kyrgyzstan

mapa-kirguizistan

Venint dels paisatges lúgubres del Pamir, arribar al Kirguizistan va ser com acabar una pel·lícula de terror i entrar en un conte de fades. Els pics de 7.000 quedaven lluny i i les valls eren catifes de gespa on s’alçaven avets immenson i passejaven tot tipus d’animals.

kyrgyzstan-landscape

Sobretot cavalls. Cavalls immensos, esvelts i molt ben alimentats. Cavalls que pasturaven en ramats de cinquanta i que als matins venien a esmorzar al costat de la meva tenda.

horses

Una de les coses que em va sobtar d’aquest país tan rural va ser que molts cotxes van tunejats amb aquest tribal.

Kirguizistan

Em trobava aquest símbol a tot arreu i no sabia què era. Una pilota de bàsquet? De beisbol? Una divinitat nòmada?

Kirguizistan

 No vaig descobrir-ne el significat fins que no em van convidar a entrar en una iurta,

yurts

i vaig mirar cap al sostre i… Voilà!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Resolt el misteri, vaig seguir pedalant en direcció nord per unes carreteres força transitades.

Kirguizistan

Cap al sud, els kirguisos eren molt amables i tots es volien fer fotos amb mi

Tadjikistan

i convidar-me a la iurta a beure un altre got de llet d’euga, el cumús,

Kirguizistan

una beguda forta, amarga i amb gust de recremat que, segons ells, espanta tots els mals i és plena d’energia.

IMG_9679

Amb les piles carregades, doncs, vaig seguir pedalant per la nacional

Kirguizistan

i acampant entre més cavalls,

Kirguizistan

sempre i quan el xèrif del poble em donés permís per plantar la tenda.

Kirguizistan

Per arribar fins a Bishkek, la capital del Kirguizistan, vaig haver de fer uns quants ports,

Tadjikistan

però, venint del Pamir, aviat vaig haver superat el primer,

Kirguizistan

el segon

Kirguizistan

i el tercer.

Kirguizistan

Com que em sentia molt en forma (coses de l’entrenament per sobre dels 4.000, suposo) , vaig decidir fer una mica de volta i fer-ne encara un altre, el de Kazarman.

Kirguizistan

Motivat pel descens que m’esperava, vaig estar aprentant ben fort els pedals durant un parell de dies,

Kirguizistan

però les condicions de la pista eren tan pèssimes que quan vaig aconseguir coronar-lo

Kirguizistan

i ja em fregava les mans per començar a baixar-lo,

Kirguizistan

la bici va dir prou

Kirguizistan

i vaig haver de pujar en un cotxe per anar al mecànic més proper.

Kirguizistan

Un cop vaig tenir la bici reparada –i havent-me perdut un llarg descens!–  vaig seguir avançant per uns paratges amb molta més vegetació,

Kirguizistan

tal i com demostra aquesta planta innocent que creix alegrement per tot arreu.

Kirguizistan

Botànica a banda, el Kirguizistan ha estat un dels llocs més fàcils on acampar. Només em calia trucar a una iurta, saludar el pastor i preguntar-li si podia plantar la tenda a la vora.

Kirguizistan

Normalment la resposta era afirmativa i sovint em convidaven a sopar;

Kirguizistan

i si no, me’l feia jo mateix i m’estalviava uns quants gots més de llet d’euga.

Kirguizistan

L’endemà, probablement em despertaven

Kirguizistan

uns quants pastors joves i encuriosits que

Kirguizistan

no tenien cap incovenient per fer un intercanvi de vehicles durant una estona.

Kirguizistan

Després de passar per Bishkek a tramitar el visat del Kazakastan, vaig encarar-me cap a l’últim port que faria al país, el de Kegeti, de 3.800 metres. Durant el primer tram de l’ascenció tot va anar bé, fins que, de cop i volta, vaig notar que algú em seguia.

Era el Valentin, l’alemany amb qui vaig recórrer el Turcmenistan i part de l’Uzbekistan.

Kirguizistan

Després d’un mes de no veure’ns el pèl, vam seguir avançant junts pel Kirguizistan,

travessant rius

Kirguizistan

i pujant per pistes molt pedregoses.

A mesura que escalàvem metres, cada cop ens costava més respirar,

Kirguizistan s’estrenyia més el camí,

Kirguizistan

més pedres hi havia per tot arreu

i més neu s’acumulada als revolts.

Kirguizistan

Però, finalment, després de muntar i desmuntar el remolc unes quantes vegades

i de suar el que no està escrit,

Kirguizistan

vam arribar a dalt,

Kirguizistan

vam fer la foto

Kirguizistan

i vam començar una sessió de downhill 

Kirguizistan

digna dels millors caps de setmana d’estiu al bikepark de la Molina

o de Vallnord

(tot i que amb una mica més de pedra pel mig).

Al llarg del descens ens vam creuar amb uns quants cavalls espantats i ensangonats que no podien remuntar amb tants de rocs que hi havia,

Kirguizistan

així que, per prudència, vam renconvertir els nostres vehicles

fins que vam retrobar el benaurat color verd del Kirguizistan.

Un cop a baix de tot, vam anar resseguint aquest riu sense risc de perdre’ns

Kirguizistan

fins que el camí ens va voler posar a prova,

Kirguizistan

però afortunadament vam escollir l’opció encertada i, mentre endrapàvem l’enèsim lagman,

Kirguizistan

vam retrobar una parella de cicloturistes belgues que pedalen des de Hansbeke fins a Vladivostok fent un projecte fotogràfic molt interessant.

Kirguizistan

Amb ells, després d’una becaina,

Kirguizistan

vam arribar al llac Issik Kul, on els soviètics provaven els seus submarins

issikkul

i on nosaltres, després d’un pícnic,

Kirguizistan

reposàvem una estona

Kirguizistan

i fèiem una capbussada abans no seguir cap al Kazakastan.

Kirguizistan


Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera més directa. Gràcies!

,

One Response to Powered by EPO in Kyrgyzstan

  1. Mario 18/07/2019 at 15:59 #

    Molt bonic, per què no vas creuar cap a Kashgar? Salut

Leave a Reply to Mario Click here to cancel reply.