After six months in Mexico and pedaling very fast through Oaxaca i Chiapas because my visa was about to expire, I finally made it to Guatemala, where a very special reunion awaited two years after the beginning of my trip…
My parents, in Antigua Guatemala.
After parking my bike and celebrating the reunion with a very good meal, we jumped on a van and went to Panajachel.
Some days later we went North, to the mayan ruins of Tikal, in Petén department.
Half-covered mayan pyramid in Tikal.
Perspective from the top of a pyramid.
“Campo de pelota”.
Ceiba tree.
Després d’una ruta amb cotxe fins al Carib vam tornar al Pacífic i ens vam estar uns dies a l’Antigua Guatemala, antiga capital de la capitania general de Guatemala fins a finals del segle XVIII, en què va quedar destruïda per un terratrèmol.
El nom oficial de la ciutat és Muy Noble y Muy Leal Ciudad de Santiago de los Caballeros de Guatemala, la solemnitat del qual encaixa perfectament amb la celebració que ens hi vam trobar el dia 25 de juliol, dia de Santiago Apòstol…
Perspectiva de l’Antigua Guatemala, rodejada per volcans.
El “volcán de Fuego”, traient fum a primera hora del matí.
“Volcán de Agua.”
I va arribar el dia de Santiago Apòstol…
“¡Formación doble!”
Les majorets…
Cop de turmell…
Tornada al segle XXI.
(Atenció al crac de l’esquerra).
Que no pari la festa…
Riu-te de Santiago de Compostel·la
Ja de nit, la ciutat va tornar a la normalitat i vaig sortir a passejar amb els meus pares pels carrers empedrats de la ciutat dels “panza-verdes” (per la gran quantitat d’alvocats que hi creien).
Després de dues setmanes junts, els meus pares se’n van tornar a Catalunya i jo vaig reprendre la ruta amb bici per Guatemala, la qual es va allargar una mica més del compte perquè vaig contraure el dengue i perdre el passaport…
Tot preparat per l’endemà al matí.
“Desayuno chapín.”
En direcció al volcà Acatenango.
Pujant al volcà Acatenango (3.976 metres) amb un “mecapal”.
Apropant-me al cim.
Al cràter.
Baixant.
Després del volcà Acatenango vaig haver de fer una parada a la Ciutat de Guatemala, la capital, per curar-me del dengue.
Un dia, tornant de l’hospital, vaig trobar-me enmig d’una gran manifestació, la qual va propiciar l’empresonament del president Otto Pérez Molina, acusat de pertinença a una xarxa de blanquejament de diners, i la posterior victòria electoral de l’humorista Jimmy Morales al capdavant del país…
Malauradament a la ciutat de Guatemala hi ha moltes armes i s’ha d’anar amb compte per on camines…
L’alegria de la gent després de la destitució del president Pérez Molina.
Una venedora ambulant en el moment i en el lloc adequats.
Quan em vaig haver recuperat del dengue vaig posar-me a pedalar pel deparatments de Chimaltenango i Sololà, fins arribar al llac Atitlán…
La canalla d’una casa on vaig dormir al departament de Chimaltenango.
Camps de blat de moro.
Camins de terra volcànica.
Pausa en una “panadería.”
Muntanyes de Sololá.
Temporada de pluges…
Encara que siguis a l’interior del país, a Guatemala sempre pots demanar un bon “ceviche”.
Mapa del tresor del “lago Atitlán”…
El volcà de San Pedro i el volcà Tolimán vistos des de Panajachel.
A sota del llac Atitlán hi ha unes restes maies del període preclàssic:
A punt d’agafar un “tuc-tuc” a Santiago de Atitlán.
El bo d’en Maximón, un personatge híbrid entre el catolicisme i la tradició maia que fuma i beu whisky.
Venedor ambulant.
Dona zutuhil a Santiago Atitlán.
Fusió maiocatòlica a la catedral de Santiago Atitlán…
Dona zutuhil resant.
Pels carrers de Santiago.
Després de Panajachel vaig anar a Chichicastenango (Chichi, per als amics), on hi ha un dels mercats tradicionals més grans de Centreamèrica…
Un venedor de medicina tradicional…
Idioma quekchí:
Dones quichés remenant els “frijoles”.
Concert durant una celebració local a Chichicastenango.
Dona quiché carregada amb un “mecapal”.
Borratxo.
Dones fent “tortillas de maíz blanco y negro” al mercat de Chichi.
Verdures.
Pesant mongetes.
Migdiada.
Blat de moro negre.
Blat de moro blanc.
Alvocats.
“Güisquiles”.
“Tuc-tuc”.
De Chichicastenango vaig posar rumb al nord, cap al departament d’Alta Verapaz, on hi ha les famoses piscines naturals de Semuc Champey. Abans d’hi, però, vaig haver de parar uns quants die s a Coban per un “problemilla”…
En direcció a Santa Cruz del Quiché.
Pagès carregat amb un “mecapal”.
Camps de blat de moro.
“Cowboy guatemalteco.”
Travessant el “río Negro”.
Remuntant el “río Negro”.
Baixada…
Arribant a San Cristóbal de Verapaz.
Direcció a Coban, la capital del departament d’Alta Verapaz.
Cacau.
Publicitat electoral.
“Chicken bus” a Coban.
Pensió.
Tota la meva roba, en bosses de plàstic durant dos dies (trifulgues viatgeres…)
La meva única samarreta no infectada pel paràsit sarcoptes scabiei.
Pedalant cap a Semuc Champey després d’haver solucionat el “problemilla”…
A l’arribar a Semuc Champey les comunitats estaven protestant contra el govern i vaig poder entrar-hi gratuïtament…
Piscines naturals de Semuc Champey vistes des d’un mirador.
Nedant per les aigües del riu Cahabón just després que s’endinsi sota terra.
Després de Semuc Champey vaig posar rumb al departament de l’Izabal, on aparcar la bici per moure’m amb llanxes i caicas per “río Dulce” fins arribar a Lívingston, capital del poble garífuna de Guatemala.
Botiga cristiana.
Roda de 18 polzades?
Últimes baixades pel departament d’Alta Verapaz.
Pagesos carregant el “mecapal”.
Arrossegant la bici…
Entrant al departament de l’Izabal, de clima molt més humid.
Pedalant entre palmeres i bananers.
Carretera del deparatment de l’Izabal, en direcció a Río Dulce.
Navegant pel “río Dulce”.
Rumb a l’hotel.
L’Hotelito Perdido.
A l’habitació.
La terrasseta.
Excursió amb caiac cap a unes cascades..
El guia.
Caminant cap a les cascades.
El Matt, el quebequès amb qui vaig compartir caiac.
Estrenant la meva càmera aquàtica…
De tornada a l’hotel.
Amb llanxa cap a Lívingston, la capital garífuna de Guatemala.
Livingston.
Moll de l’hosal on em vaig allotjar.
Passejant pels carrers de Lívingston.
El “tapado”, un plat garífuna a base de marisc, plàtan i llet de coco.
La pluja del Carib…
A la platja de Lívingston.
Home garífuna.
Arribant a Puerto Barrios, des d’on em vaig posar a pedalar cap a Hondures.
Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera encara més directa. Merci!
No comments yet.