Through the Atacama Desert

Pel desert d'Atacama - mapa

When I arrived in Chile I decided to move away from the cold and high roads of the Andes and pedal along the desert fort a while.

Once in San Pedro de Atacama, I started following the Pan-American highway towards the city of Calama, once the capital of the saltpetre mines and now the capital of the copper ones. After stocking up with food and water I continued riding west, towards the Pacific ocean. After a couple of days I arrived in Antofagasta, a major port city which has the honour of being the most expensive one in all of Chile (poor me).

Entre Antofagasta i Copiaó va ser el tram de desert més intens, uns 550 quilòmetres en què la carretera em va anar portant ara cap a l’oceà i ara cap a l’interior.

Un cop a Copiapó ja em trobava tècnicament fora del desert, però el paisatge continuava sent extremadament àrid i era encara més avorrit que el del veritable desert, que si més no ofereix uns colors càlids molt agradables i unes postes de sols espectaculars… No va ser fins al cap de 340 quilòmetres, a l’arribar a  la Serena, que finalment vaig abandonar els grisos mediocres del semidesert i finalment vaig trepitjar la terra fèrtil.

En total, des de San Pedro d’Atacama fins a la Serena van ser uns 1.300 quilòmetres, la majoria dels quals compeltament desèrtics. Tanmateix, la travessa no va ser ni tan calorosa com em pensava ni tan dura. La vaig fer al mes de maig (tardor a l’hemisferi sud) i vaig trobar-me forces poblacions (com Taltal, Chañaral, Caldera i Copiapó) on vaig poder abastir-me de tot tipus de provisions. Pel que fa l’aigua, cada no més de 100 quilòmetres em trobava alguna “posada” (petites àrees de servei per a miners i camioners) on podia comprar-ne i també plantar la tenda en algun racó arrecerat del vent.

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Deixant enrere els andes per una temporada.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Pels carrers de San Pedro de Atacama.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

72 i 65 anys pedalant-ne durant un per Sudamèrica.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Pedalant a prop del Valle de la Luna, en direcció a Calama.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Muntanyes eixutes.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Una de les tantes rectes infinites típiques dels deserts.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Maquinària pesada, típica de les zones mineres.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

“Se arrienda piesas” (Vaig dormir a la tenda).

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Estació de servei de luxe prop de Baquedano.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Skatepark d’Estación Baquedano, un poble miner de 400 habitants que, malgrat trobar-se en ple desert, també compta amb una piscina olímpica coberta on em vaig poder banyar gratuïtament (suposo que les famílies dels miners d’altres parts del país necessiten incentius per traslladar-se tan al nord…).

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Al “bowl”.

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Rectes i més rectes.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Simbologia atacamenya.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Capvespre.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Apropant-me a Antofagasta.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Primer cop que creuo el Tròpic de Capricorn.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Dunes.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Antofagasta.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Monotonia.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Monument commemoratiu d’un dels molts camioner accidentat a la Ruta 5, que en alguns trams sembla un cementiri.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Preparat per un tram llarg sense serveis.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Més monotonia.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Un miratge?

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Rectes i més rectes.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Un altre camioner malaurat.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Al poble de Paposo (antiga frontera entre Xile i Bolíva) vaig ser vícitma de la “camanchaca”, una boira espessa i enganxifosa que en llengua aimara significa obscuritat.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Camí a Taltal.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Mural miner a Taltal.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

A punt de sopar en una plaça de Taltal (va sobrar alguna cosa per l’esmorzar de l’endemà).

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Propera parada: Chañaral.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Horabaixa.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Acampant a una “posada”, petites àrees de servei amb restaurant i habitacions que, que cada cent quilòmetres com a màxim, et trobes al llarg de les regions desèrtiques d’Antofagasta i Atacama.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Una baixada!

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Chañaral, un poble que ja va patir unes greus inundacions el 2015 i que al 2017 es van repetir.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Al desert d’Atacama no plou gairebé mai (és el desert més sec del món), però quan ho fa ho fa amb molta força i l’aigua s’endú tot el que torba per davant.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

“Aluvión 2015 – 2017 / Fuerza Chañaral”

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Provisions.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Acampada lliure a prop de Puerto Flamenco.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Només queden 153 quilòmetres de desert (en teoria).

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Combustible.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Sobretot.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

A punt d’arribar a Caldera.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Bahía Inglesa, diuen els xilens que la platja més bonica del país (exceptuant les de l’illa de Pàsqua, esclar).

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Lluitant contra el vent, de camí a Puerto Viejo, en marea baixa.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Luxe picantó (Copiapó).

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Passat Vallenar, on tot i que tècncament ja ets fora del desert d’Atacama la carretera continua sent igual de monòtona i el paisatge per els colors càlids del desert.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Acampada lliure camí a La Serena.

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Pujada…

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Petita esllavissada…

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

La costa de la regió de Coquimbo…

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Una mica més de sucre i…

 

Xile (del desert d'Atacama al Paso Libertadores)

Per fi terra fèrtil!

 


,

No comments yet.

Leave a Reply