Tasting the Fame in Montenegro

Montenegro és un país petit, amb mar i muntanya, menys de set-cents mil habitants i, tot i així, un estat independent que es va constituir com a tal l’any 2006, quan els seus habitants van votar pel sí en un referèndum autoritzat per Sèrbia (!!). Des de llavors, els montenegrins prenen les seves pròpies decisions i ja no han d’anar més pel món donant explicacions.

Hi vaig arribar des de Bòsnia i Hercegovina, per uns ports de muntanya que déu n’hi do, amb molt de vent en contra i, per més inri, uns quants problemes mecànics a la bicicleta i al remolc.

El problema principal amb la bicicleta era que calia substituir tres radis trencats de la roda del darrere, operació que vaig voler deixar en mans d’un professional perquè els meus coneixements de mecànica donen bastant per desitjar. Aquests dos personatges que vaig trobar, però, no en sabien gaire més que jo, i em van deixar la bici pitjor del que els la vaig portar….

Per sort, voltant per la ciutat de Nikšić, vaig trobar un  mecànic de guant blanc que, amb molta professionalitat, em va solucionar el bunyol que aquells dos pocapenes m’havien fet.

L’altra qüestió que havia de solucionar era amb el remolc, que, no sabia per què, feia dies que grinyolava més del compte i, finalment, en baixar un bordó, va fer catacrac.

Per sort, vaig trobar un altre professional que me’l va arreglar ràpidament i, lluny de voler-me cobrar, em va convidar a un “xupito” de rakia per tenir forces per pedalar.

Abans d’abandonar Nikšić i fer cap a la capital, Podgorica, en un bar batejat amb el nom de l’il·lustre actor i karateka, vaig conèixer uns paios molt trempats que, entre cerveses i promeses nocturnes, es van mostrar tan interessats en el meu viatge que em van demanar si volia entrevistar-me amb la televisó del país.

chuck norris pub

Donada la peculiaritat del bar i l’estat etílic dels personatges que el freqüentaven, no els vaig fer gaire cas, però al matí següent algú va trucar a la meva porta amb un micròfon i una càmera. Després d’explicar-los que m’havia llegit un llibre sobre el procés d’indepenència de Montenegro, l’entrevistador va decidir presentar-me com una mena d’ambaixador amb bicicleta de la causa catalana…

Sense saber quan ho emetrien ni quanta repercussió tindria, em vaig posar a pedalar cap a la capital i, un cop allà, vaig seure en un bar amb wifi per informar el meu couchsurfer que ja havia arribat. A l’hora de pagar, el cambrer em va dir que estava convidat i, davant la meva estupefacció, va exclamar: “Catalonia, Catalonia!”

cambrer

Passejant pels carrers de Podgorica, em vaig adonar que aquella tele sí que devia ser, tal i com m’havia dit el periodista, la més vista del país, ja que molta gent, en veure’m, tornava a exclamar: “Catalonia, Catalonia!” Fins i tot em van regalar unes llaunes, els molt simpàtics!

L’endemà, encara un pèl embriagat per la fama –ho reconec–, vaig repredre la ruta pel voltant del gran llac Skadar i la naturalesa em va fer tornar a tocar de peus a terra.

Pocs quilòmetres abans de retrobar el Mediterrani, però, vaig trobar-me un llarg túnel de pagament que no havia vist al mapa. Mentre m’acostava al peatge, d’incògnit per tal d’evitar que em barressin el pas, un dels cobradors em va clissar i va venir corrents cap a mi, però lluny de posar-me pegues em va dir que no patís, que trucarien a una grua perquè pogués continuar el meu “viatge per tot el món.” I amb una rialla, es va treure un diari rebregat de la butxaca i em va demanar per fer-nos una foto.

Així que, amb els fums pujats un altre cop, vaig baixar pedalant fins a la costa, on la meva compareixença mediàtica en aquell petit país em va continuar embiragant fins ben bé l’últim moment, quan, a la frontera amb Albània, el policia de l’aduana em va tornar a rebre amb crits de “Catalonia, Catalonia!” i em va acomiadar, ara sí, cap a un país on tornava a ser un ciclista i desconegut i solitari.

*Més fotos de Montenegro, aquí.

—————————————————————————————————————

Si vols saber més sobre el el meu viatge, escriu el teu nom i el teu e-mail aquí sota i t’enviaré un correu des de cada país per on passi.




ENTRADES RELACIONADES

 

 

 

,

No comments yet.

Leave a Reply