L’any 2007 vaig tenir el privilegi de fer un Erasmus a la ciutat neerlandesa de Groningen, on em vaig passar nou mesos anant a la facultat amb bici, anant a fer la compra amb bici, anant a les festes universitàries amb bici, anant de cap de setmana amb bici… A l’hivern, fins i tot vaig passejar-me per un canal congelat amb bici!
Aquí sota tens vídeo sobre Groningen que retrata els privilegis d’una ciutat inundada de bicicletes –es diu que en aquesta ciutat del nord d’Holanda hi ha fins a tres bicis per habitant, coses de les ciutats universitàries… I més avall trobaràs la traducció al català del text publicat pels autors del film.
No és cap secret que tots els racons dels Països Baixos són un gran lloc per pedalar. I a Groningen, una ciutat del nord del país amb una població de 190.000 habitants i un 50% pel que fa a l’ús de la bici en els trajectes, moure’s amb bicicleta no podria ser més agradable. El gran nombre de gent que pedala amunt i avall us sorprendà, així com l’absència d’automòbils en un centre de la ciutat en què els cotxes semblen haver-se extingit. El nucli de Groningen és molt calmat. La gent fa encàrrecs amb bici, va a treballar amb bici i fins i tot se’n va de vacances amb bici.
La història que explica com aquesta ciutat ha arribat fins aquí és una barreja entre les polítiques de transport, la localització d’aquest indret i la casualitat. Podeu conèixer-la a través del vídeo, que, en essència, explica que cap als anys setanta Groningen va decidir emprendre noves politiques per facilitar moure’s a peu i amb bici per la ciutat, tot convidant la gent a no agafar el cotxe. Arran de crear més zones per a vianants, carrils bici per tot arreu i fixar un patró de circulació que impedia els cotxes travessar la ciutat pel mig, Groningen va aconseguir fer de la bicicleta els mitjà de transport més ràpid i més popular en la majoria dels casos.
Groningen és una mena de nirvana de la bicicleta. Quan vaig anar-hi per primer cop no podia parar de somriure en veure tot el que em rodejava. En un intercanvi d’e-mails amb el meu amic Jonathan Maus, de Bike Portland, ell va descriure la ciutat com “un conte de fades”, just el mateix que vaig pensar jo. De fet, per a aquest petit vídeo, originalment havia triat el títol de “Groningen: el món de bicicletes dels teus somnis”, però al final vaig reconsiderar-lo, ja que no es tracta pas d’un projecte oníric o infantil, sinó de voluntat política i planificació. El que s’ha fet a Groningen es pot fer a qualsevol altre lloc.
En el nostre vídeo veureu el pàrquing de 10.000 bicicletes que hi ha a l’estació de tren, algunes de les infraestructures que fan possible que els ciclistes es desplacin amb rapidesa i seguretat, i sentireu les veus d’alguns dels habitants de Groningen que van amb bici absolutament a tot arreu. Però tal i com un dels entrevistats –el professor Ashtworth– va voler que subratllés, encara que en els tres dies que jo vaig ser allà fes sol i calor, cal tenir en compte que la gent també agafa la bici durant al llarg del fred hivern que caracteritza el país. Com en altres ciutats en què la bicicleta hi és popular, tenen grans problemes amb els robatoris i els residents sempre clamen per més pàrquings de bicis, però em penso que, en una ciutat en què el 50% dels trajectes es fan pedalant (60% al centre), molts de nosaltres afrontaríem aquest afer amb naturalitat.
Espero que t’hagi resultat interessant. Si per casualitat et dediques a la política o a l’urbanisme, fes un cop d’ull en aquest enllaç. Salut i Gazelles.
Encara no hi ha comentaris.