“On est ensemble”
Una de les coses que m’han ensenyat el africans és a tenir més respecte cap a les persones que m’envolten. Des que vaig trepitjar aquest continent que ningú no ha deixat de preguntar-me per la meva salut o la dels meus familiars. L’actitud He de confessar que això al principi em posava negre. Tant si era per comprar […]
El Senegal i Gàmbia, ‘no problem’
Després de gairebé 2.000 quilòmetres de desert finalment arribava al Sahel, tal i com es coneix la franja subsahariana que precedeix els climes tropicals a l’Àfrica. El següent país on vaig entrar va ser el Senegal, al qual vaig accedir travessant el seu riu homònim i que marca la frontera amb Mauritània. Venint d’un país que és desert en […]
Adéu, Sàhara
Han estat molts dies i molts quilòmetres pedalant pel Sàhara. En els moments de feblesa m’he demanat mil cops què coi se m’hi havia perdut, en aquest desert. Però ara, en la distància (més concretament des d’un platja del Senegal, a sota d’una palmera i amb una cervesa a la mà), m’adono del valor de l’esforç i el patiment d’aquests dies de […]
Banda sonora d’una etapa pel desert
Al desert, la música m’ha ajudat molt a trencar amb la monotonia i a seguir pedalant quan el cansament i la calor m’emboiraven la ment. Matí Als matins veia sortir el sol amb les lletres bucòl·liques del Roger Mas i les melodies tranquil.litzadores d’Antònia Font. Quan se m’havien despertat les cames pujava la intensitat acompanyat per Orxata Sound System, At Versaris o l’ultim disc d’Obrint Pas. Si em […]
Partit de Champions al desert
A mig camí entre Nouadhibou i Nouakchott hi ha l’única àrea de servei en cinc-cents quilòmetres de desert. Vaig intuir que aquell seria l’únic lloc on podria veure el partit de tornada de semifinals de Champions contra el Madrid i m’hi vaig aturar per esperar que comencés. El Hametu, el gerent del negoci, m’hi va deixar plantar la […]
Més desert: Mauritània
Després de més de 1.200 quilòmetres de desert pel Sàhara Occidental, encara me’n quedaven 700 més per Mauritània. La primera ciutat per on vaig passar va ser Nouadhibou, d’on surt i arriba un tren de tres quilòmetres de llargada –considerat el més llarg del món– que s’endinsa a les mines de ferro de Zouérat. Molts mauritans hi […]
Mauritània, un país de transició
Mauritània és el país on es troben l’Àfrica del nord i l’Àfrica occidental. La meitat dels seus tres milions d’habitants són de raça negra, mentre que la resta, d’ascèndencia àrab. Hi conviuen cinc ètnies diferents: els moros blancs, els moros negres (antics esclaus arabitzats), els soninké, els fula i els wòlof. Aquesta barreja de cultures fa que el francès […]
Cagada en terra de ningú
Abans de passar duanes i travessar els quatre quilòmetres de terra de ningú que separen Mauritània de l’estat marroquí, aprofito per anar a fer un mos a l’àrea de servei que hi ha just abans de la frontera i gastar-me els últims dirhams en una bona tajine. Al final, però, de bona, res, i les […]
Entre les onades i les dunes: el Sàhara Occidental
Aquestes són les fotos que vaig fer des de Tan-Tan fins al sud de Dakhla. Després de travessar la platja Blanca i arribar a la desembocadura del riu Draa, uns pescadors em van acollir durant una tempesta de sorra que no em permetia pedalar. Vivien en una barraca feta a base de palets i plàstics de […]
L’Avantmatx
Sóc a Boujdour, al Sàhara Occidental, i d’aquí a tres dies hi ha el primer dels quatre clàssics d’aquest mes d’abril tan boig i atapeït. Un cop surti d’aquí, el televisor que tindré més a la vora serà a Dakhla, a uns 350 quilòmetres al sud. Si hi vull arribar a temps, potser que em posi […]
