Per la República Bananera

mapa-republica-bananera

Després d’una etapa molt llarga i entortolligada per Guatemala, quan vaig arribar a Hondures em vaig posar a pedalar per la carretera principal tota l’estona. La meva idea era resseguir l’asfalt fins que s’acabés, més o menys en algun punt entre la població de Trujillo i la de Limón…

Hondures

Posta de sol a la localitat d’Omoa.

 

Hondures

Puerto Cortés.

 

San Pedro Sula

San Pedro Sula, tristament coneguda per ser una de les ciutats més perilloses del món pel que fa al crim de carrer i a les extorsions.

 

Catedral San Pedro Sula

Catedral de San Pedro Sula.

 

Reportatge sobre San Pedro Sula, potser una mica groc però gens allunyat de les històries que em va explicar el recepcionista de l’hostal per dissuadir-me de sortir a sopar a fora (encara que fos la nit de Nadal):

 

platan

El meu sopar de Nadal.

L’endemà, dia 25 de desembre, em vaig posar a pedalar per un paisatge molt tropical i aparentment poc nadalenc…

Hondures

Fins que…

Hondures

Voilà!

Hondures

Embargat per l’esperit nadalenc, vaig posar-me a celebrar tots els àpats com Déu mana:

Hondures

Dinar de Nadal.

 

Hondures

Dinar de Sant Esteve.

 

El dia 27 vaig reprendre la ruta tot recordant el que havia llegit sobre el terme “república bananera”: fa referència a un país empobrit i políticament inestable que depèn d’un producte que li aporta poc valor afegit.

Hondures

El concepte el va popularitzar un escriptor americà a principis del segle XX en referència Hondures i al poder que la United Fruit Company tenia sobre aquest país centramericà.

Hondures

Per sorpresa meva, vaig veure moltes més plantacions de palmeres que no pas de bananers.

Hondures

I és que l’oli de palma s’ha convertit en un producte molt popular, barat i ràpid de cultivar, que s’utiliza per fer un munt de productes: des de xocolata i mantegues fins a xampú i olis per al cotxe.

Hondures

Es tracta d’un fruit que creix en molts països en vies de desenvolupament i que s’exporta a tota el món.

Hondures

El cultiu de la palmera dóna feina a molta gent (tot i que sovint les condicions són deplorables), però les conseqüènies medioambientals (sobretot desforestació) són difícilment reparables…

Hondures

Després de 300 quilòmeters pel país vaig arribar a la ciutat de la Ceiba, on vaig deixar de pedalar per pujar en un vaixell i anar a celebrar el Cap d’Any fent submarinisme en un illa tropical.

La Ceiba

La Ceiba

 

P1030623

Llàstima que abans de pujar al vaixell vaig haver de deixar totes les armes…

 

Al cap d’una setmana de descans, buceig i uns quants “mojitos” vaig tornar al meu hàbitat natural,

Hondures

passant per tot de pobles petits 

Hondures

plens de gent amable

Hondures

i en cap cas violenta

Hondures

(encara tenia San Pedro Sula i la mala fama d’Hondures ficats al cap!).

Hondures

En aquella zona del país la calor era tan intensa que de tant en tant havia de parar a prendre una Fresca

Hondures

(pagant al comptat, esclar).

Hondures

Finalment vaig arribar a la famosa població de Trujillo, d’on es diu que Colom, al trepitjar terra després d’un dels seus viatges per les aigües profundes de l’Atlàntic, va pronunciar la frase que donaria nom al país: “Gracias a Dios que salimos de estas honduras!”

trujillo2

Vistes des del mirador de Trujillo.

 

Hondures

Amb un policia de Trujillo.

 

Hondures

Bucejant…

 

Hondures

…amb un americà…

 

Hondures

…que amablement em va acollir a casa seva.

 

Hondures

 

Hondures

Nena hondurenya.

De Trujillo vaig posar rumb a Limón, un poble garífuna des d’on vaig continuar pedalant per les pistes de la vora del mar que menen fins a la petita localitat d’Iriona.

Hondures

Direcció Limón.


Hondures

Arribant a Limón.

 

Hondures

Cases de Limón…

 

Hondures

 

Hondures

 

Hondures

 

Hondures

Pulpería Flores (i els calçotets del senyor Flores assecant-se).

 

Hondures

Una altra “pulpería” (botiga de queviures).

 

Hondures

 

Hondures

Un fuster amb la seva bici de fusta.

 

Hondures

Tres, dos, un…

 

Hondures

Lluís!

 

Hondures

Caçadors a cavall.

 

Hondures

Hamaques fetes amb xarxa de pescar.

 

Hondures

Limón, de nit.

 

Hondures

“La frecuencia más cariñosa del pueblo.”

 

Hondures

En un restaurant.

 

Hondures

Una “baleada” (“tortilla” farcida d’ou, carn, formatge i el que faci falta…).

 

Hondures

Platja a mig camí entre Limón i Iriona.

 

Hondures

Un arbre de mango.

 

Hondures

Amb els policies d’Iriona, que a falta d’un hotel o d’un lloc “segur” (sic) on acampar, em van convidar a dormir a la seva caserna.

 

Hondures

El meu llit.

 

Hondures

El calabós d’Iriona.

 

Hondures

Un cotxe patrulla un pèl antic…

 

Hondures

…donat per Taiwan.

 

L’endemà de dormir amb els policies vaig esmorzar amb ells i vaig posar-me en marxa en la que seria la meva última etapa abans no agafar una canoa i endinsar-me a la jungla de la Mosquítia…

Hondures

El camí era una mica complicat,

Hondures

però per sort aquest vailet em va guiar amb el seu cavall durant un tros perquè no em perdés.

Hondures

Em dirigia cap al riu,

Hondures

a una zona propera al poblat de Batalla,

Hondures

des d’on, segons m’havien dit, agafaria un dels “pipantes” (canoes) que porten gent i mercaderies cap als poblats de la selva…

Hondures

Abans d’arribar al riu em vaig haver d’enfangar una mica els peus….

Hondures

…i quan em pensava que ja hi havia arribat,

Hondures

resultava ser només un bassal enmig del camí.

Hondures

Finalment,

Hondures

després d’empènyer la bici durant una bona estona,

Hondures

vaig aconseguir arribar al riu que m’havien dit.

Hondures

Això sí, vaig haver-me d’esperar unes quantes hores abans no arribés una canoa a recollir-me…


Si vols col·laborar amb Bicicleta i Manta, pots deixar el teu comentari, compartir l’entrada a les xarxes socials o bé implicar-t’hi d’una manera més directa. Merci!

,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari