L’estat de Oaxaca i el de Chiapas els vaig haver de travessar força ràpid perquè el visat de Mèxic m’estava a punt de caducar. De totes maneres, a la capital de Oaxaca m’hi vaig quedar uns quants dies, ja que la ciutat, d’estil colonial i declarada Patrimoni de la Humanitat, té un munt de coses per oferir…

A la capital de l’estat de Oaxaca, Oaxaca.

Edifici colonial.

Gegants…

En una “calenda” universitària.

Una “calenda” davant del temple de Santo Domingo de Guzmán.

Durant la meva estada a Oaxaca em vaig haver de canviar d’hostal; per sort no vaig haver d’anar gaire lluny…

Hamaques del terrat.

Classes de ball…

Correfocs…

Geganta.

Formigues “chicatanas”.

Dona zapoteca venent “chapulinles”.

Subsituïnt les crispetes…

Acampant a l’ajuntament de San Pedro de Totolapa.

“Mujer juchiteca” (Juchitán de Zaragoza).

Pensió…

…però no n’hi havia.

Hora del pati.

Estàtua de Benito Juárez.

Cuina.

“Carne al pastor”.

A l’oficina de migració, esperant poder sortir del país després d’haver-m’hi estat estat 24 hores més del compte (6 mesos i un dia, em van fallar les matemàtiques)
Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera encara més directa. Merci!
Encara no hi ha comentaris.