Un xarrup d’Àfrica

Un Xarrup d'Àfrica

Decidit a fer un llarg camí però sense cap rumb en concret, vaig marxar de casa un pèl confós. Què volia, què buscava, què em proposava, en realitat? L’únic que tenia clar era que volia marxar a fer un viatge de veritat. I que volia fer-lo tot sol. Volia partir sense saber exactament quan tornaria i volia pedalar fins a cansar-me’n. Volia conèixer altres maneres d’entendre el món i desprendre’m de la que se m’havia inculcat.

Les primeres setmanes a la carretera van ser estranyes. Cada dia era una mica més lluny de casa però no me n’acabava d’allunyar del tot. Les trucades i els missatges eren una rutina més de la meva vida com a cicloturista. No m’agradava: havia marxat per aïllar-me del meu món però la tecnologia no em deixava. La cobertura del mòbil, sempre al màxim; tots els bars tenien Wi-Fi, la petita placa solar que duia mai no fallava…

Finalment, després de passar uns quants dies a Tànger, la comunicació constant amb els de casa es va apaivagar. La calma, el silenci i el repòs dels pobles pescadors van absorbir-me per complet. Vaig deixar de preocupar-me per tot el que havia deixat enrere i vaig començar a fruir de tot el que em venia per davant: enmig de l’aparent desori dels mercats, algú em demana a si m’havia perdut; al voral d’una carretera, un pagès m’oferia ajuda per arreglar una punxada; a dalt de tot d’un port de muntanya, uns joves berbers m’invitaven a dinar amb ells…

A mesura que Marroc avall vaig anar coneixent el caràcter obert i hospitalari dels seus habitants. A les carreteres, però, la llei que imperava era una altra: clàxons desbocats, camions suïcides, forats a la calçada, nens innocents tirant-me pedres… Amb tot, un seguit de trifulgues que contrastaven amb l’amabilitat d’aquell país però que, malgrat tot, em van servir com a entrenament abans no endinsar-me en la resta de països pels quals pedalaria al llarg dels vuit mesos següents: el Sàhara Occidental, Mauritània, el Senegal, Gàmbia, Guinea Conakry, Mali, Burkina Faso, Ghana i Togo.

Aquí sota, un muntatge fotogràfic que vaig passar a La nit del viatger i a l’Agrupació Excursionista de Palafrugell. Està muntat pensant en la meva xerrameca, per això dura tant.


Si vols llegir entrades relacionades, pots navegar pel Mapa d’un viatge a l’Àfrica. Salut!

 

,

3 Responses to Un xarrup d’Àfrica

  1. Miquel 13/05/2013 at 17:10 #

    Bona ruta :)

Trackbacks/Pingbacks

  1. Pedalant pel Sàhara | bicicleta i manta | simplement sobre rodes - 04/12/2012

    […] Un xarrup d’Àfrica […]

  2. Frank Van Rijn, una vida a la carretera | Bicicleta i manta | Webs i viatges sobre rodes - 05/04/2013

    […] Un xarrup d’Àfrica […]

Deixa un comentari