Després d’uns dies atrapat a Agua Verde, una llanxa em va recollir i em va deixar a San Evaristo, des d’on vaig poder continuar pedalant fins La Paz, capital de la Baixa Califòrnia Sud. Allà m’esperaven el Doctor Simi i la Mara i l’Elti, que em van acollir durant uns dies. De La Paz vaig […]
Després d’un any sencer en què el meu únic vehicle havia estat la bicicleta, el vol des de Xangai fins a Anchorage va ser infernal. De fet en van ser tres: Xangai – Seül, Seül – Seattle i Seattle – Anchorage. En total, 24 hores d’un viatge que, malgrat tot, em fer arribar a Amèrica abans del […]
Després d’una setmana pel Kazakhstan, el Vali i jo vam entrar a la Xina pel nord-oest, per la regió de Xinjiang, una àrea composta per muntanyes i desert que és habitada majoritàriament pels uigurs, un poble turc amb arrels a l’Àsia central. Les iurtes l’alfabet àrab, les mesquites i les cares de la gent ens recordaven molt als països […]
Venint dels paisatges lúgubres del Pamir, arribar al Kirguizistan va ser com acabar una pel·lícula de terror i entrar en un conte de fades. Els pics de 7.000 quedaven lluny i i les valls eren catifes de gespa on s’alçaven avets immenson i passejaven tot tipus d’animals. Sobretot cavalls. Cavalls immensos, esvelts i molt ben […]
Després de més de mil quilòmetres de desert, semi-desert i de molts països en què pedalar-hi no va ser d’allò més agradable, finalment vaig arribar al Tadjikistan, on m’esperava una icona cicloturista que m’ha ajudat a tirar endavant en els moments difícils: la Pamir Highway, una carretera construïda pels soviètics que té diversos passos de més de […]
L’arribada a l’Uzbekistan va ser força decebedora, ja que després dels cinc dies pel desert turcmè ens esperàvem una recompensa que mai no va arribar. Tot al contrari, encara vam haver de passar uns quants dies en una planura erma, monòtona i interminable. Una de les poques coses que van millorar respecte al país anterior va ser la […]
Arribat a la frontera entre l’Iran i el Turcmenistan em vaig trobar el Valentin, un ciclista alemany que havia conegut a Teheran. Ens esperaven 500 quilòmetres en línia recta pel desert del Karakum i només cinc dies de visat de trànsit per travessar-lo. La primera etapa, de Saracks fins a Hanhowuz, va ser la més dura: vent […]
Vaig arribar a l’Iran des del Kurdistan iraquià. La simpatia kurda encara em va acompanyar al llarg d’unes quantes etapes, ja que el territori d’aquesta nació s’estén per bona part de l’Iran. A l’hora de canviar moneda, degut a les sancions internacionals aplicades sobre l’Iran, de cop i volta em vaig convertir en milionari, amb […]
El Kurdistan iraquià és una regió autònoma de l’Iraq que compta amb un exèrcit i una policia pròpia que controlen la major part del que consideren el seu país, excepte algunes ciutats econòmicament imporants com Mòsul i Kirkuk, on vaig procurar no acostar-me. Cada vint o trenta quilòmetres hi ha controls policials per mantenir el territori al marge […]
Bicicleta i Manta va néixer durant una ruta a pedals des de Catalunya fins a Togo. Després d'un parell d'anys d'haver retornat a casa, al 2013 el web es va convertir en el relat del que en Raimon Escapa feia temps que cavil·lava: la volta al món amb bicicleta.
Fes-te membre de Warm Showers, una comunitat cicloturista sense diners pel mig; només bones persones amb ganes de conèixer el món i d'intercanviar punts de vista. Comença per aquí.
