Turquia, un llarg adéu a la Mediterrània

Vaig arribar a Turquia per la part europea, parant a fer un te i un plàtan a la ciutat de Tekirdag

abans seguir cap a Istanbul.

A l’antiga Constantinoble, vaig trobar un gironí molt amable que em va acollir durant una setmana al seu pis de la vora de la plaça Taksim, des d’on vaig aprofitar per anar a visitar la ciutat.

La meva intenció era resseguir el nord de Turquia per la costa del mar Negre,

però com que ja era desembre

i fotia molt fred

vaig canviar de plans i me’n vaig anar cap al sud , tot resseguint la costa del mar Egeu,

fins arribar a la ciutat d’Esmirna.

Allà vaig conèixer un grup d’estudiants que em van cedir una habitació on em vaig instal·lar durant unes setmanes, ja que necessitava fer temps per tal d’arribar al Pamir passat l’hivern.

Després d’un mes de gaudir de les comoditats d’una llar, vaig seguir pedalant per la costa oest del país, on el clima mediterrani i els camps de tarongers em van ajudar a reprendre la ruta.

Pel camí, vaig visitar unes quantes ruïnes gregues i romanes, com les de l’antiga ciutat de Pèrgam (on algun il·luminat es va inventar el pergamí)

o les de l’actual Pamukkale (on hi ha qui diu que en van sorgir els balnearis).

Tota la costa del mar Egeu és plena d’antiqualles clàssiques que remeten a la batalla de Troia i a altres gestes d’antics herois.

I a les necròpolis on són tots enterrats,

avui el turisme els ressucita amb esports d’aventura,

viatges organitzats,

banys d’aigua calenta

i epitafis restaurats.

Em vaig fer un fart de fer el guiri entre turistes orientals,

fins que després d’haver-ho vist tot,

o gairebé tot,

vaig fer l’última foto

i vaig agafar la bici de nou.

Vaig passar per la ciutat d’Antàlia,

vaig resseguir la costa sud del país passant per davant de Xipre

i per tot de pobles petits i costeruts,

fins que al cap d’unes quantes acampades

vaig arribar al Kurdistan

on la gran planura de l’est de l’Èufrates em va portar a la ciutat d’Urfa,

on les epurnes del foc

es van convertir en peixos sagrats

que endrapen

tot el que se’ls dóna.

Més fotos de Turquia, aquí.