Al desert, la música m’ha ajudat molt a trencar amb la monotonia i a seguir pedalant quan el cansament i la calor m’emboiraven la ment.

Matí

Als matins veia sortir el sol amb les lletres bucòl·liques del Roger Mas i les melodies tranquil.litzadores d’Antònia Font. Quan se m’havien despertat les cames pujava la intensitat acompanyat per Orxata Sound System, At Versaris o l’ultim disc d’Obrint Pas. Si em responien bé, mantenia el ritme amb The Strokes, Sublime o The Killers. I si em feien figa les intentava revifar amb NOFX, The Offspring o Dropckick Murphys.

Passades les hores intentava fer front a la calor amb aquesta cançó de La Troba Kung-Fú, que m’ajudaven a prendre’m la situació amb una mica d’ironia, com aquesta o aquesta altra.

Al migdia parava a menjar alguna cosa amb música reivindicativa sahrauí. Quan tornava a agafar la bici ho feia a un ritme lent i còmode, per fascilitar la digestió. Les petites grans històries de Manel i les lletres de Mishima m’ajudaven a centrar-me en cada pedalada i a no mirar cap a l’horitzó.

Tarda

Al ritme del Boomerang el sol s’anava desplaçant a poc a poc cap a l’oest. La meva ombra s’engrandia, els camells solitaris buscaven el seu ramat i jo agafava l’iPod de la bossa del manillar per canviar de cançó. Amb Clap Your Hands Say Yeah intentava veure les noves tonalitats del paisatge que m’havia acompanyat durant tot el dia.

Al capvespre el vent amainava i deixava de fer tanta de calor. Boc Party, The Yeah Yeah Yeahs, The Dandy Warhols, Fanfarlo i Xavier Rudd m’ajudaven a imaginar-me que el que sortia del meu camelback no era aigua calenta barrejada amb sorra sinó cervesa freda acabada de sortir del barril d’un bar.

Quan el sol es ponia, el compta-quilòmetres ja en marcava 100. Havia complert el meu objectiu. Tots els quilòmetres que fes a partir d’ara no els hauria de fer l’endemà. Podia relaxar-me i posar una mica de reggae. Començava amb clàssics jamaicans com The Wailers, Jimmy Cliff o Peter Tosh; continuava amb rastafaris africans més moderns com Alpha Blondy i Tiken Jah Fakoly; i seguia amb el raggamuffin de Sizzla, Capleton i Alborosie. Si encara em quedaven forces, les acabava de cremar amb una mica de drum’n bass.

Nit

Finalment el sol es ponia rere l’Atlàntic i era hora de trobar un lloc on acampar. Amb la llum de la lluna o d’una foguera, sopava acompanyat de la melodia d’algun grill. Em rentava les dents amb el mínim d’aigua possible i em ficava a la tenda per adormir-me amb Sigur Ros o Explosions in the Sky i somiar tota la nit.