Menú secundari

Entre la paranoia i la realitat: Alaska

mapa-alaska

Després d’un any sencer en què el meu únic vehicle havia estat la bicicleta, el vol des de Xangai fins a Anchorage va ser infernal. De fet en van ser tres: Xangai – Seül, Seül – Seattle i Seattle – Anchorage. En total, 24 hores d’un viatge que, malgrat tot, em fer arribar a Amèrica abans del que preveia, ja que mentre sobrevolava el Pacífic vaig recuperar totes les hores –i més– que havia anat perdent mentre pedalava ca a la Xina.

Untitled

Per sort, el meu hoste de Warmshowers em va venir a recollir a l’aeroport amb la seva pick-up i em va arrrecerar a la seva casa d’Anchorage durant un parell de dies que vaig aprofitar per descansar i posar la bici a punt.

Untitled

Tot i que el paio era solter tenia una nevera com la de Family Matters,

Untitled

però passejant pels carrers d’Anchorage aviat vaig entendre que era normal,

anchorage

ja que a Amèrica tot és sempre una mica més gran: els grafitis,

Untitled

els esmorzars,

Untitled

les cobertes de bicicleta,

Untitled

els cotxes del Batman,

Untitled

les jardineres,

Untitled

els quads,

Untitled

els 4×4,

(o les llevaneus?)

Untitled

les caravanes,

caravana

les autocaravanes

Untitled

(de la mida d’un autobús),

Untitled

els llops,

llop

els búfals,

Untitled

els salmons,

Untitled

els cérvols,

Alaska

els óssos…

os-museu-anchorage

 –

‘Into the wild’

Vist el panorama –i donat que les meves dues úniques referències sobre Alaska eren Into the Wild Grizzlie Man vaig decidir anar al que vindria a ser el Decathon americà perquè m’equipessin amb el que em fes falta.

REI

Mentre m’hi passejava embadalit, un personal atent i ben informat em va assessorar perfectament sobre tot el que em calia per sobreviure a l’Alaska salvatge i prehivernal.

reidins

Amb el meu picarol antiossos

Untitled

i amb el meu esprai antiossos ja estava preparat per arrencar (o això em pensava).

Untitled

Durant tot el primer dia de pedals una frase ressonava dins del meu cervell: I’d better carry my gun, la resposta que em va donar el noi de la botiga quan li vaig preguntar si aquells dos invents realment funcionaven…

Untitled

Vaig procurar no pensar-hi més i deixar de recordar algunes de les històries que m’havien explicat i dels

Untitled

vídeos que havia per motivar-me.

Com a europeu, se’m va fer estrany –i fins i tot còmic– haver d’aprendre’m tot de mesures per no convertir-me en el sopar d’una bèstia salvatge: pixar i cagar lluny de la tenda, penjar el menjar d’un arbre, cantar mentre camino pel bosc, posar música amb l’altaveu del mòbil, quedar-me quiet si em trobo un grizzly als morros, lluitar-hi amb un bastó si es tracta d’un ós negre…

Untitled

Però quan el dia 4 de setembre vaig arribar al primer càmping i em vaig trobar aquest cartell al lavabo

Untitled

les vaig recordar totes fil per randa.

Untitled

Encara que no ho digués enlloc, també vaig fer una foguera per si de cas… Però tot i així he de confessar que aquella primera nit no vaig aclucar ull: el càmping estava completament buit i no vaig parar de sentir sorolls estranys que alimentaven una paranoia que només havia fet que començar.

Untitled

Per sort, l’endemà al matí vaig poder tornar a una carretera ampla i sota un cel ben clar.

Untitled

Durant els primers dies em va fer tan bon temps que vaig poder veure el mont McKinley amb molta nitidesa, cosa no gaire freqüent,

Untitled

ja que tot i ser la muntanya més alta d’Amèrica del Nord (6.194 metres) sovint la cobreixen boires molt espesses.

Untitled

Al llarg d’aquella primera quinzena de setembre, els dies encara eren molt llargs.

Untitled

Em trobava a una latitud molt septentrional on a l’agost mai no s’acaba de fer fosc, o sigui que afortunadament no havia de córrer per plantar la tenda.

Untitled

Tot i que procurava no endinsar-me gaire en els boscos pel que pogués arribar a trobar-m’hi, sovint havia de fer-ho per tal d’abastir-me d’aigua o de llenya.

Untitled

En ocasions com aquesta, treia la meva nova arma i,

Untitled

empunyat-la ben fort,

Untitled

el meu cos activava l’estat d’emergència.

Untitled

Malgrat que aquí estava fent el gilipolles perquè

Untitled

la carretera era al costat,

Untitled

qualsevol excusa m’alimentava de nou la fòbia als óssos.

Untitled

I em torturava de nou pensant que aquella nit hauria de tornar a dormir a la tenda i en un càmping desert,

Untitled

sense cap rastre d’activitat humana i amb uns quants indicis de vida animal.

Untitled

Sort del meu esprai.

Untitled

I sort que, malgrat la temporada turística ja s’havia acabat, alguns càmpings mantenien els lavabo oberts tot i estar tancats i barrats.

Untitled

Això em va estalviar unes quantes nits d’insomni.

Untitled

Cap a la Denali Highway

Des que vaig sortir d’Anchorage vaig estar pedalant en direcció nord tota l’estona.

Untitled

El meu objectiu era arribar a Cantwell, 200 quilòmetres al sud de Fairbanks, on comença una pista anomenada Denali Highway, que només és oberta durant l’estiu.

Untitled

Els colors de tardor i la neu als cims m’advertien que em podia caure la primera nevada en qualsevol moment,

Untitled

però vaig tenir sort i vaig poder anar tirant milles i

Untitled i

apropar-me al meu objectiu sense cap ensurt.

Untitled

Un cop al trencall,

Untitled

quan vaig anar a buscar gasolina per cuinar amb el fogonet,

Untitled

vaig anar a parar a un lloc força curiós.

Untitled

Era la casa i el negoci d’aquest paio,

Untitled

que feia poques hores s’havia trobat un ant atropellat

Untitled

i justament buscava algú perquè l’ajudés a rematar la feina que ja havia començat.

Untitled

Després d’una dutxa i d’uns hot dogs

Untitled

també em va convidar a instal·lar-me a la seva autocaravana atrotinada.

Untitled

I llavors ja sí que ens vam posar a la feina.

Untitled

D’aquelles costelles en podria menjar tot el poble.

Untitled

Què dic, tot poble, el comtat sencer!

Untitled

(tot i que a Alaska se’n diuen boroughs)

Untitled

Allà hi havia molta carn.

Untitled

I encara en quedava molta de penjada. 

Untitled

Una sola costella pesava una barbaritat.

Untitled

Imagina’t tota la col·lecció…

Untitled

Quan vam haver acabat la feina, vam reposar una estona

Untitled

i vam encendre la barbacoa.

Untitled

El resultat, tot i que una mica adulterat per tot de salses estranyes, va ser espectacular: similar a la carn de vedella, res a veure amb la de xai, i una textura suau, tendra i melosa.

Alaska

El que no ens vam poder acabar ho vam ficar dins del cotxe

Untitled

i ens en vam anar a repartir-ho entre els 200 habitants del poble.

Untitled

Després del darrer veí,

que estava decorant el jardí amb uns troncs d’avet infectats per un virus molt comú a Alaska encarregats de fer aquests bonys,

Untitled

també vam passar a alimentar –amb pinso– la mascota de l’escola.

Untitled

Encabat, vam anar a fer unes cerveses

Untitled

a l’únic bar de Cantwell,

Untitled

on un paio amb un ukelele em recordava els perills de de la vida salvatge a Alaska mentre un soldat veterà m’explicava tot de batalletes sobre l’Afganista, el Vietnam i l’Iraq. I’ve been to many wars, man, but when I moved to Alaska and found the first grizzly bear in my backyard… That was fucking scary, buddy,  just be careful when you go out there with your bike.

Untitled

Diria que la cançó parlava precisament d’un encontre amb un ós, però com que el soldat no parava de xerrar només vaig entendre una cosa: because you’re dead:

A la Denali Highway

L’endemà d’aquella vetllada vaig fer l’últim tram d’asfalt i em vaig endinsar a la famosa Denali Highway,

Untitled

220 quilòmetres de pista que a l’hivern només es poden fer amb moto de neu, esquís o trineu.

Untitled

A l’estiu la fan molts ciclistes, però en aquella època de l’any només hi vaig trobar caçadors que aprofitaven els últims dies abans que els óssos no es posessin a hivernar –just quan necessiten més font de proteïna, es veu.

Untitled

La major part del temps no passava ningú

Untitled

i em trobava sol

Untitled

enmig d’un paisatge rogenc i groguenc que era bonic però no deixava de tenir un toc una mica sinistre.

De tant en tant topava amb alguns signes de vida humana;

Untitled

gent solitària

Untitled

amb ganes d’aventura,

Untitled

calma,

Untitled

pau

Untitled

i tranquil·litat.

Untitled

Justament el mateix que vaig trobar jo.

Untitled

Untitled

Untitled

Untitled

Entre tota aquella naturalesa, de tant en tant un cartell em recordava per què els EUA van comprar Alaska als russos i per què tants pioners (i pioneres) van venir fins aquí dalt.

Untitled

Alguna cabina plantada enmig del no-res també feia referència a aquell passat.

Untitled

I és que la tradició dels antics miners de deixar el seu últim dòlar per si havien de tornar al bar amb les mans buides no havia mort. L’única diferència és que ara s’ha convertit en costum turístic que jo també vaig voler seguir deixant un dels meus bitllet iranians (que vaig col·locar al costat d’un d’israelià).

Untitled

Mentre feia un cafè i parlava amb l’amo, vaig descobrir un altre costum molt americà, el de les enganxines polítiques,

Untitled

que tornen bojos tant a conservadors

Untitled

com a liberals,

Untitled

per bé que diria que, pel que havia anat veient des d’Anchorage,

gunsandcoffee

Alaska és un estat

Enganxina

més aviat republicà,

enganxina1

per no dir dels que més.

enganxina2

De fet,

troops

algunes de les enganxines

enganxina3

eren tan conservadores i anti Obama

Enganxina6

que vaig recordar que,

enganxina4

precisament,

Enganxina5

la cara visible del Tea Party,

enganxina7

la Sarah Palin,

palin

és d’Alaska i en va ser la governadora del 2006 fins al 2009;

enganxina9

i que, malgrat les seves posicions polítiques ultraconservadores,

enganxina8

realment té una manera molt moderna de ficar-se els americans a la butxaca.

Alaska: vedat de caça

Entre la pluja que va caure i el fang que es va generar, enlloc dels tres dies que havia programat me n’hi vaig estar cinc, pedalant per la Denali Highway.

Untitled

Per sort, a mesura que avançava, trobava cada cop més caçadors, la majoria, molt encuriosits i amables amb mi.

Untitled

Uns paraven a donar-me una cervesa,

Untitled

d’altres em convidaven a fer un cafè asseguts al capó de la seva pick up,

Untitled

i alguns fins i tot em convidaven a passar a l’interior del seu RV (recreational vehicle)

Untitled

–molt acollidors, per cert.

rv-dins

N’hi va haver uns que em van deixar fer-me una foto amb la seva escopeta,

Untitled

tot i que el que realment els agradava era que jo els fes fotos a ells

maclaren-caribou

amb els seus

moose-denali

trofeus de caça

os-riu

(o els del seu pare)

Untitled

Pit stop al Denali River Lodge

Passat l’equador de la Denali Highway vaig creuar el Maclaren River.

Untitled

Allà vaig trobar el Maclaren River Lodge,

Untitled

on un aquest boig de l’heliski

Untitled

em va convidar a plantar-hi la tenda i, a faltar de neu,

maclaren2

a pujar a la seva altra joguina.

Untitled

Al cap de mitja hora navegant

vam arribar als peus del Maclaren Glacier,

Untitled

una àrea de tundra

Untitled

on només creixen arbustos petits

Untitled

i un dels menjars favorits del óssos.

Untitled

De tornada al lodge vam veure una mare i un fill que fugien d’alguna cosa.

Untitled

I és que, malgrat que no en tenien pinta, la zona també era plena de caçadors.

Untitled

Aquest, però, en comptes de quads i 4×4

Untitled

arrossegaven canoes

Untitled

on carregaven queviures,

Untitled

material de càmping

Untitled

i, si es donava el cas, els seus trofeus de caça.

moose-banyes

Cap a l’Alcan Highway

Carregat, jo també, amb tots els meus queviures (i, al portabidó del remolc, una botzina que em van regalar a falta de pistola),

Untitled

vaig fer els últims quilòmetres de pista fins que

Untitled

vaig tornar a l’asfalt.

Em dirigia a Delta Junction,

Untitled

un des punts més septentrionals on he estat mai

Untitled

i on comença l’Alcan Highway, una carretera que es va construir durant la Segona Guerra Mundial per connectar el Canadà amb Alaska.

Untitled

En aquell punt vaig fer un canvi de rumb i em vaig posar pedalar direcció sud, resseguint l’Alcan Highway i passant per llacs d’aigua impol·luta

Untitled

i pobles de només de 20 habitants on, a falta d’un bar, me n’anava a carregar la càmera a l’església

Untitled

i a passar l’estona a la vora del llac.

Untitled

Fins que es ponia el sol.

Untitled

La possibilitat de contemplar una aurora boreal no la vaig ni contemplar, ja que uns anys abans, també per aquestes dates, havia estat a les mateixes latituds i no en vaig veure ni rastre –és massa d’hora, diuen els que hi entenen.

Untitled

Però aquella mateixa nit, mentre buscava un lloc per fer pipí tot vigilant que cap ós no se’m mengés en l’escomesa, el picarol, l’esprai i la botzina em van caure de les mans quan, en mirar al cel, vaig veure que l’espectacle ja havia començat.

Untitled

Malgrat no ser la millor època de l’any,

Untitled

vaig poder veure les llums del nord durant quatre hores.

Untitled

En el llenguatge dels que hi entenen, les partícules de vent solar

Untitled

anaven xocant contra el camp magnètic de la Terra sense parar,

Untitled

generant llums llampants de color verd i,

Untitled

quan la cosa es posava més violenta,

Untitled

unes tonalitas vermelloses una mica horripilants.

Untitled

Les primeres nevades

L’endemà de la funció vaig seguir pedalant plàcidament –tot i que una mica endormiscat–  per l’Alcan Highway en direcció sud-est.

A la frontera amb al territori canadenc del Yukon em va caure la primera nevada.

Untitled

La carretera, però, continuava en perfecte estat.

Untitled

El temps va anar millorant progressivament.

Untitled

Vaig arribar a Haines Junction en un dia esplèndid en què no em feia res plantar la tenda,

hainesjunction

però una família de canadencs de classe mitjana em van convidar a anar a casa seva

Untitled

i em van recomanar que m’estés a la caravana del jardí fins que passés el temporal que es veuque era a punt d’arribar.

Untitled

Durant els tres dies que m’hi vaig estar, els vaig ajudar amb algunes de les coses que han de repetir cada any abans el mercuri no baixi fins a -40ºC i quedi tot colgat per la neu:

Untitled

Posar les joguines a cobert de l’altra caravana,

Untitled

reblar els quatre claus que quedaven per acabar la casa de fusta,

Untitled

guardar les bicis a la caseta de les bicis,

 Untitled

netejar la casa-arbre,

Untitled

buidar el remolc de la llenya

Untitled

i posar-la al seu lloc,

Untitled

deixar a punt una moto de neu

Untitled

i guardar l’altra al costat del John Deere…

Untitled

Gràcies a aquella família vaig passar uns dies molt agradables i vaig poder conèixer com com cal preparar-se per passar l’hivern en un dels llocs més durs del planeta.

hainesjunction2

Com que amb el temporal que havia enfarinat les muntanyes del voltant jo ja n’havia tingut prou, vaig tornar a pujar a la bici i vaig continuar pedalant en direcció sud abans no m’enganxessin més nevades.

Untitled

Però l’endemà de passar la nit en una gazebo (així n’hi diuen)

Untitled

em vaig llevar amb un fred que pelava

Untitled

i quatre dits ben bons de neu nova.

Untitled

Després de comprovar que pedalar en aquelles condicions seria difícil,

Untitled

vaig començar a recollir la paradeta amb molta calma,

Untitled

esperant que passés algun 4×4 salvador

Untitled

que em permetés resseguir-li les roderes.

Com que sabia que tard o d’hora passaria la màquina llevaneus i s’enduria, també, qualsevol rastre de la meva heroïcitat,

Untitled

vaig buscar un bon enquadrament per

Untitled

deixar constància de la meva proesa.

Untitled

I, per assegurar-me que jo i el meu ego quedàvem satisfets del tot,

Untitled

vaig tornar posar el trípode a la càmera

Untitled

per immortalitzar la neu,

Untitled

les muntanyes,

Untitled

i el meu posat de naturalitat absoluta.

Untitled

Després del book personal que m’acabava de fer, vaig retrobar l’asfalt.

Untitled

Amb tanta beneiteria se m’havia fet molt tard i

Untitled

començava a fer frescota.

Untitled

A sobre, se’m va girar un vent en contra que em va fer tornar a pensar en els óssos –si bufa de cara, t’ensumen i vénen pel darrere, diuen el que hi entenen.

Untitled

Quan ja tenia massa fred, quan mentalment ja estava força tocat i quan mecànicament les coses ja no em podien anar pitjor (del fred, se m’acabaven de trencar les dues manetes de canvi i només podia pedalar amb el plat petit i el pinyó gran), una cabina de fusta va caure del cel per oferir-me la seva misericòrdia.

Untitled

La porta era oberta i a dins hi havia tot el que necessitava i encara una mica més:

Untitled

menjar, cafè, espelmes, llenya, un parell de llaunes de cervesa i, fins i tot, un paquetet amb unes herbes similars a l’orenga però que fan una olor diferent.

Untitled

Em vaig posar content com feia dies que no m’hi posava.

Untitled

Vaig encendre el foc per fer-me el sopar

Untitled

i em vaig posar còmode.

Untitled

L’endemà al matí, com que s’hi estava molt bé, em vaig dir:

Untitled

‘Per què no t’hi quedes un parell de nits més?’

Untitled

I, dit i fet, vaig agafar la destral, 

Untitled

vaig (intentar) tallar una mica més de llenya 

Untitled

i vaig seure relaxadament –sempre amb l’esprai i la botzina ben a mà– a escriure les meves memòries.

Untitled

Per la Haines Highway

Passades aquelles minivacances vaig tornar a la feina.

Untitled

La meva destinació era Haines, al sud-est d’Alaska.

Untitled

Com que em dirigia a la costa, aviat vaig anar perdent metres i el paisatge es va tornar molt més amable.

Untitled

Les acampades tornaven a ser agradables

Untitled

i hi tornava a haver caçadors trempats que em llençaven cerveses des de la seva pick up.

Untitled

Un vespre, mentre uns turistes pescaven a la vora de la meva tenda,

Untitled

va aparèixer un ant amb la seva cria tot caminant pel riu.

Són realment grans, aquestes bèsties,

Untitled

sobretot els mascles.

moose

Però són les femelles les que no vols trobar-te quan si hi ha les seves cries pel mig (diuen que moren més humans per atacs d’ant que no pas d’óssos).

Mentre pedava per la Haines Highway, una de les més superpoblades d’óssos de tot Alaska, creuava els dits per no trobar-me’n cap.

Untitled

Però vaig topar amb un, de negre, que, per sort, aquell dia ja devia haver dinat.

osnegre

Finalment vaig arribar a Haines,

Untitled

un poblet famós per l’esquí, els salmons i les àguiles marines de cap blanc (bald eagles o àguiles calbes per als amics).

A Haines

haines

Allà em van acollir una parella de Warmshowers.

Untitled

No eren hippies, simplement els agradava viure al mig del bosc

Untitled

en una cabina sense aigua corrent ni electricitat.

Untitled

Jo em vaig estar a la del costat, la dels veïns, que com que no hi eren no van tenir cap problema en deixar-m’hi estar uns dies.

Untitled

Així que, altre cop, em vaig posar còmode

Untitled

i vaig gaudir de

Untitled

les vistes

Untitled

i de les coses simples que,

Untitled

a Alaska,

Untitled

es converteixen

Untitled

en un luxe.

Untitled

L’endemà vaig baixar a la platja

Untitled

per saludar les balenes,

Untitled

però com que no era el millor dia per veure’n els meus hostes se’m van endur a fer un volt amb bici

Untitled

per veure les esglésies ortodoxes que els russos els van deixar en herència

Untitled

quan van vendre el territori als americans.

Untitled

També vam anar a un bosc

Untitled

on hi ha tot de reproduccions de tòtems indígenes,

Untitled

que tenen signifcats diferents

Untitled

en funció dels animals que el cap de la tribu

Untitled

hi va voler representar.

Untitled

I finalment, per acomiadar-me d’Alaska, me’n vaig anar a veure com pescaven salmons a la desembocadura del Chilkoot River.

Untitled

Hi havia gent de tota mena gaudint tranquil·lament del seu esport preferit.

Untitled

Uns tenien més sort que els altres,

Untitled

però tothom semblava gaudir

Untitled

de la naturalesa

Untitled

tot llençant l’esquer una vegada i una l’altra.

Untitled

Però compte, perquè de cop i volta…

Untitled

Watch out, dude!

Untitled

Un grizzly apareixia a l’altra llera del riu

Untitled

i tots els pescadors havien de recular uns quants metres per no convertir-se en el seu dinar.

Untitled

Ell nedava amunt i avall panxacontent,

Untitled

bucejant ara per aquí i ara per allà,

Untitled

rumiant-se cap on tirar i

Untitled

gaudint del seu tiberi

Untitled

sense parar gaire atenció en els pescadors.

Quan aquell ós es va haver menjat l’últim salmó,

Untitled

va fer un rotet i es va girar per veure què més tenia a l’abast.

Untitled

Afortunadament,

 Untitled

va preferir seguir buscant salmons i jo vaig respirar tranquil.

Untitled

4 dies de vaixell

Després d’uns dies a haines vaig agafar un ferri en direcció a Vancouver,

Untitled

a la British Columbia, el Canadà.

Untitled

Van ser 4 dies navegant

Untitled

per paisatges espectaculars

Untitled

minats d’illes

Untitled

que fotografiava

Untitled

des de la coberta del vaixell,

Untitled

on vaig poder acampar plàcidament sense haver de patir per si se’m menjava una bèstia salvatge.


Si t’ha agradat, m’ajudaràs molt compartint l’entrada a les xarxes socials o deixant-me un comentari. Gràcies!

, , , ,

13 Responses to Entre la paranoia i la realitat: Alaska

  1. Miquel Saus Coma 15/02/2015 at 16:28 #

    Ei Raimon!

    Una abraçada enorme des de Sabadell! Confio que vagi molt be l’aventura!
    Les fotos i les anotacions al peu molen molt!
    T’anirem seguint.

    Salut i Cames

    • Raimon 16/02/2015 at 2:33 #

      Ei Miquel!

      Moltes gràcies company! Una altra abraçada des de Mèxic!

      Cuida’t!

  2. Míriam 16/02/2015 at 17:13 #

    Ei! No et conec però t’he de dir que em fascina el que estàs fent. És realment fruit del que et diu el cos i el cor que necessiten fer i això ho trobo molt admirable!
    Són fantàstiques les imatges i les històries que expliques, se’t veu feliç!

    Gràcies per compartir tot això! És xulo veure com de lluny es pot arribar amb bici!!

    Espero que et continuï anant bé!
    Míriam

    • Raimon 18/04/2015 at 6:02 #

      Moltes gràcies, Míriam! Una abraçada.

  3. Sònia Bagudanch 16/02/2015 at 22:29 #

    Un relat apassionant, com sempre! Ah, i he arribat fins al final :P

    • Raimon 17/05/2015 at 23:51 #

      Merci, Sònia!

  4. Josep LM 09/04/2015 at 10:22 #

    Assomar-me al teu blog és obrir una finestra de llibertat que permet gaudir d’uns fantàstics moments d’aventura.
    Moltes gràcies per compartir i molta sort ! Endavant !
    Josep

    • Raimon 15/04/2015 at 23:47 #

      Ep, Josep! Gràcies a tu per llegir-lo. Salut i espero que segueix gaudint del teu quadre de titani.

  5. Clàudia Clo 20/05/2015 at 11:46 #

    M’has fet viatjar fins a Alaska. Gràcies per compartir-ho d’aquesta manera tan detallada. M’ha encantat! Ànims :)

    • Raimon 20/05/2015 at 19:42 #

      Merci a tu per llegir-me! Salut i abraçades cap a Sabadell :)

  6. Miquel Masoliver 15/06/2015 at 12:47 #

    Jo ara mateix a la oficina també em trobo envoltat de grizzlies

    • Raimon 17/06/2015 at 6:59 #

      ‘Grizzlies’ i tarurons, allà on vagis sempre hi haurà un depredador. Ara bé, també és cert que tu has decidit tenir més punts que ningú per rebre una bona queixalada… ;)

  7. Martí Balsells 09/05/2016 at 21:44 #

    Genial el retrat personal que crees dels llocs on has passat! Fan agafar moltes ganes de recórrer món!

Deixa un comentari