Menú secundari

L’Uzbekistan, en companyia

mapa-uzbekistan

L’arribada a l’Uzbekistan va ser força decebedora, ja que després dels cinc dies pel desert turcmè ens esperàvem una recompensa que mai no va arribar. Tot al contrari, encara vam haver de passar uns quants dies en una planura erma, monòtona i interminable.

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

Una de les poques coses que van millorar respecte al país anterior va ser la nostra higiene, gràcies a la multitud de canals que reguen els camps de cotó de la zona.

Uzbekistan

I també als encontres repetits amb aquesta família de francesos, que amb els dos fills i el gos, estan fent la volta al món amb una autocaravana que té un artilugi anomenat dutxa.

Uzbekistan

I també a algun pagès amable que ens va donar un cop de mà amb el seu tractor.

I també a la pluja, que després de molt de temps va tornar a fer acte de presència, va fer baixar les temperatures tòrrides del desert

Uzbekistan

i ens va fer estar tot un dia tancats a la tenda jugant a escacs.

Uzbekistan

Però el sol aviat va tornar a sortir i les paradetes que venen suc de pruna concentrat ens donaven un respir a cada cantonada.

Uzbekistan

Fins que vam arribar a Bukhara, antiga capital religiosa de l’imperi persa, que juntament amb Samarcanda concentra la majoria tadjika de l’Uzbekistan.

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

Allà ens vam trobar uns quants ciclistes amb qui ja havíem coincidit a l’Iran.

Uzbekistan

I, amb ells, vam tornar a la civiclització durant uns dies de descans, en què vam haver de convertir uns quants dòlars en uns quants feixos de sums uzbeks,

Uzbekistan

gestió que la mateixa policia ens va recomanar que féssim en una farmàcia enlloc d’un banc, ja que el canvi al mercat negre surt força millor…

Uzbekistan

Amb tots aquests bitllets a les butxaques ens vam poder allotjar al nucli d’una de les ciutats insígnies de la Ruta de la Seda,

Uzbekistan

Uzbekistan

on es fa palesa l’arbitrarietat cultural de les fronteres que van procedir la descomposició soviètica.

Uzbekistan

Uzbekistan

Durant aquests dies a Bukhara vam veure com es fabriquen les catifes i

Uzbekistan

vam tastar les samses (o samoses)

samsa

cuinades en forns de llenya ambulants;

Uzbekistan

l’omnipresent lagman,

Uzbekistan

i el benaurat pilaf (aquest, amb panses i cigrons, boníssim!)

Uzbekistan

Uzbekistan

Amb uns deu mil quilòmetres a les rodes, abans de continuar la ruta havia de canviar el pedaler i arreglar la boixa del darrere, però com que sóc un manasses i no sóc capaç de fer-ho tot sol, vaig haver de recórrer al velociped master del basar, que em va fer un nyap que tard o d’hora acabaré pagant…

Uzbekistan

Uzbekistan

Amb la bici més o menys reparada, doncs, vaig reprendre el camí amb el Valentin i la Min, una taiwanesa que està pedalant els 14.000 quilòmetres que separen Alemanya de casa seva.

Uzbekistan

Així que els tres vam seguir avançant cap a l’est,

Uzbekistan

cuinant amb una gasolina molt difícil d’aconseguir (la majoria de cotxes funcionen amb gas propà o metà i s’ha de comprar al mercat negre…).

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

bevent molta aigua,

Uzbekistan

refrescos,

Uzbekistan

molt arak

Uzbekistan

gaudint de l’amabilitat uzbeka.

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

Uzbekistan

i refrescant-nos sempre que podíem per vèncer la calor sufocant que ja feia al mes de maig.

Uzbekistan


Si t’agraden els relats de Bicicleta i Manta i hi vols col·laborar, pots compartir-los a les xarxes socials, deixar-hi el teu comentari o implicar-t’hi d’una manera més directa. Gràcies!

,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari