En Gerland és un francès que al dia del seu aniversari va sortir fent autoestop des de casa seva per fer la volta al món. Però es va cansar d’esperar que el recollissin i a Itàlia es va regalar una bicicleta.
Quan el vaig conèixer, a Croàcia, ja s’havia desempallegat de la meitat de coses que traginava, però es continuava negant a abandonar la seva petita orquestra ambulant: una harmònica, un ukelele i un didjeridú. Tot un artista, vaja.
Com que saltava a la vista que cadascú era molt friqui en el seu propi camp, vam decidir pedalar junts fins a Zadar amb una mena d’acord que ens beneficiés als dos: pel camí, ell m’ensenyaria a tocar l’harmònica -quimera que fa temps que persegueixo- i, un cop allà, jo l’ajudaria a trobar unes bones alforges per substituir aquella motxilla infernal.
Com era d’esperar, el més beneficiat de l’intercanvi va ser ell. No pas perquè fos un mal mestre, sinó perquè he de reconèixer que si mai no he superat la barrera de la flauta dolça deu ser per alguna cosa…
En qualsevol cas, aquest senyor va ser un gran company de viatge i espero trobar-me’l pedalant per algun altre racó de món. Bon viatge, Gerland!
—————————————————————————————————————
ENTRADES RELACIONADES
Encara no hi ha comentaris.