Venècia és un d’aquells llocs que tothom diu que has de visitar almenys un cop a la vida.
Venècia està molt bé: carrers empedrats, façanes de colors, una arquitectura envejable i -el seu major encant- les precioses góndoles que et traslladen d’una punta a l’altra després d’haver hagut de deixar el cotxe -i si em descuido, la bici!- al pàrquing de pagament que hi ha a l’entrada de la ciutat.
Venècia no només té molt d’encant. Durant l’Edat Mitjana havia estat una república marinera de gran prestigi i s’havia convertit en el punt de partida de les grans rutes comercials cap a l’Orient. De fet, el fort paper que va tenir Venècia en aquella època la va apropar més a la prosperitat índia i xinesa que no pas a l’empobrida Europa de les pestes i les guerres.
Passats uns quants segles, però, Venècia conserva només una petita part d’aquest passat tan gloriós. L’única cosa que ofereix ara la ciutat són les restes decadents del seu llegat, convertit en l’atracció turística del “pagui-per-tot” sense cap tipus de pudor ni mirament per part dels qui el practiquen.
Tant se val que l’engalanin amb mostres de cinema o certàmens internacionals. Venècia ha hagut d’adaptar-se als nous temps i ara ja no sap viure d’altra cosa que dels seus cappuccinos a cinc euros i de les seves taxes turístiques a dos euros la nit.
Si Venècia torna a ser puntera en alguna cosa, deu ser el turisme de masses, ja que no hi ha gaires ciutats europees que aconseguexin viure dels seus visitants durant tot l’any. D’alguna cosa ha de servir ser patrimoni de la humanitat…
Que encara no heu anat a Venècia? Doncs correu-hi abans que no s’enfonsi! Ara bé, si viatgeu amb bicicleta pel nord d’Itàlia i us ve de gust passar per llocs interessants, us recomano parar a qualsevol altre lloc, on segur que trobareu gent, preus i un ambient molt més amables.
Ah, i a més a més us deixaran anar amb bicicleta tranquils, sense mirar-vos malament ni amenaçar-vos amb posar-vos una multa.
—————————————————————————————————————
ENTRADES RELACIONADES
Encara no hi ha comentaris.